Descripció de l’activitat

Durant el període entre el 30 d’abril i l’11 de maig vaig dur a terme la segona fase de la proposta d’intervenció, centrada en el taller amb l’alumnat de 1r d’ESO per construir conjuntament les normes de convivència i elaborar els cartells d’aula. L’activitat es va desenvolupar durant les hores de tutoria dels cinc grups de 1r d’ESO. Tot i que inicialment estava previst fer-ho en menys temps, la planificació es va haver d’allargar lleugerament perquè algunes sessions coincidien amb sortides i activitats organitzades pel centre.

Les sessions van començar parlant de situacions quotidianes que es donen sovint a l’aula, com interrupcions constants, dificultats per escoltar els companys o faltes de respecte. A partir d’aquestes reflexions, els alumnes van treballar en petits grups per elaborar propostes de normes relacionades amb el respecte, l’escolta activa i la convivència. Finalment, cada grup va crear els seus propis cartells per penjar-los a l’aula. Alguns alumnes van decidir elaborar els cartells manualment, mentre que d’altres van preferir fer-los amb ordinador, fet que també va permetre adaptar l’activitat als interessos i habilitats de cada grup.

A més, durant el desenvolupament de les sessions es van introduir algunes modificacions respecte a la planificació inicial. En una de les classes, especialment marcada pel desordre i el caos dins l’aula, es va considerar prioritari treballar aspectes més funcionals de l’organització diària. Per aquest motiu, a banda dels cartells de convivència, es van elaborar materials complementaris com un “sorollòmetre” i un esquema visual amb els passos a seguir quan un alumne tenia un dubte, amb la finalitat d’afavorir un ambient més estructurat i reduir les interrupcions constants.

Objectius

• Implicar l’alumnat en la construcció de les normes de convivència.
• Afavorir espais de reflexió sobre el clima de l’aula.
• Potenciar habilitats socials com l’escolta activa i el respecte entre iguals.
• Observar les dinàmiques grupals i els diferents rols dins l’aula.
• Afavorir una millor organització i funcionament d’alguns grups classe.

Reflexió personal

Aquesta activitat m’ha permès observar molt millor les dinàmiques que es generen dins els grups classe i els diferents rols que adopta l’alumnat quan treballa cooperativament. En algunes classes hi havia alumnes que assumien rols de lideratge i ajudaven a organitzar la feina, mentre que altres preferien mantenir-se en un segon pla o mostraven dificultats per participar. També vaig observar que alguns alumnes que habitualment tenen conductes més disruptives, en activitats més creatives o pràctiques com l’elaboració dels cartells, s’implicaven molt més i participaven positivament.

Des d’una mirada més teòrica, això em va fer pensar en la importància de generar espais diferents dins l’aula, on l’alumnat pugui participar des d’altres capacitats que sovint no apareixen en activitats més acadèmiques. També vaig veure com les dinàmiques cooperatives poden afavorir la participació i la cohesió, però alhora evidencien dificultats relacionades amb la comunicació, la impulsivitat o la gestió dels desacords.

Avaluació de la intervenció

La valoració general de l’activitat és positiva. En general, una part important de l’alumnat es va mostrar implicada i participativa, especialment en les parts més creatives i relacionades amb situacions properes al seu dia a dia. Tot i això, també hi havia alumnes que no acabaven de trobar el sentit de l’activitat i mostraven poca motivació, sobretot durant les parts més reflexives.

En alguns grups costava mantenir l’atenció i arribar a acords comuns, fet que reflectia moltes de les dificultats de convivència detectades inicialment. Tot i aquestes dificultats, considero que les sessions van permetre generar espais de conversa i reflexió poc habituals dins l’aula i van facilitar la participació activa de bona part de l’alumnat.

Observacions personals

Una de les principals dificultats observades va ser la diferència d’implicació entre alumnes i també entre grups classe. En alguns casos predominava una actitud molt participativa i cooperativa, mentre que en altres costava molt mantenir una escolta activa o arribar a consensos sense conflictes. Això evidencia la importància d’adaptar les dinàmiques a les característiques de cada grup i de mantenir aquest tipus de treball de manera continuada i no només puntual.

També vaig observar certa contradicció entre la necessitat evident de treballar la convivència i la dificultat que tenen alguns alumnes per entendre el sentit d’aquestes activitats, probablement perquè no estan acostumats a espais de reflexió emocional o cooperativa dins el context escolar.

