Descripció de l’activitat
Aquesta intervenció es va realitzar amb la finalitat de potenciar la motricitat fina, la coordinació òcul-manual, l’atenció sostinguda i la capacitat de classificació visual mitjançant una proposta manipulativa. L’activitat consistia a transferir petites boles de colors utilitzant diferents estris (pinces, culleres i/o bastonets xinesos) i situar-les en una plantilla seguint un model determinat segons el color i la disposició espacial corresponent.

La sessió es va plantejar de manera gradual. En una primera fase, l’alumna va utilitzar pinces, ja que aquest material permet un control més estable de la prensió. Posteriorment, es van introduir la cullera, que exigien un major nivell de precisió i coordinació. Finalment, es van incorporar els bastonets xinesos, que requerien una organització motriu més complexa, així com una coordinació bilateral més ajustada.

La proposta va resultar especialment atractiva per a l’alumna, que va mostrar una actitud molt implicada i una elevada perseverança. Des del primer moment va comprendre la dinàmica de l’activitat i va manifestar un fort desig de superar-se, especialment quan s’introduïen materials que suposaven un repte més gran. Tot i que inicialment va presentar algunes dificultats per regular la força i mantenir l’estabilitat en la subjecció de les boles, amb la pràctica va anar millorant de manera progressiva i va assolir un nivell d’execució notablement més precís i autònom.

Objectius de la intervenció
– Enfortir la motricitat fina i la precisió dels moviments manuals.
– Millorar la coordinació òcul-manual.
– Desenvolupar l’atenció sostinguda i la concentració.
– Potenciar la discriminació visual i la classificació per colors.
– Afavorir la planificació motriu i la tolerància a la frustració.
– Incrementar l’autonomia i la confiança davant tasques que requereixen esforç i persistència.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta intervenció em va permetre comprovar de manera molt evident que les activitats aparentment senzilles poden esdevenir eines de gran valor psicopedagògic quan es dissenyen amb una intencionalitat clara i ajustada a les necessitats de l’alumnat. Més enllà del component lúdic, la tasca exigia mantenir l’atenció, planificar l’acció, regular la força de la mà, coordinar els moviments i persistir davant la dificultat. Aquest conjunt d’habilitats és fonamental tant per als aprenentatges acadèmics com per a l’autonomia personal.

Segons Ayres (2005), la manipulació d’objectes petits contribueix a organitzar la informació sensorial i afavoreix una millor planificació motriu. En la mateixa línia, Diamond (2013) destaca que les funcions executives —especialment l’atenció sostinguda, el control inhibitori i la memòria de treball— es poden desenvolupar mitjançant activitats estructurades que exigeixen concentració i autoregulació. Més recentment, Oberer, Gashaj i Roebers (2018) han evidenciat la relació estreta entre la motricitat fina i el rendiment acadèmic, especialment en tasques d’escriptura, matemàtiques i resolució de problemes.

Des de la meva experiència, aquesta sessió em va reafirmar en la importància de no dissociar el desenvolupament motor del desenvolupament cognitiu. Quan l’infant manipula, experimenta i persevera, no només entrena la destresa manual, sinó que també activa processos de planificació, control atencional i regulació emocional. Aquesta mirada global és essencial en la pràctica psicopedagògica, ja que permet intervenir des d’una perspectiva integral i respectuosa amb el ritme de cada alumne.

Avaluació de la intervenció
L’activitat va assolir plenament els objectius previstos. Es va observar una millora progressiva en la precisió dels moviments, en la capacitat de mantenir l’atenció i en la qualitat de l’execució. També es va constatar un augment de la seguretat personal i una major tolerància davant els errors, especialment quan l’alumna va comprovar que la pràctica li permetia superar dificultats inicials.

Un dels aspectes més rellevants va ser el nivell de motivació sostinguda durant tota la sessió. L’alumna va acceptar els reptes amb entusiasme i va mostrar una actitud constant de superació. Aquesta implicació emocional positiva constitueix un indicador especialment valuós, atès que la motivació és un factor determinant en la consolidació dels aprenentatges.

Com a proposta de millora, es considera convenient augmentar progressivament la complexitat dels patrons, incorporar activitats de seriació i establir connexions amb continguts curriculars de matemàtiques i llengua.

