Descripció de l’activitat
En aquesta sessió es va dur a terme una activitat orientada a reforçar l’aprenentatge de les taules de multiplicar a través del moviment i del ritme. La proposta consistia a recitar oralment la sèrie multiplicativa corresponent mentre l’infant saltava a la corda de manera continuada.

Cada salt s’associava a un resultat de la taula treballada, de manera que el moviment corporal actuava com a suport per estructurar i seqüenciar la informació numèrica. Per exemple, en treballar la taula del vuit, l’infant verbalitzava el resultat al mateix temps que realitzava cada salt.

L’activitat es desenvolupava de forma progressiva i es podia adaptar segons el nivell de domini de cada infant. En aquells casos en què es detectaven dificultats, es reduïa el ritme o es proporcionaven ajudes verbals puntuals. Quan l’infant mostrava més seguretat, es fomentava una execució autònoma i fluida.

Es tracta d’una proposta senzilla, però molt eficaç, ja que integra el càlcul, el llenguatge oral, la coordinació motriu i l’atenció en una mateixa situació d’aprenentatge.

Objectius de la intervenció
– Consolidar la memorització i automatització de les taules de multiplicar.
– Afavorir la coordinació entre moviment, ritme i llenguatge oral.
– Potenciar l’atenció sostinguda i la seqüenciació.
– Incrementar la motivació davant l’aprenentatge matemàtic.
– Millorar la confiança i la perseverança davant tasques que impliquen esforç cognitiu.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta activitat em va resultar especialment significativa perquè exemplifica com continguts tradicionalment associats a la repetició mecànica poden abordar-se d’una manera més vivencial, dinàmica i motivadora.

Vaig observar que el ritme del salt ajuda a estructurar la seqüència numèrica i facilita l’evocació dels resultats. El moviment corporal actua com un suport extern que afavoreix l’organització de la informació i contribueix a mantenir l’atenció durant tota l’activitat. Al mateix temps, el caràcter lúdic de la proposta redueix la tensió i fa que l’infant afronti la tasca amb una actitud més positiva i confiada.

Des d’un punt de vista teòric, aquesta experiència s’inscriu en els plantejaments constructivistes, que conceben l’aprenentatge com un procés actiu en què l’alumne construeix el coneixement a partir de l’experiència i de la seva participació directa (Coll, 1990). Igualment, s’alinea amb el principi de learning by doing, segons el qual els aprenentatges es consoliden amb més profunditat quan es vinculen a l’acció i a la pràctica significativa (Carmona et al., 2016).

A nivell personal, aquesta intervenció m’ha reafirmat en la importància de diversificar les metodologies i de buscar estratègies que connectin amb la motivació de l’alumnat. Sovint, petites modificacions en la manera de presentar una tasca poden generar canvis molt rellevants en la implicació i en el rendiment.

Avaluació de la intervenció
L’avaluació es va dur a terme mitjançant observació directa i registre qualitatiu dels aspectes següents:

• Precisió en la recitació de la taula de multiplicar.
• Coordinació entre el salt i la verbalització.
• Nombre d’errors i capacitat d’autocorrecció.
• Grau d’autonomia.
• Nivell de motivació i perseverança.

L’infant va mostrar una elevada implicació durant tota l’activitat i una bona disposició a repetir-la. Es va observar una major fluïdesa en la recitació i una actitud més segura davant d’un contingut que habitualment li generava certa inseguretat.

Marc normatiu
Aquesta activitat és coherent amb els principis metodològics recollits en la LOMLOE, que promouen un aprenentatge competencial, significatiu i contextualitzat. Igualment, s’alinea amb el Decret 150/2017, que estableix la necessitat d’ajustar les estratègies educatives a les característiques i necessitats de cada alumne per garantir una resposta inclusiva i personalitzada.

Evidències

Descripció de l’activitat
En aquesta sessió es va dur a terme una activitat d’estimulació cognitiva i motriu basada en l’ús de diferents plantilles visuals amb formes geomètriques, colors i nombres. L’objectiu era treballar simultàniament l’atenció, la memòria de treball, el control inhibitori i la coordinació corporal mitjançant consignes variables adaptades a les característiques de cada infant.