Durant aquests dies he preparat el material per dur a terme les primeres activitats al centre. El material l’he creat i el preparo a l’institut, en estones de pati o estones lliure que disposa el meu tutor. El que faig és plastificar i retallar el material abans de dur a terme la intervenció, tot i que encara estic preparant alguns materials que queden pendents.

Estic posant en context als alumnes per tal que no els hi vingui de nou. Parlem sobre emocions i introduïm el tema de la gestió emocional i l’autoregulació. A l’hora de tutoria veuen la pel·lícula d’Inside Out, per tal de conèixer emocions i introduir el tema.

Els alumnes es mostren amb ganes i amb motivació davant les activitats, em pregunten i es veuen participatius.

La proposta d’intervenció es porta a terme en una classe concreta de 2n d’ESO, en aquest cas, 2n d’ESO C, on els alumnes tenen una falta de gestió emocional i autoregulació i fa falta tractar aquest tema amb delicadesa i activitats engrescadores.

Un dels aspectes que més estic aprenent durant la implementació del projecte és la importància d’adaptar constantment la intervenció a les necessitats concretes de cada infant o adolescent. Tot i que les professionals de referència del centre orienten sobre quines funcions executives o aspectes cal treballar en cada cas, disposo de força autonomia a l’hora d’escollir els jocs i les activitats que utilitzarem durant les sessions. Aquesta confiança m’està permetent desenvolupar la meva capacitat d’anàlisi i de presa de decisions dins de la intervenció psicopedagògica.

Durant aquestes setmanes he pogut utilitzar diferents tipus de jocs i materials, tant individuals com grupals. Alguns dels recursos que més he fet servir han estat l’oca de les emocions, el joc de l’UNO, el “Quién es quién”, les cartes Ikonikus, el llibre Emocionario (està molt bé, és un recurs que us recomano molt a l’hora de treballar la gestió emocional amb petits), activitats de consciència fonològica, jocs de motricitat fina i materials vinculats a la logopèdia. A través d’aquests recursos he treballat funcions executives com l’atenció sostinguda, la memòria de treball, el control inhibitori, la flexibilitat cognitiva o la regulació emocional.

A mesura que he anat intervenint, he pogut comprovar que un mateix joc pot tenir objectius molt diferents segons l’infant i la manera com es planteja la sessió. Precisament per això, considero que la flexibilitat és una competència essencial dins la pràctica psicopedagògica. En alguns casos, activitats que inicialment semblaven adequades han necessitat modificacions durant la sessió perquè l’infant reaccionava d’una manera diferent de l’esperada. Per exemple, m’he trobat amb situacions en què alguns infants necessitaven més moviment o presentaven dificultats per mantenir l’atenció durant períodes prolongats, fet que obligava a reformular el ritme o l’estructura de l’activitat.

Aquestes experiències m’estan ajudant a entendre que la intervenció no pot ser rígida ni tancada, sinó que requereix una observació constant i una gran capacitat d’adaptació. Sovint, més important que seguir exactament una activitat planificada és saber llegir què necessita l’infant en aquell moment concret i ajustar la proposta perquè continuï sent significativa i funcional. En aquest sentit, el joc es converteix en una eina molt potent, ja que permet treballar objectius psicopedagògics de manera flexible, motivadora i adaptada a cada realitat individual.

Us deixo per aquí alguns dels jocs que estic utilitzant!

Descripció de l’activitat
En aquesta sessió es va dur a terme una activitat orientada a reforçar l’aprenentatge de les taules de multiplicar a través del moviment i del ritme. La proposta consistia a recitar oralment la sèrie multiplicativa corresponent mentre l’infant saltava a la corda de manera continuada.

Cada salt s’associava a un resultat de la taula treballada, de manera que el moviment corporal actuava com a suport per estructurar i seqüenciar la informació numèrica. Per exemple, en treballar la taula del vuit, l’infant verbalitzava el resultat al mateix temps que realitzava cada salt.

L’activitat es desenvolupava de forma progressiva i es podia adaptar segons el nivell de domini de cada infant. En aquells casos en què es detectaven dificultats, es reduïa el ritme o es proporcionaven ajudes verbals puntuals. Quan l’infant mostrava més seguretat, es fomentava una execució autònoma i fluida.

Es tracta d’una proposta senzilla, però molt eficaç, ja que integra el càlcul, el llenguatge oral, la coordinació motriu i l’atenció en una mateixa situació d’aprenentatge.

