A partir de l’anàlisi de la realitat de l’Institut Maria Rúbies, un centre públic d’alta complexitat amb una gran diversitat sociocultural i heterogeneïtat a l’aula, s’ha identificat com a necessitat prioritària la millora de la convivència a 1r d’ESO.

Aquesta detecció s’ha basat tant en l’observació directa de les dinàmiques d’aula com en les aportacions de la psicopedagoga i la coordinació d’ESO. Tots aquests agents coincideixen en la presència habitual de conflictes entre iguals, faltes de respecte cap al professorat i dificultats en la regulació emocional i la gestió autònoma dels conflictes.

Cal tenir en compte que aquesta situació es produeix en un moment especialment delicat: el pas de primària a secundària. Aquest canvi implica noves exigències acadèmiques, una organització diferent i una major demanda d’autonomia, factors que sovint accentuen mancances en hàbits d’estudi i habilitats socials, i que acaben repercutint en el clima d’aula.

Davant d’aquesta realitat, es planteja una intervenció psicopedagògica amb un enfocament preventiu, participatiu i col·laboratiu. La proposta es concreta en tres línies principals:

• La construcció compartida de normes de convivència entre alumnat i professorat,
• La implementació de tallers de role-playing per treballar habilitats socioemocionals i resolució de conflictes,
• Un seguiment tutorial sistemàtic per consolidar els aprenentatges i acords.

L’objectiu és doble: millorar el clima de convivència i reduir els conflictes, alhora que es fomenta la responsabilitat de l’alumnat en la gestió del seu comportament i en la creació d’un entorn respectuós i inclusiu.

Finalment, considero clau la implicació activa del professorat i la coordinació entre tots els agents educatius, així com el paper protagonista de l’alumnat. Des d’aquesta perspectiva compartida, es pot avançar cap a una millora real i sostinguda del clima escolar.

Ara fa uns dies que hem tornat a les pràctiques després de les vacances de Setmana Santa.

Com ja he comentat anteriorment, la meva intenció és aprofitar al màxim les hores de pràctiques al centre assignat i, per tant, a part del projecte d’intervenció pròpiament dit, estic podent observar molt de prop la feina que fan els psicopedagogs i els orientadors als centres educatius.

Les hores de pràctiques són les hores que són i la veritat és que plantejar una intervenció i fer una immersió total en les funcions a desenvolupar és enriquidor i esgotador a parts iguals.

En aquests sis dies que porto de presencialitat al centre, he pogut observar i participar de:

–          coordinacions de centre amb els tutors per articular PI i parlar d’aspectes que preocupen en relació amb alguns estudiants.

–          CAEI Socials

–          Coordinació amb la tècnica d’absentisme de l’Ajuntament

Pel que fa a l’atenció directa amb l’alumnat, he pogut:

–          Acompanyar la meva tutora de pràctiques a fer observació a l’alumnat de I3, I4 i I5.

–          Assessorament amb adolescents de 4t de l’ESO.

–          Acompanyament i observació d’en relació amb la realització de testos tipus wisc-iv o sena.

Gràcies a aquesta “altre” feina he pogut per un costat fer-me una idea de tota la feina que es fa des del departament d’orientació dels centres educatius i, per altra, és el que m’ha servit per poder pensar i planificar el projecte d’intervenció que portaré a terme. L’observació directa que ofereix el fet d’estar de “pràctiques” dona una visió i una informació privilegiada a l’hora de pensar i planificar intervencions, ja que no tenim la “contaminació” d’estar treballant.

Abans de finalitzar les pràctiques, també participaré en les proves predictives dels alumnes de I5, proves que ajuden a detectar possibles necessitats en els alumenes abans d’iniciar l’etapa de primària i si cal incorporar els instruments necessaris perquè aquest pas d’infantil a primària sigui el més sa possible.

Gràcies

Lidia Vázquez Sánchez

Un cop la realització de la DAFO, finalment, després de dies de reflexió, m’ha portat a prendre una decisió respecte a la definició del disseny del projecte d’intervenció.