L’activitat es podia presentar amb materials diversos. En algunes ocasions s’utilitzaven plantilles amb formes geomètriques i colors, en què l’infant havia d’identificar únicament la forma principal, el color de les figures petites o bé combinar diversos criteris perceptius. En altres ocasions, com en l’evidència gràfica recollida, es feien servir plantilles amb nombres associats a una resposta motriu concreta. Per exemple, quan apareixia el número 1, l’infant havia de picar de mans; quan apareixia el número 3, havia de tocar-se el cap; i quan apareixia el número 5, havia de tocar-se el nas.

Per incrementar la complexitat de la tasca, l’infant havia de realitzar aquestes accions mentre mantenia l’equilibri damunt d’una plataforma inestable. Aquesta exigència afegia una demanda motriu que obligava a sostenir l’atenció, interpretar correctament la consigna i inhibir respostes impulsives.

La flexibilitat del material i de les consignes permetia ajustar el nivell de dificultat i adaptar l’activitat a diferents objectius d’intervenció, convertint-la en una proposta altament versàtil i funcional per al treball de les funcions executives.

Objectius de la intervenció
– Potenciar l’atenció sostinguda i selectiva.
– Afavorir la discriminació visual de formes, colors i nombres.
– Estimular la memòria de treball i la flexibilitat cognitiva.
– Desenvolupar el control inhibitori davant estímuls irrellevants.
– Millorar l’equilibri i la coordinació motriu.
– Incrementar la capacitat de seguir consignes complexes.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta activitat em va semblar especialment interessant perquè integra de manera natural diferents dimensions del desenvolupament infantil. Mentre l’infant manté l’equilibri, ha de gestionar simultàniament demandes cognitives i perceptives, la qual cosa incrementa l’exigència atencional i afavoreix l’activació de les funcions executives.

Vaig observar que el component motor contribueix a mantenir la implicació i la motivació de l’infant. El fet d’haver de sostenir l’equilibri converteix la tasca en un repte atractiu i, alhora, exigeix un alt nivell de concentració. Aquesta combinació de cos i cognició facilita un aprenentatge més vivencial i significatiu.

Des d’una perspectiva teòrica, aquesta proposta s’emmarca en enfocaments que entenen l’aprenentatge com un procés actiu, en què l’infant construeix el coneixement a partir de la seva experiència i de la interacció amb l’entorn (Coll, 1990). Igualment, respon als principis del learning by doing, segons els quals la participació activa afavoreix una consolidació més profunda dels aprenentatges (Carmona et al., 2016).

Avaluació de la intervenció
L’avaluació es va realitzar mitjançant observació sistemàtica. Es van tenir en compte els aspectes següents:

• Capacitat per mantenir l’equilibri durant tota l’activitat.
• Comprensió i execució correcta de les consignes.
• Precisió en la identificació dels estímuls.
• Temps de resposta.
• Grau d’autonomia i necessitat d’ajuda.
• Persistència davant la dificultat.

Es va constatar que l’infant mostrava una elevada implicació i una bona capacitat d’adaptació a l’augment progressiu de la complexitat.

Marc normatiu
Aquesta intervenció s’alinea amb els principis d’inclusió i personalització de l’aprenentatge establerts en el Decret 150/2017, que promou una resposta educativa ajustada a les necessitats de cada alumne. Igualment, és coherent amb la LOMLOE, que defensa metodologies actives i significatives per afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat.

Evidències

Descripció de l’activitat
Aquesta intervenció es va realitzar amb la finalitat de potenciar la motricitat fina, la coordinació òcul-manual, l’atenció sostinguda i la capacitat de classificació visual mitjançant una proposta manipulativa. L’activitat consistia a transferir petites boles de colors utilitzant diferents estris (pinces, culleres i/o bastonets xinesos) i situar-les en una plantilla seguint un model determinat segons el color i la disposició espacial corresponent.

La sessió es va plantejar de manera gradual. En una primera fase, l’alumna va utilitzar pinces, ja que aquest material permet un control més estable de la prensió. Posteriorment, es van introduir la cullera, que exigien un major nivell de precisió i coordinació. Finalment, es van incorporar els bastonets xinesos, que requerien una organització motriu més complexa, així com una coordinació bilateral més ajustada.

La proposta va resultar especialment atractiva per a l’alumna, que va mostrar una actitud molt implicada i una elevada perseverança. Des del primer moment va comprendre la dinàmica de l’activitat i va manifestar un fort desig de superar-se, especialment quan s’introduïen materials que suposaven un repte més gran. Tot i que inicialment va presentar algunes dificultats per regular la força i mantenir l’estabilitat en la subjecció de les boles, amb la pràctica va anar millorant de manera progressiva i va assolir un nivell d’execució notablement més precís i autònom.