Objectius de la intervenció
– Consolidar la memorització i automatització de les taules de multiplicar.
– Afavorir la coordinació entre moviment, ritme i llenguatge oral.
– Potenciar l’atenció sostinguda i la seqüenciació.
– Incrementar la motivació davant l’aprenentatge matemàtic.
– Millorar la confiança i la perseverança davant tasques que impliquen esforç cognitiu.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta activitat em va resultar especialment significativa perquè exemplifica com continguts tradicionalment associats a la repetició mecànica poden abordar-se d’una manera més vivencial, dinàmica i motivadora.

Vaig observar que el ritme del salt ajuda a estructurar la seqüència numèrica i facilita l’evocació dels resultats. El moviment corporal actua com un suport extern que afavoreix l’organització de la informació i contribueix a mantenir l’atenció durant tota l’activitat. Al mateix temps, el caràcter lúdic de la proposta redueix la tensió i fa que l’infant afronti la tasca amb una actitud més positiva i confiada.

Des d’un punt de vista teòric, aquesta experiència s’inscriu en els plantejaments constructivistes, que conceben l’aprenentatge com un procés actiu en què l’alumne construeix el coneixement a partir de l’experiència i de la seva participació directa (Coll, 1990). Igualment, s’alinea amb el principi de learning by doing, segons el qual els aprenentatges es consoliden amb més profunditat quan es vinculen a l’acció i a la pràctica significativa (Carmona et al., 2016).

A nivell personal, aquesta intervenció m’ha reafirmat en la importància de diversificar les metodologies i de buscar estratègies que connectin amb la motivació de l’alumnat. Sovint, petites modificacions en la manera de presentar una tasca poden generar canvis molt rellevants en la implicació i en el rendiment.

Avaluació de la intervenció
L’avaluació es va dur a terme mitjançant observació directa i registre qualitatiu dels aspectes següents:

• Precisió en la recitació de la taula de multiplicar.
• Coordinació entre el salt i la verbalització.
• Nombre d’errors i capacitat d’autocorrecció.
• Grau d’autonomia.
• Nivell de motivació i perseverança.

L’infant va mostrar una elevada implicació durant tota l’activitat i una bona disposició a repetir-la. Es va observar una major fluïdesa en la recitació i una actitud més segura davant d’un contingut que habitualment li generava certa inseguretat.

Marc normatiu
Aquesta activitat és coherent amb els principis metodològics recollits en la LOMLOE, que promouen un aprenentatge competencial, significatiu i contextualitzat. Igualment, s’alinea amb el Decret 150/2017, que estableix la necessitat d’ajustar les estratègies educatives a les característiques i necessitats de cada alumne per garantir una resposta inclusiva i personalitzada.

Evidències

Descripció de l’activitat
En aquesta sessió es va dur a terme una activitat d’estimulació cognitiva i motriu basada en l’ús de diferents plantilles visuals amb formes geomètriques, colors i nombres. L’objectiu era treballar simultàniament l’atenció, la memòria de treball, el control inhibitori i la coordinació corporal mitjançant consignes variables adaptades a les característiques de cada infant.

L’activitat es podia presentar amb materials diversos. En algunes ocasions s’utilitzaven plantilles amb formes geomètriques i colors, en què l’infant havia d’identificar únicament la forma principal, el color de les figures petites o bé combinar diversos criteris perceptius. En altres ocasions, com en l’evidència gràfica recollida, es feien servir plantilles amb nombres associats a una resposta motriu concreta. Per exemple, quan apareixia el número 1, l’infant havia de picar de mans; quan apareixia el número 3, havia de tocar-se el cap; i quan apareixia el número 5, havia de tocar-se el nas.

Per incrementar la complexitat de la tasca, l’infant havia de realitzar aquestes accions mentre mantenia l’equilibri damunt d’una plataforma inestable. Aquesta exigència afegia una demanda motriu que obligava a sostenir l’atenció, interpretar correctament la consigna i inhibir respostes impulsives.

La flexibilitat del material i de les consignes permetia ajustar el nivell de dificultat i adaptar l’activitat a diferents objectius d’intervenció, convertint-la en una proposta altament versàtil i funcional per al treball de les funcions executives.

