Descripció de l’activitat
En aquesta sessió es va dur a terme una activitat d’estimulació cognitiva i motriu basada en l’ús de diferents plantilles visuals amb formes geomètriques, colors i nombres. L’objectiu era treballar simultàniament l’atenció, la memòria de treball, el control inhibitori i la coordinació corporal mitjançant consignes variables adaptades a les característiques de cada infant.

L’activitat es podia presentar amb materials diversos. En algunes ocasions s’utilitzaven plantilles amb formes geomètriques i colors, en què l’infant havia d’identificar únicament la forma principal, el color de les figures petites o bé combinar diversos criteris perceptius. En altres ocasions, com en l’evidència gràfica recollida, es feien servir plantilles amb nombres associats a una resposta motriu concreta. Per exemple, quan apareixia el número 1, l’infant havia de picar de mans; quan apareixia el número 3, havia de tocar-se el cap; i quan apareixia el número 5, havia de tocar-se el nas.

Per incrementar la complexitat de la tasca, l’infant havia de realitzar aquestes accions mentre mantenia l’equilibri damunt d’una plataforma inestable. Aquesta exigència afegia una demanda motriu que obligava a sostenir l’atenció, interpretar correctament la consigna i inhibir respostes impulsives.

La flexibilitat del material i de les consignes permetia ajustar el nivell de dificultat i adaptar l’activitat a diferents objectius d’intervenció, convertint-la en una proposta altament versàtil i funcional per al treball de les funcions executives.

Objectius de la intervenció
– Potenciar l’atenció sostinguda i selectiva.
– Afavorir la discriminació visual de formes, colors i nombres.
– Estimular la memòria de treball i la flexibilitat cognitiva.
– Desenvolupar el control inhibitori davant estímuls irrellevants.
– Millorar l’equilibri i la coordinació motriu.
– Incrementar la capacitat de seguir consignes complexes.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta activitat em va semblar especialment interessant perquè integra de manera natural diferents dimensions del desenvolupament infantil. Mentre l’infant manté l’equilibri, ha de gestionar simultàniament demandes cognitives i perceptives, la qual cosa incrementa l’exigència atencional i afavoreix l’activació de les funcions executives.

Vaig observar que el component motor contribueix a mantenir la implicació i la motivació de l’infant. El fet d’haver de sostenir l’equilibri converteix la tasca en un repte atractiu i, alhora, exigeix un alt nivell de concentració. Aquesta combinació de cos i cognició facilita un aprenentatge més vivencial i significatiu.

Des d’una perspectiva teòrica, aquesta proposta s’emmarca en enfocaments que entenen l’aprenentatge com un procés actiu, en què l’infant construeix el coneixement a partir de la seva experiència i de la interacció amb l’entorn (Coll, 1990). Igualment, respon als principis del learning by doing, segons els quals la participació activa afavoreix una consolidació més profunda dels aprenentatges (Carmona et al., 2016).

Avaluació de la intervenció
L’avaluació es va realitzar mitjançant observació sistemàtica. Es van tenir en compte els aspectes següents:

• Capacitat per mantenir l’equilibri durant tota l’activitat.
• Comprensió i execució correcta de les consignes.
• Precisió en la identificació dels estímuls.
• Temps de resposta.
• Grau d’autonomia i necessitat d’ajuda.
• Persistència davant la dificultat.

Es va constatar que l’infant mostrava una elevada implicació i una bona capacitat d’adaptació a l’augment progressiu de la complexitat.

Marc normatiu
Aquesta intervenció s’alinea amb els principis d’inclusió i personalització de l’aprenentatge establerts en el Decret 150/2017, que promou una resposta educativa ajustada a les necessitats de cada alumne. Igualment, és coherent amb la LOMLOE, que defensa metodologies actives i significatives per afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat.

Evidències