Un dels aspectes que més estic aprenent durant la implementació del projecte és la importància d’adaptar constantment la intervenció a les necessitats concretes de cada infant o adolescent. Tot i que les professionals de referència del centre orienten sobre quines funcions executives o aspectes cal treballar en cada cas, disposo de força autonomia a l’hora d’escollir els jocs i les activitats que utilitzarem durant les sessions. Aquesta confiança m’està permetent desenvolupar la meva capacitat d’anàlisi i de presa de decisions dins de la intervenció psicopedagògica.

Durant aquestes setmanes he pogut utilitzar diferents tipus de jocs i materials, tant individuals com grupals. Alguns dels recursos que més he fet servir han estat l’oca de les emocions, el joc de l’UNO, el “Quién es quién”, les cartes Ikonikus, el llibre Emocionario (està molt bé, és un recurs que us recomano molt a l’hora de treballar la gestió emocional amb petits), activitats de consciència fonològica, jocs de motricitat fina i materials vinculats a la logopèdia. A través d’aquests recursos he treballat funcions executives com l’atenció sostinguda, la memòria de treball, el control inhibitori, la flexibilitat cognitiva o la regulació emocional.

A mesura que he anat intervenint, he pogut comprovar que un mateix joc pot tenir objectius molt diferents segons l’infant i la manera com es planteja la sessió. Precisament per això, considero que la flexibilitat és una competència essencial dins la pràctica psicopedagògica. En alguns casos, activitats que inicialment semblaven adequades han necessitat modificacions durant la sessió perquè l’infant reaccionava d’una manera diferent de l’esperada. Per exemple, m’he trobat amb situacions en què alguns infants necessitaven més moviment o presentaven dificultats per mantenir l’atenció durant períodes prolongats, fet que obligava a reformular el ritme o l’estructura de l’activitat.

Aquestes experiències m’estan ajudant a entendre que la intervenció no pot ser rígida ni tancada, sinó que requereix una observació constant i una gran capacitat d’adaptació. Sovint, més important que seguir exactament una activitat planificada és saber llegir què necessita l’infant en aquell moment concret i ajustar la proposta perquè continuï sent significativa i funcional. En aquest sentit, el joc es converteix en una eina molt potent, ja que permet treballar objectius psicopedagògics de manera flexible, motivadora i adaptada a cada realitat individual.

Us deixo per aquí alguns dels jocs que estic utilitzant!

Descripció de l’activitat
En aquesta sessió es va dur a terme una activitat orientada a reforçar l’aprenentatge de les taules de multiplicar a través del moviment i del ritme. La proposta consistia a recitar oralment la sèrie multiplicativa corresponent mentre l’infant saltava a la corda de manera continuada.

Cada salt s’associava a un resultat de la taula treballada, de manera que el moviment corporal actuava com a suport per estructurar i seqüenciar la informació numèrica. Per exemple, en treballar la taula del vuit, l’infant verbalitzava el resultat al mateix temps que realitzava cada salt.

L’activitat es desenvolupava de forma progressiva i es podia adaptar segons el nivell de domini de cada infant. En aquells casos en què es detectaven dificultats, es reduïa el ritme o es proporcionaven ajudes verbals puntuals. Quan l’infant mostrava més seguretat, es fomentava una execució autònoma i fluida.

Es tracta d’una proposta senzilla, però molt eficaç, ja que integra el càlcul, el llenguatge oral, la coordinació motriu i l’atenció en una mateixa situació d’aprenentatge.

Objectius de la intervenció
– Consolidar la memorització i automatització de les taules de multiplicar.
– Afavorir la coordinació entre moviment, ritme i llenguatge oral.
– Potenciar l’atenció sostinguda i la seqüenciació.
– Incrementar la motivació davant l’aprenentatge matemàtic.
– Millorar la confiança i la perseverança davant tasques que impliquen esforç cognitiu.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta activitat em va resultar especialment significativa perquè exemplifica com continguts tradicionalment associats a la repetició mecànica poden abordar-se d’una manera més vivencial, dinàmica i motivadora.

Vaig observar que el ritme del salt ajuda a estructurar la seqüència numèrica i facilita l’evocació dels resultats. El moviment corporal actua com un suport extern que afavoreix l’organització de la informació i contribueix a mantenir l’atenció durant tota l’activitat. Al mateix temps, el caràcter lúdic de la proposta redueix la tensió i fa que l’infant afronti la tasca amb una actitud més positiva i confiada.

Des d’un punt de vista teòric, aquesta experiència s’inscriu en els plantejaments constructivistes, que conceben l’aprenentatge com un procés actiu en què l’alumne construeix el coneixement a partir de l’experiència i de la seva participació directa (Coll, 1990). Igualment, s’alinea amb el principi de learning by doing, segons el qual els aprenentatges es consoliden amb més profunditat quan es vinculen a l’acció i a la pràctica significativa (Carmona et al., 2016).