Objectius de la intervenció
– Enfortir la motricitat fina i la precisió dels moviments manuals.
– Millorar la coordinació òcul-manual.
– Desenvolupar l’atenció sostinguda i la concentració.
– Potenciar la discriminació visual i la classificació per colors.
– Afavorir la planificació motriu i la tolerància a la frustració.
– Incrementar l’autonomia i la confiança davant tasques que requereixen esforç i persistència.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta intervenció em va permetre comprovar de manera molt evident que les activitats aparentment senzilles poden esdevenir eines de gran valor psicopedagògic quan es dissenyen amb una intencionalitat clara i ajustada a les necessitats de l’alumnat. Més enllà del component lúdic, la tasca exigia mantenir l’atenció, planificar l’acció, regular la força de la mà, coordinar els moviments i persistir davant la dificultat. Aquest conjunt d’habilitats és fonamental tant per als aprenentatges acadèmics com per a l’autonomia personal.

Segons Ayres (2005), la manipulació d’objectes petits contribueix a organitzar la informació sensorial i afavoreix una millor planificació motriu. En la mateixa línia, Diamond (2013) destaca que les funcions executives —especialment l’atenció sostinguda, el control inhibitori i la memòria de treball— es poden desenvolupar mitjançant activitats estructurades que exigeixen concentració i autoregulació. Més recentment, Oberer, Gashaj i Roebers (2018) han evidenciat la relació estreta entre la motricitat fina i el rendiment acadèmic, especialment en tasques d’escriptura, matemàtiques i resolució de problemes.

Des de la meva experiència, aquesta sessió em va reafirmar en la importància de no dissociar el desenvolupament motor del desenvolupament cognitiu. Quan l’infant manipula, experimenta i persevera, no només entrena la destresa manual, sinó que també activa processos de planificació, control atencional i regulació emocional. Aquesta mirada global és essencial en la pràctica psicopedagògica, ja que permet intervenir des d’una perspectiva integral i respectuosa amb el ritme de cada alumne.

Avaluació de la intervenció
L’activitat va assolir plenament els objectius previstos. Es va observar una millora progressiva en la precisió dels moviments, en la capacitat de mantenir l’atenció i en la qualitat de l’execució. També es va constatar un augment de la seguretat personal i una major tolerància davant els errors, especialment quan l’alumna va comprovar que la pràctica li permetia superar dificultats inicials.

Un dels aspectes més rellevants va ser el nivell de motivació sostinguda durant tota la sessió. L’alumna va acceptar els reptes amb entusiasme i va mostrar una actitud constant de superació. Aquesta implicació emocional positiva constitueix un indicador especialment valuós, atès que la motivació és un factor determinant en la consolidació dels aprenentatges.

Com a proposta de millora, es considera convenient augmentar progressivament la complexitat dels patrons, incorporar activitats de seriació i establir connexions amb continguts curriculars de matemàtiques i llengua.

Marc normatiu i inclusiu
Aquesta intervenció s’emmarca en els principis del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, d’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. La proposta exemplifica una pràctica educativa flexible i personalitzada, que adapta la metodologia als ritmes i necessitats de l’alumnat i afavoreix la participació activa, l’autonomia i el desenvolupament global.

Evidències

Descripció de l’activitat
Aquesta intervenció es va dur a terme amb una alumna que presentava dificultats en la consolidació de la lectoescriptura, especialment en la segmentació sil·làbica, l’ordenació de les unitats fonològiques i l’escriptura correcta de paraules. L’activitat consistia a presentar-li diverses paraules descompostes en síl·labes i disposades de manera desordenada. La seva tasca era identificar les síl·labes, reorganitzar-les mentalment i escriure la paraula correcta.

El material es va elaborar específicament a partir de vocabulari proper i significatiu per a l’alumna, amb l’objectiu d’afavorir la comprensió i la motivació. Durant la sessió, es van combinar moments de treball autònom amb petites ajudes verbals orientades a estimular la reflexió, sense proporcionar directament la resposta. Les intervencions de suport es van centrar en preguntes com ara: “Quina síl·laba creus que hauria d’anar primer?” o “Aquesta paraula et sona coneguda?”.