Marc normatiu i inclusiu
Aquesta intervenció s’emmarca en els principis del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, d’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. La proposta exemplifica una pràctica educativa flexible i personalitzada, que adapta la metodologia als ritmes i necessitats de l’alumnat i afavoreix la participació activa, l’autonomia i el desenvolupament global.

Evidències

Descripció de l’activitat
Aquesta intervenció es va dur a terme amb una alumna que presentava dificultats en la consolidació de la lectoescriptura, especialment en la segmentació sil·làbica, l’ordenació de les unitats fonològiques i l’escriptura correcta de paraules. L’activitat consistia a presentar-li diverses paraules descompostes en síl·labes i disposades de manera desordenada. La seva tasca era identificar les síl·labes, reorganitzar-les mentalment i escriure la paraula correcta.

El material es va elaborar específicament a partir de vocabulari proper i significatiu per a l’alumna, amb l’objectiu d’afavorir la comprensió i la motivació. Durant la sessió, es van combinar moments de treball autònom amb petites ajudes verbals orientades a estimular la reflexió, sense proporcionar directament la resposta. Les intervencions de suport es van centrar en preguntes com ara: “Quina síl·laba creus que hauria d’anar primer?” o “Aquesta paraula et sona coneguda?”.

L’alumna va mostrar una actitud receptiva i va afrontar la tasca amb interès. En les primeres paraules va necessitar suport per anticipar l’ordre correcte de les síl·labes, però a mesura que avançava en l’activitat va anar adquirint més autonomia i seguretat. En finalitzar, es va mostrar satisfeta amb els resultats obtinguts, fet que va reforçar la seva percepció de competència.

Objectius de la intervenció
– Potenciar la consciència fonològica i, concretament, la consciència sil·làbica.
– Millorar la capacitat de seqüenciació auditiva i visual.
– Afavorir l’escriptura correcta de paraules d’ús freqüent.
– Incrementar l’autonomia i la confiança en les tasques de lectoescriptura.
– Oferir una experiència d’aprenentatge ajustada a les necessitats específiques de l’alumna.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta intervenció em va permetre constatar, de manera molt clara, la importància de les habilitats fonològiques com a base del procés lector i escriptor. Sovint es tendeix a interpretar els errors en l’escriptura com a simples dificultats ortogràfiques, quan en realitat poden reflectir una representació poc consolidada de l’estructura sonora de les paraules. En aquest cas, l’activitat va posar de manifest que l’alumna era capaç de reconèixer moltes síl·labes de manera aïllada, però encara necessitava suport per integrar-les en una seqüència ordenada i significativa.

La literatura científica ha evidenciat de manera consistent que la consciència fonològica és un dels millors predictors de l’èxit en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura (Defior, 2008). Tal com assenyala Cuetos (2011), la capacitat de segmentar, manipular i reorganitzar els sons del llenguatge constitueix una habilitat essencial per accedir al codi escrit i automatitzar-ne l’ús.

Des d’un punt de vista psicopedagògic, aquesta experiència també em va reafirmar en la necessitat d’oferir activitats molt estructurades, amb un nivell de dificultat ajustat i amb una mediació adulta basada en el modelatge i les preguntes guiades. Seguint les aportacions de Vygotski (1978), l’aprenentatge es produeix de manera més eficaç quan l’adult acompanya l’infant dins de la seva zona de desenvolupament proper, proporcionant els suports necessaris i retirant-los progressivament.

Avaluació de la intervenció
L’activitat va resultar adequada i funcional per als objectius plantejats. L’alumna va aconseguir ordenar correctament la major part de les paraules i es va observar una millora progressiva en la seva capacitat d’anticipació i autocorrecció. També es va detectar un augment de la seguretat personal i una menor dependència de l’ajuda adulta.

Com a aspecte especialment rellevant, cal destacar que l’activitat va transformar una tasca que habitualment genera inseguretat en una experiència positiva i assolible. Aquest component emocional és clau, ja que la percepció d’autoeficàcia condiciona directament la disposició de l’alumnat a persistir davant les dificultats (Bandura, 1997).

De cara a futures aplicacions, seria interessant incorporar progressivament més complexitat de les paraules.

Marc normatiu i inclusiu
Aquesta intervenció s’emmarca en els principis establerts pel Decret 150/2017, de 17 d’octubre, que regula l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. L’activitat constitueix una mesura d’atenció personalitzada que ajusta la metodologia a les necessitats concretes de l’alumna, afavorint la seva participació activa i garantint l’accés al currículum en condicions d’equitat.

Evidències