Descripció de l’activitat
En aquesta sessió es va treballar l’organització temporal i la planificació de les activitats quotidianes a través d’un horari visual setmanal personalitzat. L’activitat consistia a construir conjuntament amb l’infant una graella on es distribuïen les diferents activitats extraescolars i rutines de la setmana segons els dies i les franges horàries corresponents.

El suport visual utilitzat permetia representar de manera clara i estructurada les activitats habituals de l’infant, com ara les sessions de bàsquet o l’assistència al centre psicopedagògic. A mesura que s’anava completant l’horari, es reforçava la identificació dels dies de la setmana, la comprensió de la seqüència temporal i la relació entre activitat i horari.

L’activitat es desenvolupava de manera guiada, afavorint la participació activa de l’infant en la construcció del seu propi horari. Paral·lelament, es treballaven aspectes relacionats amb l’anticipació, la planificació i la comprensió del pas del temps, utilitzant referències properes i significatives per a ell.

Es tracta d’una proposta aparentment senzilla, però amb una gran funcionalitat a nivell cognitiu i emocional, ja que contribueix a estructurar el dia a dia de l’infant i a proporcionar-li major seguretat i autonomia davant les rutines quotidianes.

Objectius de la intervenció
– Afavorir la comprensió i organització temporal.
– Potenciar la capacitat de planificació i anticipació.
– Desenvolupar estratègies d’autonomia personal.
– Reforçar la identificació dels dies de la setmana i les franges horàries.
– Facilitar la interiorització de rutines estables.
– Reduir la inseguretat davant canvis o activitats futures.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta activitat m’ha permès prendre consciència de la importància que tenen els suports visuals en l’acompanyament d’infants amb dificultats d’organització, planificació o regulació executiva. Sovint, aspectes que per als adults poden resultar simples, com entendre què es farà durant la setmana o anticipar una activitat, poden generar desorientació, inseguretat o dependència en alguns infants.

Durant la sessió vaig observar que el fet de visualitzar les activitats de manera estructurada ajudava l’infant a situar-se millor temporalment i a comprendre amb més facilitat l’organització de la seva setmana. El suport visual actuava com una eina d’ordre i anticipació, però també com un element tranquil·litzador que reduïa la incertesa.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, considero que aquesta proposta té un valor especialment rellevant perquè treballa habilitats funcionals i directament transferibles a la vida quotidiana. Més enllà del contingut concret de l’activitat, s’estan desenvolupant processos vinculats a les funcions executives, especialment la planificació, l’organització i la gestió del temps.

A nivell teòric, aquesta intervenció s’emmarca en plantejaments que defensen la necessitat d’oferir suports ajustats que facilitin l’autonomia progressiva de l’infant i afavoreixin aprenentatges contextualitzats i significatius. Igualment, respon a metodologies que prioritzen l’acompanyament visual i la participació activa com a facilitadors dels processos d’aprenentatge.

Personalment, aquesta experiència m’ha ajudat a entendre que moltes vegades les dificultats dels infants no responen a una manca de capacitat, sinó a la necessitat de disposar d’eines i estructures que els ajudin a organitzar-se i comprendre millor l’entorn.

Avaluació de la intervenció
L’avaluació es va dur a terme mitjançant observació directa i registre qualitatiu dels aspectes següents:
– Capacitat per identificar correctament els dies de la setmana.
– Comprensió de les franges horàries.
– Grau d’autonomia en la construcció de l’horari.
– Capacitat d’anticipar activitats futures.
– Participació i implicació durant la sessió.

Es va observar una bona predisposició per participar en l’activitat i una progressiva millora en la comprensió de l’organització temporal. L’infant mostrava més seguretat a l’hora d’ubicar les activitats i verbalitzar què faria en determinats moments de la setmana.

Marc normatiu
Aquesta intervenció s’alinea amb els principis d’atenció educativa inclusiva recollits en el Decret 150/2017, que promouen l’adaptació dels suports i les estratègies educatives a les necessitats específiques de cada alumne. Igualment, és coherent amb la LOMLOE, que defensa una educació orientada al desenvolupament integral, l’autonomia personal i l’aprenentatge significatiu.

