A mesura que avança el Pràcticum, sento que una de les coses més importants que estic construint és la definició de la professional que vull arribar a ser. Més enllà dels coneixements tècnics o de les estratègies d’intervenció, aquesta experiència m’està permetent reflexionar sobre quina mirada m’identifica, quina manera d’acompanyar em representa i quins aspectes considero essencials dins la pràctica psicopedagògica.

El contacte amb els infants, adolescents, famílies i professionals del centre m’està ajudant a descobrir quines formes de treballar encaixen més amb la meva manera d’entendre la intervenció. Cada vegada dono més valor a una pràctica basada en el vincle, la flexibilitat i el respecte pels ritmes individuals. També estic confirmant la importància d’una mirada que tingui en compte no només les dificultats o necessitats específiques, sinó també la part emocional i relacional de cada infant.

Al mateix temps, aquest procés també m’està ajudant a reconèixer capacitats personals que potser no valorava prou abans d’iniciar les pràctiques. Estic descobrint que tinc més facilitat de la que pensava per crear vincle amb els infants i adolescents, així com habilitats comunicatives i recursos per acompanyar emocionalment diferents situacions. Aquest fet m’està aportant més confiança i seguretat dins del meu rol com a psicòloga (la meva branca) i com a psicopedagoga.

Ara bé, continuo reconeixent una preocupació que ja apareixia en les meves expectatives inicials: la dificultat de separar l’àmbit professional del personal. Treballar amb infants i adolescents amb situacions complexes implica una càrrega emocional important i, sovint, em resulta difícil no endur-me determinades situacions o preocupacions fora del centre. Sento que encara estic aprenent a gestionar aquest equilibri i que probablement forma part d’un procés de construcció professional que necessita temps, experiència i supervisió. Precisament per això, considero que aquest Pràcticum no només m’està ajudant a adquirir eines d’intervenció, sinó també a prendre consciència dels límits, les responsabilitats i les necessitats emocionals que implica el meu futur laboral.

Durant aquestes setmanes de pràctiques he pres encara més consciència de la importància que té l’observació dins la intervenció psicopedagògica. Sovint, més enllà de l’activitat que realitzo, la informació més rellevant apareix en petits gestos, reaccions o conductes que es donen de manera espontània durant el joc o la interacció amb l’adult.

En les sessions observo aspectes molt diversos: la tolerància a la frustració, la impulsivitat, la necessitat d’ajuda, la capacitat d’esperar, l’autoestima, la manera de comunicar-se, la relació amb les normes o la forma com gestionen els errors. Tot això aporta informació molt valuosa sobre les necessitats de cada infant i permet entendre millor com viu les situacions d’aprenentatge i relació.

Una situació que m’ha cridat especialment l’atenció és la necessitat constant de validació que alguns infants mostren durant el joc o les activitats. En alguns casos, observo que necessiten confirmar contínuament amb l’adult si el que estan fent és correcte o si és el seu torn, buscant reafirmació de manera molt freqüent. Aquestes conductes, que inicialment podrien semblar simples dubtes durant el joc, també poden amagar inseguretat, baixa confiança en les pròpies capacitats o por a equivocar-se. Això, alhora, et marca el camí des d’on seguir actuant i escollir les activitats següents,

Per tant, veig com aquestes observacions m’estan ajudant a entendre que la intervenció psicopedagògica no consisteix únicament a aplicar activitats o tècniques concretes i encertar-les (que d’entrada era el meu major repte), sinó també a saber interpretar què hi ha darrere de moltes conductes aparentment simples. Considero que observar amb atenció permet ajustar molt millor la intervenció i entendre les necessitats emocionals, cognitives i relacionals de cada nen o nena. Això, a més, m’està ajudant a desenvolupar una mirada més sensible i holística cap als infants amb els que comparteixo aquest espai, i cap a les diferents realitats que conviuen dins el centre.