Objectius de la intervenció
– Potenciar l’atenció sostinguda i selectiva.
– Afavorir la discriminació visual de formes, colors i nombres.
– Estimular la memòria de treball i la flexibilitat cognitiva.
– Desenvolupar el control inhibitori davant estímuls irrellevants.
– Millorar l’equilibri i la coordinació motriu.
– Incrementar la capacitat de seguir consignes complexes.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta activitat em va semblar especialment interessant perquè integra de manera natural diferents dimensions del desenvolupament infantil. Mentre l’infant manté l’equilibri, ha de gestionar simultàniament demandes cognitives i perceptives, la qual cosa incrementa l’exigència atencional i afavoreix l’activació de les funcions executives.

Vaig observar que el component motor contribueix a mantenir la implicació i la motivació de l’infant. El fet d’haver de sostenir l’equilibri converteix la tasca en un repte atractiu i, alhora, exigeix un alt nivell de concentració. Aquesta combinació de cos i cognició facilita un aprenentatge més vivencial i significatiu.

Des d’una perspectiva teòrica, aquesta proposta s’emmarca en enfocaments que entenen l’aprenentatge com un procés actiu, en què l’infant construeix el coneixement a partir de la seva experiència i de la interacció amb l’entorn (Coll, 1990). Igualment, respon als principis del learning by doing, segons els quals la participació activa afavoreix una consolidació més profunda dels aprenentatges (Carmona et al., 2016).

Avaluació de la intervenció
L’avaluació es va realitzar mitjançant observació sistemàtica. Es van tenir en compte els aspectes següents:

• Capacitat per mantenir l’equilibri durant tota l’activitat.
• Comprensió i execució correcta de les consignes.
• Precisió en la identificació dels estímuls.
• Temps de resposta.
• Grau d’autonomia i necessitat d’ajuda.
• Persistència davant la dificultat.

Es va constatar que l’infant mostrava una elevada implicació i una bona capacitat d’adaptació a l’augment progressiu de la complexitat.

Marc normatiu
Aquesta intervenció s’alinea amb els principis d’inclusió i personalització de l’aprenentatge establerts en el Decret 150/2017, que promou una resposta educativa ajustada a les necessitats de cada alumne. Igualment, és coherent amb la LOMLOE, que defensa metodologies actives i significatives per afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat.

Evidències

Les primeres sessions d’implementació del projecte m’han permès començar a traslladar a la pràctica moltes de les idees i plantejaments que havia elaborat durant el disseny de la intervenció. Tot i que no he dinamitzat les sessions de manera solitària, ja que sempre he estat acompanyada per una professional del centre o per alguna companya de pràctiques, sí que he pogut participar activament en l’elecció dels jocs i en la conducció de les activitats, orientant-les cap al treball de les funcions executives que es volien potenciar amb cada infant.

A nivell personal, he viscut aquestes primeres experiències de forma positiva. El fet de treballar actualment com a psicopedagoga infanto-juvenil en un altre centre privat m’ha ajudat, ja que moltes de les dinàmiques i situacions viscudes em resultessin familiars. Tot i això, iniciar la intervenció amb infants i adolescents que encara no coneixia també em generava certa responsabilitat i alguns nervis inicials, especialment pel fet d’haver d’adaptar-me ràpidament a les necessitats individuals de cada cas i coneixe’ls dins les limitacions del temps i espai. Malgrat això, l’experiència està sent enriquidora i m’està permetent sentir-me cada vegada més segura dins del rol professional.

Pel que fa a la relació amb els infants, en general l’acollida ha estat molt positiva. Especialment amb els més petits, el vincle es genera amb més facilitat a través del joc i de la interacció espontània, fet que afavoreix la participació i la implicació en les activitats. En canvi, amb els adolescents observo que el procés és més lent i requereix una construcció de confiança més progressiva. En aquestes edats, considero que el vincle és un element imprescindible perquè la intervenció tingui sentit, especialment quan es pretén anar més enllà de l’activitat i treballar aspectes emocionals o personals de manera més profunda.

Aquestes primeres sessions també m’han ajudat a entendre millor la importància de l’observació durant la intervenció psicopedagògica. A través del joc, les reaccions, la tolerància a la frustració, la capacitat d’atenció o la manera de relacionar-se aporten molta informació sobre les necessitats i característiques de cada infant. Per aquest motiu, estic començant a entendre la intervenció no només com un espai d’aprenentatge, sinó també com un espai constant d’observació, adaptació i construcció de vincle.