Evidències

Descripció de l’activitat
En aquesta sessió es va treballar la regulació emocional a través de l’ús del semàfor emocional, un recurs visual i vivencial destinat a ajudar l’infant a identificar, comprendre i gestionar els seus estats emocionals davant situacions de tensió, frustració o desregulació.

L’activitat es desenvolupava a partir de tres colors associats a diferents moments del procés d’autoregulació. El color vermell representava l’aturada davant una emoció intensa o una conducta impulsiva; el color groc convidava a reflexionar sobre allò que estava passant, identificar l’emoció i pensar possibles alternatives de resposta; finalment, el color verd simbolitzava la posada en pràctica d’una acció ajustada i adequada a la situació.

Durant la intervenció es presentaven diferents situacions quotidianes que podien generar malestar o frustració, i l’infant havia d’identificar en quin color del semàfor es trobava i verbalitzar què podia fer per regular-se. Paral·lelament, es reforçava l’expressió emocional i la presa de consciència sobre les pròpies reaccions.

Es tracta d’una activitat senzilla a nivell visual, però amb una gran càrrega reflexiva, ja que ajuda l’infant a aturar respostes impulsives i a construir estratègies d’autocontrol progressivament més autònomes.

Objectius de la intervenció
– Afavorir la identificació i expressió de les emocions.
– Desenvolupar estratègies de regulació emocional davant situacions de frustració o impulsivitat.
– Potenciar el control inhibitori i la reflexió abans d’actuar.
– Millorar la capacitat de resolució de conflictes.
– Fomentar l’autonomia emocional i la consciència de les pròpies conductes.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta activitat m’ha permès prendre consciència de la importància que té el treball emocional dins de la intervenció psicopedagògica. Sovint, darrere de moltes dificultats d’aprenentatge o de conducta hi ha una baixa capacitat de regulació emocional, que interfereix directament en l’atenció, la tolerància a la frustració i la relació amb els altres.

El semàfor emocional em sembla un recurs especialment valuós perquè tradueix processos interns complexos en una representació visual clara, concreta i accessible per a l’infant. Aquesta simplificació facilita la comprensió emocional i permet construir estratègies d’autoregulació de manera progressiva i ajustada al seu nivell maduratiu.

Durant la sessió vaig observar que l’infant era capaç d’identificar amb relativa facilitat les situacions que li generaven malestar, però necessitava suport per trobar alternatives de resposta més adaptatives. Precisament, considero que aquest tipus d’activitats tenen un gran valor preventiu, ja que ofereixen eines concretes per gestionar les emocions abans que aparegui la conducta desregulada.

Des d’una perspectiva teòrica, aquesta intervenció s’emmarca en enfocaments que defensen la necessitat d’atendre el desenvolupament emocional com a part inseparable del procés educatiu i del desenvolupament integral de l’infant. Igualment, es relaciona amb el treball de les funcions executives, especialment pel que fa al control inhibitori i a la capacitat d’autoregulació.

A nivell personal, aquesta experiència m’ha reafirmat en la idea que l’acompanyament emocional no pot quedar en un segon pla dins dels contextos educatius i psicopedagògics. Abans d’exigir determinades conductes o aprenentatges, és necessari ajudar l’infant a comprendre què sent, què li passa i com pot gestionar-ho de manera més ajustada.

Avaluació de la intervenció
L’avaluació es va realitzar mitjançant observació directa i registre qualitatiu dels aspectes següents:
– Capacitat per identificar emocions pròpies.
– Comprensió del funcionament del semàfor emocional.
– Verbalització d’alternatives davant situacions conflictives.
– Grau d’autonomia en l’ús de l’estratègia.
– Capacitat de reflexió abans d’actuar.

Es va observar una bona predisposició per participar en l’activitat i una progressiva capacitat per identificar estratègies de regulació més ajustades, especialment quan la situació es treballava de manera guiada i contextualitzada.

Marc normatiu
Aquesta intervenció s’alinea amb els principis d’educació inclusiva i d’atenció integral de l’alumnat recollits en el Decret 150/2017, que promouen una resposta educativa ajustada a les necessitats emocionals, personals i educatives dels infants. Igualment, és coherent amb la LOMLOE, que defensa el desenvolupament integral de l’alumnat i la incorporació de competències emocionals dins dels processos educatius.

Evidències