A nivell personal, aquesta intervenció m’ha reafirmat en la importància de diversificar les metodologies i de buscar estratègies que connectin amb la motivació de l’alumnat. Sovint, petites modificacions en la manera de presentar una tasca poden generar canvis molt rellevants en la implicació i en el rendiment.

Avaluació de la intervenció
L’avaluació es va dur a terme mitjançant observació directa i registre qualitatiu dels aspectes següents:

• Precisió en la recitació de la taula de multiplicar.
• Coordinació entre el salt i la verbalització.
• Nombre d’errors i capacitat d’autocorrecció.
• Grau d’autonomia.
• Nivell de motivació i perseverança.

L’infant va mostrar una elevada implicació durant tota l’activitat i una bona disposició a repetir-la. Es va observar una major fluïdesa en la recitació i una actitud més segura davant d’un contingut que habitualment li generava certa inseguretat.

Marc normatiu
Aquesta activitat és coherent amb els principis metodològics recollits en la LOMLOE, que promouen un aprenentatge competencial, significatiu i contextualitzat. Igualment, s’alinea amb el Decret 150/2017, que estableix la necessitat d’ajustar les estratègies educatives a les característiques i necessitats de cada alumne per garantir una resposta inclusiva i personalitzada.

Evidències

Descripció de l’activitat
En aquesta sessió es va dur a terme una activitat d’estimulació cognitiva i motriu basada en l’ús de diferents plantilles visuals amb formes geomètriques, colors i nombres. L’objectiu era treballar simultàniament l’atenció, la memòria de treball, el control inhibitori i la coordinació corporal mitjançant consignes variables adaptades a les característiques de cada infant.

L’activitat es podia presentar amb materials diversos. En algunes ocasions s’utilitzaven plantilles amb formes geomètriques i colors, en què l’infant havia d’identificar únicament la forma principal, el color de les figures petites o bé combinar diversos criteris perceptius. En altres ocasions, com en l’evidència gràfica recollida, es feien servir plantilles amb nombres associats a una resposta motriu concreta. Per exemple, quan apareixia el número 1, l’infant havia de picar de mans; quan apareixia el número 3, havia de tocar-se el cap; i quan apareixia el número 5, havia de tocar-se el nas.

Per incrementar la complexitat de la tasca, l’infant havia de realitzar aquestes accions mentre mantenia l’equilibri damunt d’una plataforma inestable. Aquesta exigència afegia una demanda motriu que obligava a sostenir l’atenció, interpretar correctament la consigna i inhibir respostes impulsives.

La flexibilitat del material i de les consignes permetia ajustar el nivell de dificultat i adaptar l’activitat a diferents objectius d’intervenció, convertint-la en una proposta altament versàtil i funcional per al treball de les funcions executives.

Objectius de la intervenció
– Potenciar l’atenció sostinguda i selectiva.
– Afavorir la discriminació visual de formes, colors i nombres.
– Estimular la memòria de treball i la flexibilitat cognitiva.
– Desenvolupar el control inhibitori davant estímuls irrellevants.
– Millorar l’equilibri i la coordinació motriu.
– Incrementar la capacitat de seguir consignes complexes.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta activitat em va semblar especialment interessant perquè integra de manera natural diferents dimensions del desenvolupament infantil. Mentre l’infant manté l’equilibri, ha de gestionar simultàniament demandes cognitives i perceptives, la qual cosa incrementa l’exigència atencional i afavoreix l’activació de les funcions executives.

Vaig observar que el component motor contribueix a mantenir la implicació i la motivació de l’infant. El fet d’haver de sostenir l’equilibri converteix la tasca en un repte atractiu i, alhora, exigeix un alt nivell de concentració. Aquesta combinació de cos i cognició facilita un aprenentatge més vivencial i significatiu.

Des d’una perspectiva teòrica, aquesta proposta s’emmarca en enfocaments que entenen l’aprenentatge com un procés actiu, en què l’infant construeix el coneixement a partir de la seva experiència i de la interacció amb l’entorn (Coll, 1990). Igualment, respon als principis del learning by doing, segons els quals la participació activa afavoreix una consolidació més profunda dels aprenentatges (Carmona et al., 2016).

Avaluació de la intervenció
L’avaluació es va realitzar mitjançant observació sistemàtica. Es van tenir en compte els aspectes següents:

• Capacitat per mantenir l’equilibri durant tota l’activitat.
• Comprensió i execució correcta de les consignes.
• Precisió en la identificació dels estímuls.
• Temps de resposta.
• Grau d’autonomia i necessitat d’ajuda.
• Persistència davant la dificultat.

Es va constatar que l’infant mostrava una elevada implicació i una bona capacitat d’adaptació a l’augment progressiu de la complexitat.

Marc normatiu
Aquesta intervenció s’alinea amb els principis d’inclusió i personalització de l’aprenentatge establerts en el Decret 150/2017, que promou una resposta educativa ajustada a les necessitats de cada alumne. Igualment, és coherent amb la LOMLOE, que defensa metodologies actives i significatives per afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat.

Evidències