Descripció de l’activitat
Aquesta intervenció es va realitzar amb la finalitat de potenciar la motricitat fina, la coordinació òcul-manual, l’atenció sostinguda i la capacitat de classificació visual mitjançant una proposta manipulativa. L’activitat consistia a transferir petites boles de colors utilitzant diferents estris (pinces, culleres i/o bastonets xinesos) i situar-les en una plantilla seguint un model determinat segons el color i la disposició espacial corresponent.

La sessió es va plantejar de manera gradual. En una primera fase, l’alumna va utilitzar pinces, ja que aquest material permet un control més estable de la prensió. Posteriorment, es van introduir la cullera, que exigien un major nivell de precisió i coordinació. Finalment, es van incorporar els bastonets xinesos, que requerien una organització motriu més complexa, així com una coordinació bilateral més ajustada.

La proposta va resultar especialment atractiva per a l’alumna, que va mostrar una actitud molt implicada i una elevada perseverança. Des del primer moment va comprendre la dinàmica de l’activitat i va manifestar un fort desig de superar-se, especialment quan s’introduïen materials que suposaven un repte més gran. Tot i que inicialment va presentar algunes dificultats per regular la força i mantenir l’estabilitat en la subjecció de les boles, amb la pràctica va anar millorant de manera progressiva i va assolir un nivell d’execució notablement més precís i autònom.

Objectius de la intervenció
– Enfortir la motricitat fina i la precisió dels moviments manuals.
– Millorar la coordinació òcul-manual.
– Desenvolupar l’atenció sostinguda i la concentració.
– Potenciar la discriminació visual i la classificació per colors.
– Afavorir la planificació motriu i la tolerància a la frustració.
– Incrementar l’autonomia i la confiança davant tasques que requereixen esforç i persistència.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta intervenció em va permetre comprovar de manera molt evident que les activitats aparentment senzilles poden esdevenir eines de gran valor psicopedagògic quan es dissenyen amb una intencionalitat clara i ajustada a les necessitats de l’alumnat. Més enllà del component lúdic, la tasca exigia mantenir l’atenció, planificar l’acció, regular la força de la mà, coordinar els moviments i persistir davant la dificultat. Aquest conjunt d’habilitats és fonamental tant per als aprenentatges acadèmics com per a l’autonomia personal.

Segons Ayres (2005), la manipulació d’objectes petits contribueix a organitzar la informació sensorial i afavoreix una millor planificació motriu. En la mateixa línia, Diamond (2013) destaca que les funcions executives —especialment l’atenció sostinguda, el control inhibitori i la memòria de treball— es poden desenvolupar mitjançant activitats estructurades que exigeixen concentració i autoregulació. Més recentment, Oberer, Gashaj i Roebers (2018) han evidenciat la relació estreta entre la motricitat fina i el rendiment acadèmic, especialment en tasques d’escriptura, matemàtiques i resolució de problemes.

Des de la meva experiència, aquesta sessió em va reafirmar en la importància de no dissociar el desenvolupament motor del desenvolupament cognitiu. Quan l’infant manipula, experimenta i persevera, no només entrena la destresa manual, sinó que també activa processos de planificació, control atencional i regulació emocional. Aquesta mirada global és essencial en la pràctica psicopedagògica, ja que permet intervenir des d’una perspectiva integral i respectuosa amb el ritme de cada alumne.

Avaluació de la intervenció
L’activitat va assolir plenament els objectius previstos. Es va observar una millora progressiva en la precisió dels moviments, en la capacitat de mantenir l’atenció i en la qualitat de l’execució. També es va constatar un augment de la seguretat personal i una major tolerància davant els errors, especialment quan l’alumna va comprovar que la pràctica li permetia superar dificultats inicials.

Un dels aspectes més rellevants va ser el nivell de motivació sostinguda durant tota la sessió. L’alumna va acceptar els reptes amb entusiasme i va mostrar una actitud constant de superació. Aquesta implicació emocional positiva constitueix un indicador especialment valuós, atès que la motivació és un factor determinant en la consolidació dels aprenentatges.

Com a proposta de millora, es considera convenient augmentar progressivament la complexitat dels patrons, incorporar activitats de seriació i establir connexions amb continguts curriculars de matemàtiques i llengua.

Marc normatiu i inclusiu
Aquesta intervenció s’emmarca en els principis del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, d’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. La proposta exemplifica una pràctica educativa flexible i personalitzada, que adapta la metodologia als ritmes i necessitats de l’alumnat i afavoreix la participació activa, l’autonomia i el desenvolupament global.