És cert, que en el centre on faig les pràctiques, un institut escola de màxima complexitat, es detecta una gran manca de la llengua catalana, però, parlant amb el tutor del centre, vam veure que a banda, existeix una manca de regulació emocional entre l’alumnat i baixa autopercepció, cosa que provoca que dins les tasques acadèmiques i altres activitats del centre escolar es vegin afectades i, per tant, el seu rendiment sigui més baix, a part, que la seva motivació també es veu afectada.

Es decideix incidir en les tutories individuals, ja que els dimecres, una hora, agafo alumnat de 2n d’ESO, juntament amb el tutor, per tal de tractar certs temes que inquieten als adolescents i altres aspectes referents a l’àmbit acadèmic. En aquestes tutories es treballarà la gestió emocional i l’autopercepció a partir de la creació de materials visuals i manipulatius que afavoreixin la seva expressió.

També, a banda, en referència a la llengua catalana, les sessions es conduiran únicament en català, oferint un espai per potenciar la llengua vehicular del centre. A partir de targetes amb frases que incentivin i ajudin l’alumne a parlar en català.

El procés de disseny del projecte d’intervenció psicopedagògica ha estat per a mi un exercici d’integrar la teoria amb la pràctica, convertint-se un repte a l’hora de concretar una proposta realista i ajustada al context.

Partint de la necessitat detectada en relació a la regulació emocional i l’autoestima dels infants, he començat a plantejar una intervenció centrada en la creació d’espais que afavoreixin l’expressió emocional, la identificació de les pròpies emocions i el desenvolupament d’estratègies per gestionar-les de manera adequada. En aquest sentit, considero especialment rellevant el treball a través del joc i de dinàmiques vivencials, ja que s’alineen amb la metodologia del centre i faciliten la implicació dels infants amb edats tant petites (de fet, el menor té 4 anyets).

A l’hora de definir els objectius, he intentat que aquests siguin clars, realistes i assolibles dins del període del pràcticum, tenint en compte tant les característiques dels infants com les possibilitats reals d’intervenció. Així mateix, he començat a pensar en possibles indicadors d’avaluació que permetin fer un seguiment del procés i valorar els resultats, aspecte que m’ha fet prendre consciència de la importància d’avaluar no només el resultat final, sinó també el procés.

Durant aquest disseny, també han aparegut dificultats, especialment en la concreció de les activitats i en la necessitat d’ajustar-les a la diversitat dels infants. No tots necessiten el mateix, ni poden funcionar les mateixes eines per aconseguir l’objectiu. Això m’ha fet reflexionar sobre la importància de la flexibilitat en la intervenció psicopedagògica i sobre la necessitat d’adaptar constantment la pràctica a la realitat de cada cas.

Al mateix temps, aquest procés m’està ajudant a guanyar seguretat i a començar a posicionar-me com a professional, passant d’una actitud més observadora a una més activa i propositiva. Tot i que encara em queden molts aprenentatges per fer, sento que aquest projecte és una oportunitat per començar a posar en pràctica les competències que he anat adquirint al llarg de la meva formació.

En definitiva, el disseny del projecte d’intervenció està sent un procés exigent però alhora enriquidor, que em permet avançar en la construcció de la meva identitat professional com a futura psicopedagoga.

Reflexionant sobre el procés de definició del meu projecte d’intervenció psicopedagògica, considero que ha estat una fase especialment significativa, ja que m’ha obligat a passar d’una mirada més global del context a una concreció real i viable de les necessitats detectades.

A partir de l’anàlisi realitzada al centre, he identificat diverses necessitats tant a nivell cognitiu com emocional i relacional. Tot i això, crec que progressivament he anat prenent consciència que moltes de les dificultats observades en els infants estan profundament vinculades a l’àmbit emocional -especialment en aspectes com la regulació emocional, l’autoestima i la gestió de les frustracions-. Aquesta idea també es reforça amb la pràctica observada al centre, on penso que l’acompanyament emocional esdevé un element central en la intervenció de totes les professionals.