L’alumna va mostrar una actitud receptiva i va afrontar la tasca amb interès. En les primeres paraules va necessitar suport per anticipar l’ordre correcte de les síl·labes, però a mesura que avançava en l’activitat va anar adquirint més autonomia i seguretat. En finalitzar, es va mostrar satisfeta amb els resultats obtinguts, fet que va reforçar la seva percepció de competència.

Objectius de la intervenció
– Potenciar la consciència fonològica i, concretament, la consciència sil·làbica.
– Millorar la capacitat de seqüenciació auditiva i visual.
– Afavorir l’escriptura correcta de paraules d’ús freqüent.
– Incrementar l’autonomia i la confiança en les tasques de lectoescriptura.
– Oferir una experiència d’aprenentatge ajustada a les necessitats específiques de l’alumna.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta intervenció em va permetre constatar, de manera molt clara, la importància de les habilitats fonològiques com a base del procés lector i escriptor. Sovint es tendeix a interpretar els errors en l’escriptura com a simples dificultats ortogràfiques, quan en realitat poden reflectir una representació poc consolidada de l’estructura sonora de les paraules. En aquest cas, l’activitat va posar de manifest que l’alumna era capaç de reconèixer moltes síl·labes de manera aïllada, però encara necessitava suport per integrar-les en una seqüència ordenada i significativa.

La literatura científica ha evidenciat de manera consistent que la consciència fonològica és un dels millors predictors de l’èxit en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura (Defior, 2008). Tal com assenyala Cuetos (2011), la capacitat de segmentar, manipular i reorganitzar els sons del llenguatge constitueix una habilitat essencial per accedir al codi escrit i automatitzar-ne l’ús.

Des d’un punt de vista psicopedagògic, aquesta experiència també em va reafirmar en la necessitat d’oferir activitats molt estructurades, amb un nivell de dificultat ajustat i amb una mediació adulta basada en el modelatge i les preguntes guiades. Seguint les aportacions de Vygotski (1978), l’aprenentatge es produeix de manera més eficaç quan l’adult acompanya l’infant dins de la seva zona de desenvolupament proper, proporcionant els suports necessaris i retirant-los progressivament.

Avaluació de la intervenció
L’activitat va resultar adequada i funcional per als objectius plantejats. L’alumna va aconseguir ordenar correctament la major part de les paraules i es va observar una millora progressiva en la seva capacitat d’anticipació i autocorrecció. També es va detectar un augment de la seguretat personal i una menor dependència de l’ajuda adulta.

Com a aspecte especialment rellevant, cal destacar que l’activitat va transformar una tasca que habitualment genera inseguretat en una experiència positiva i assolible. Aquest component emocional és clau, ja que la percepció d’autoeficàcia condiciona directament la disposició de l’alumnat a persistir davant les dificultats (Bandura, 1997).

De cara a futures aplicacions, seria interessant incorporar progressivament més complexitat de les paraules.

Marc normatiu i inclusiu
Aquesta intervenció s’emmarca en els principis establerts pel Decret 150/2017, de 17 d’octubre, que regula l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. L’activitat constitueix una mesura d’atenció personalitzada que ajusta la metodologia a les necessitats concretes de l’alumna, afavorint la seva participació activa i garantint l’accés al currículum en condicions d’equitat.

Evidències

Els primers dies de pràctiques al Centre Psicopedagògic Ancel han estat clau per situar-me i començar a comprendre el funcionament global del servei. L’acollida rebuda ha estat molt adequada i facilitadora, fet que ha contribuït a generar un clima de confiança des del primer moment.

La persona responsable de la meva incorporació, la Cèlia, ha exercit un paper especialment rellevant en aquest procés inicial. Ha mostrat una actitud propera i professional, oferint explicacions clares i detallades sobre l’organització del centre, les funcions dels diferents professionals i les dinàmiques de treball habituals. Ha donat resposta a totes les qüestions plantejades i ha anticipat informació necessària per entendre millor el context d’intervenció.

Més enllà d’aquesta figura de referència, cal destacar també la bona predisposició de la resta de l’equip. Les diferents professionals amb qui he tingut contacte han mostrat una actitud oberta i col·laborativa, facilitant la meva integració i resolent dubtes de manera concreta i rigorosa. Aquestes interaccions han permès obtenir una visió més completa de les tasques que es desenvolupen i de la coordinació existent entre els diferents rols.