Evidències

Descripció de l’activitat
Aquesta intervenció es va dur a terme amb una alumna que presentava dificultats en la consolidació de la lectoescriptura, especialment en la segmentació sil·làbica, l’ordenació de les unitats fonològiques i l’escriptura correcta de paraules. L’activitat consistia a presentar-li diverses paraules descompostes en síl·labes i disposades de manera desordenada. La seva tasca era identificar les síl·labes, reorganitzar-les mentalment i escriure la paraula correcta.

El material es va elaborar específicament a partir de vocabulari proper i significatiu per a l’alumna, amb l’objectiu d’afavorir la comprensió i la motivació. Durant la sessió, es van combinar moments de treball autònom amb petites ajudes verbals orientades a estimular la reflexió, sense proporcionar directament la resposta. Les intervencions de suport es van centrar en preguntes com ara: “Quina síl·laba creus que hauria d’anar primer?” o “Aquesta paraula et sona coneguda?”.

L’alumna va mostrar una actitud receptiva i va afrontar la tasca amb interès. En les primeres paraules va necessitar suport per anticipar l’ordre correcte de les síl·labes, però a mesura que avançava en l’activitat va anar adquirint més autonomia i seguretat. En finalitzar, es va mostrar satisfeta amb els resultats obtinguts, fet que va reforçar la seva percepció de competència.

Objectius de la intervenció
– Potenciar la consciència fonològica i, concretament, la consciència sil·làbica.
– Millorar la capacitat de seqüenciació auditiva i visual.
– Afavorir l’escriptura correcta de paraules d’ús freqüent.
– Incrementar l’autonomia i la confiança en les tasques de lectoescriptura.
– Oferir una experiència d’aprenentatge ajustada a les necessitats específiques de l’alumna.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta intervenció em va permetre constatar, de manera molt clara, la importància de les habilitats fonològiques com a base del procés lector i escriptor. Sovint es tendeix a interpretar els errors en l’escriptura com a simples dificultats ortogràfiques, quan en realitat poden reflectir una representació poc consolidada de l’estructura sonora de les paraules. En aquest cas, l’activitat va posar de manifest que l’alumna era capaç de reconèixer moltes síl·labes de manera aïllada, però encara necessitava suport per integrar-les en una seqüència ordenada i significativa.

La literatura científica ha evidenciat de manera consistent que la consciència fonològica és un dels millors predictors de l’èxit en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura (Defior, 2008). Tal com assenyala Cuetos (2011), la capacitat de segmentar, manipular i reorganitzar els sons del llenguatge constitueix una habilitat essencial per accedir al codi escrit i automatitzar-ne l’ús.

Des d’un punt de vista psicopedagògic, aquesta experiència també em va reafirmar en la necessitat d’oferir activitats molt estructurades, amb un nivell de dificultat ajustat i amb una mediació adulta basada en el modelatge i les preguntes guiades. Seguint les aportacions de Vygotski (1978), l’aprenentatge es produeix de manera més eficaç quan l’adult acompanya l’infant dins de la seva zona de desenvolupament proper, proporcionant els suports necessaris i retirant-los progressivament.

Avaluació de la intervenció
L’activitat va resultar adequada i funcional per als objectius plantejats. L’alumna va aconseguir ordenar correctament la major part de les paraules i es va observar una millora progressiva en la seva capacitat d’anticipació i autocorrecció. També es va detectar un augment de la seguretat personal i una menor dependència de l’ajuda adulta.

Com a aspecte especialment rellevant, cal destacar que l’activitat va transformar una tasca que habitualment genera inseguretat en una experiència positiva i assolible. Aquest component emocional és clau, ja que la percepció d’autoeficàcia condiciona directament la disposició de l’alumnat a persistir davant les dificultats (Bandura, 1997).

De cara a futures aplicacions, seria interessant incorporar progressivament més complexitat de les paraules.

Marc normatiu i inclusiu
Aquesta intervenció s’emmarca en els principis establerts pel Decret 150/2017, de 17 d’octubre, que regula l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. L’activitat constitueix una mesura d’atenció personalitzada que ajusta la metodologia a les necessitats concretes de l’alumna, afavorint la seva participació activa i garantint l’accés al currículum en condicions d’equitat.

Evidències