En aquest sentit, la decisió d’orientar el projecte cap al desenvolupament de la regulació emocional i l’autoestima no ha estat casual, sinó fruit d’un procés de reflexió i contrast amb la realitat. A més, aquesta línia d’intervenció connecta directament amb la meva motivació professional i amb la mirada que vull construir com a futura psicopedagoga, basada en l’acompanyament integral de l’infant i en la importància del vincle.

Durant aquest procés, també he compartit la proposta amb la meva tutora de pràctiques, fet que m’ha permès ajustar-la a les necessitats reals del centre i assegurar-ne la viabilitat. Aquest contrast ha estat clau per entendre que qualsevol proposta d’intervenció ha d’estar no només ben fonamentada, sinó també contextualitzada i consensuada amb els professionals del centre.

Al mateix temps, aquest procés m’ha generat alguns dubtes, especialment en relació amb la meva capacitat per dissenyar una intervenció que realment generi un impacte en els infants. Tot i això, entenc aquests dubtes com una part natural del procés d’aprenentatge i com una oportunitat per continuar desenvolupant les meves competències professionals.

En conjunt, aquesta fase de decisió ha suposat un pas important en el meu procés formatiu, ja que m’ha permès començar a definir el tipus de professional que vull ser i la manera com entenc la intervenció psicopedagògica.

Els primers dies de pràctiques al Centre Psicopedagògic Ancel han estat clau per situar-me i començar a comprendre el funcionament global del servei. L’acollida rebuda ha estat molt adequada i facilitadora, fet que ha contribuït a generar un clima de confiança des del primer moment.

La persona responsable de la meva incorporació, la Cèlia, ha exercit un paper especialment rellevant en aquest procés inicial. Ha mostrat una actitud propera i professional, oferint explicacions clares i detallades sobre l’organització del centre, les funcions dels diferents professionals i les dinàmiques de treball habituals. Ha donat resposta a totes les qüestions plantejades i ha anticipat informació necessària per entendre millor el context d’intervenció.

Més enllà d’aquesta figura de referència, cal destacar també la bona predisposició de la resta de l’equip. Les diferents professionals amb qui he tingut contacte han mostrat una actitud oberta i col·laborativa, facilitant la meva integració i resolent dubtes de manera concreta i rigorosa. Aquestes interaccions han permès obtenir una visió més completa de les tasques que es desenvolupen i de la coordinació existent entre els diferents rols.

Aquest procés d’acollida no només ha estat informatiu, sinó també orientador, ja que m’ha permès començar a entendre com es prenen les decisions, quins criteris es prioritzen i com s’articula el treball conjunt. Alhora, ha facilitat una primera aproximació als valors i a la cultura del centre.

En conjunt, aquesta primera presa de contacte ha estat positiva i coherent amb la necessitat de generar unes bases sòlides per al desenvolupament posterior de les pràctiques. Disposar d’un entorn receptiu i estructurat afavoreix una incorporació progressiva i permet focalitzar l’atenció en l’observació i l’anàlisi, aspectes essencials en aquesta fase inicial.

L’inici del Pràcticum representa una oportunitat rellevant per aprofundir en la comprensió de la intervenció psicopedagògica en contextos reals, més enllà del marc teòric treballat fins ara. Afronto aquest procés amb la voluntat de consolidar una mirada més global i integradora de les necessitats educatives, entenent la complexitat dels contextos i la diversitat de factors que hi intervenen.

Pel que fa als aprenentatges, espero desenvolupar una major capacitat per analitzar situacions educatives des d’una perspectiva sistèmica, identificant no només les necessitats evidents sinó també aquelles que es manifesten de manera més subtil. També considero essencial aprofundir en el disseny i l’avaluació de propostes d’intervenció ajustades, fonamentades i coherents amb el context, així com millorar la presa de decisions basada en evidències.

Tanmateix, soc conscient que aquest procés comporta reptes importants. Un dels principals és saber trobar l’equilibri entre l’observació i la intervenció, evitant judicis precipitats i respectant els temps i dinàmiques del centre. També preveig dificultats en la gestió de la complexitat, especialment a l’hora d’articular respostes ajustades en entorns on intervenen múltiples professionals amb mirades diverses.