Aquest procés d’acollida no només ha estat informatiu, sinó també orientador, ja que m’ha permès començar a entendre com es prenen les decisions, quins criteris es prioritzen i com s’articula el treball conjunt. Alhora, ha facilitat una primera aproximació als valors i a la cultura del centre.

En conjunt, aquesta primera presa de contacte ha estat positiva i coherent amb la necessitat de generar unes bases sòlides per al desenvolupament posterior de les pràctiques. Disposar d’un entorn receptiu i estructurat afavoreix una incorporació progressiva i permet focalitzar l’atenció en l’observació i l’anàlisi, aspectes essencials en aquesta fase inicial.

L’inici del Pràcticum representa una oportunitat rellevant per aprofundir en la comprensió de la intervenció psicopedagògica en contextos reals, més enllà del marc teòric treballat fins ara. Afronto aquest procés amb la voluntat de consolidar una mirada més global i integradora de les necessitats educatives, entenent la complexitat dels contextos i la diversitat de factors que hi intervenen.

Pel que fa als aprenentatges, espero desenvolupar una major capacitat per analitzar situacions educatives des d’una perspectiva sistèmica, identificant no només les necessitats evidents sinó també aquelles que es manifesten de manera més subtil. També considero essencial aprofundir en el disseny i l’avaluació de propostes d’intervenció ajustades, fonamentades i coherents amb el context, així com millorar la presa de decisions basada en evidències.

Tanmateix, soc conscient que aquest procés comporta reptes importants. Un dels principals és saber trobar l’equilibri entre l’observació i la intervenció, evitant judicis precipitats i respectant els temps i dinàmiques del centre. També preveig dificultats en la gestió de la complexitat, especialment a l’hora d’articular respostes ajustades en entorns on intervenen múltiples professionals amb mirades diverses.

En relació amb les inseguretats, emergeix la necessitat de situar-me adequadament dins l’equip, definint un rol clar i aportant valor sense desplaçar dinàmiques ja establertes. Així mateix, em plantejo fins a quin punt seré capaç de traduir els coneixements teòrics en accions realment significatives i contextualitzades.

Pel que fa al meu posicionament, entenc la figura de la psicopedagoga com una professional que acompanya, orienta i genera processos de millora, amb una mirada inclusiva i centrada en les possibilitats de les persones. Aquest Pràcticum ha de permetre avançar en aquesta construcció identitària, prenent consciència tant de les pròpies fortaleses com dels aspectes a millorar.

Durant l’estada al centre, m’interessa especialment observar com es prenen les decisions educatives, quins criteris les sustenten i com es concreta el treball en equip. També vull comprendre com s’articulen les mesures d’atenció a la diversitat i quin impacte real tenen en l’alumnat, així com identificar possibles espais de millora.

Finalment, considero fonamental establir connexions clares entre els continguts del màster i la pràctica quotidiana. No es tracta només d’aplicar coneixements, sinó de revisar-los, qüestionar-los i adaptar-los a la realitat, generant un aprenentatge significatiu i transferible.

Aquest inici de Pràcticum suposa, per tant, un punt de partida exigent però necessari per avançar cap a una pràctica psicopedagògica rigorosa, reflexiva i compromesa amb la millora educativa.

Aquesta entrada recull, de manera sintètica i visual, el procés de detecció i anàlisi de necessitats realitzat en el marc del Repte 2 del Pràcticum del Màster de Psicopedagogia.

La presentació que es mostra a continuació sintetitza la contextualització del centre de pràctiques, el procés de recollida d’informació i les principals necessitats detectades a partir de l’observació participant, l’anàlisi documental i l’entrevista a la tutora.

Aquest procés ha permès aprofundir en el coneixement del funcionament del Centre Psicopedagògic Ancel i comprendre la importància de partir d’una anàlisi rigorosa i contextualitzada per orientar qualsevol intervenció psicopedagògica.

Des d’una perspectiva personal, aquesta experiència m’ha ajudat a prendre consciència de la complexitat de la pràctica psicopedagògica i de la necessitat d’adoptar una mirada flexible i ajustada a cada infant. Així mateix, he pogut constatar la importància del vincle educatiu i de la coordinació entre els diferents agents implicats en el procés d’aprenentatge.

En definitiva, aquesta fase inicial esdevé fonamental per garantir que el futur projecte d’intervenció es basi en criteris fonamentats i respongui realment a les necessitats del context.