El desenvolupament del REPTE 3 ha suposat un pas qualitatiu en el meu procés formatiu, en tant que m’ha obligat a transitar des d’una mirada analítica (pròpia del REPTE 2) cap a una perspectiva clarament interventiva i orientada a la presa de decisions professionals.

Un dels aspectes més rellevants ha estat la selecció de la problemàtica objecte d’intervenció. En aquest sentit, la identificació de dificultats en les funcions executives i en la regulació emocional no només respon a la seva incidència en el rendiment acadèmic dels infants, sinó també al seu impacte directe en el desenvolupament de l’autonomia i el benestar personal. Aquesta decisió no ha estat casual, sinó fruit d’un procés d’anàlisi que m’ha permès prioritzar aquelles necessitats amb major potencial de transformació.

El disseny del projecte m’ha fet prendre consciència de la importància de fonamentar qualsevol intervenció en un marc teòric sòlid. Així, la integració de l’enfocament constructivista, juntament amb el model d’assessorament col·laboratiu i la perspectiva sistèmica, m’ha ajudat a construir una proposta coherent i ajustada a la realitat del context. Aquest exercici d’articulació teoria-pràctica ha estat especialment significatiu, ja que m’ha permès superar una visió fragmentada del coneixement.

Al mateix temps, he pogut aprofundir en el rol del psicopedagog com a professional que no es limita a la intervenció directa, sinó que actua com a agent de canvi a través de la coordinació amb famílies i centres educatius. Aquest aspecte ha estat clau en el plantejament metodològic, ja que he incorporat de manera intencional estratègies que afavoreixen la transferència dels aprenentatges entre contextos.

Finalment, el procés de planificació m’ha fet evident la necessitat de dissenyar intervencions realistes, ajustades al temps i als recursos disponibles. Lluny de propostes idealitzades, he intentat construir un projecte viable, aplicable i coherent amb les funcions pròpies del professional en pràctiques.

En conjunt, aquesta experiència m’ha permès avançar cap a una mirada més professionalitzadora, en la qual la reflexió, la justificació i la presa de decisions esdevenen elements centrals de la pràctica psicopedagògica.