En relació amb les inseguretats, emergeix la necessitat de situar-me adequadament dins l’equip, definint un rol clar i aportant valor sense desplaçar dinàmiques ja establertes. Així mateix, em plantejo fins a quin punt seré capaç de traduir els coneixements teòrics en accions realment significatives i contextualitzades.

Pel que fa al meu posicionament, entenc la figura de la psicopedagoga com una professional que acompanya, orienta i genera processos de millora, amb una mirada inclusiva i centrada en les possibilitats de les persones. Aquest Pràcticum ha de permetre avançar en aquesta construcció identitària, prenent consciència tant de les pròpies fortaleses com dels aspectes a millorar.

Durant l’estada al centre, m’interessa especialment observar com es prenen les decisions educatives, quins criteris les sustenten i com es concreta el treball en equip. També vull comprendre com s’articulen les mesures d’atenció a la diversitat i quin impacte real tenen en l’alumnat, així com identificar possibles espais de millora.

Finalment, considero fonamental establir connexions clares entre els continguts del màster i la pràctica quotidiana. No es tracta només d’aplicar coneixements, sinó de revisar-los, qüestionar-los i adaptar-los a la realitat, generant un aprenentatge significatiu i transferible.

Aquest inici de Pràcticum suposa, per tant, un punt de partida exigent però necessari per avançar cap a una pràctica psicopedagògica rigorosa, reflexiva i compromesa amb la millora educativa.

Bona tarda companys i companyes, com esteu? M’alegra anar seguint les vostres experiències amb les pràctiques. Pel que fa a la meva part, us adjunto també l’anàlisi i detecció de necessitats que he fet a LOAPSI, el meu centre de pràctiques.

Aquí el link:

https://docs.google.com/presentation/d/1GQoReNRiUASVihyYhLcbCAXjy03U2mSpbYvWXG35vMs/edit?usp=sharing

Detecció de necessitats

Reflexionant sobre els primers dies de pràctiques (vaig els dimarts), penso que el primer contacte amb el centre ha estat molt positiu.

La meva rebuda a LOAPSI, ha estat marcada per una acollida propera i accessible per part de l’equip professional. Des del primer moment m’he sentit integrada, amb espais per observar, preguntar i començar a comprendre la dinàmica del centre sense pressió. Aquesta manera d’acollir ha facilitat que pogués situar-me progressivament en el rol de pràctiques, reduint la incertesa inicial i afavorint una actitud més oberta i receptiva davant dels aprenentatges.

Al llarg d’aquests primers dies, he tingut l’oportunitat d’iniciar una primera aproximació a diferents espais d’intervenció, observant sessions amb infants, així com la relació que els professionals estableixen amb ells i amb les seves famílies. Aquest contacte inicial m’ha permès començar a entendre la importància del vincle, de l’escolta i de l’acompanyament emocional com a base de la intervenció psicopedagògica, aspectes que fins ara havia treballat principalment des d’un marc teòric.

Al mateix temps, aquesta experiència inicial també ha posat en relleu alguns dels meus dubtes i inquietuds, especialment en relació amb la sensació de no sentir-me del tot preparada i amb la dificultat de separar l’àmbit professional del personal en una feina amb una càrrega emocional elevada. Prendre consciència d’aquests aspectes des del principi em sembla clau per poder-los anar treballant al llarg del pràcticum, desenvolupant estratègies que em permetin establir límits i cuidar el meu propi benestar emocional.

Malgrat aquestes inquietuds, aquests primers dies també han reforçat la meva motivació i interès per l’experiència. Poder observar casos reals, començar a participar en sessions amb infants i apropar-me a la relació amb les famílies representa una oportunitat d’aprenentatge molt enriquidora que espero anar desenvolupant progressivament al llarg del procés.

En conjunt, la rebuda i acollida al centre ha estat un element facilitador que m’ha permès iniciar el pràcticum amb seguretat i confiança, alhora que m’ha ajudat a prendre consciència del meu punt de partida i dels aspectes que vull seguir desenvolupant com a futura professional de la psicopedagogia.