Entre els dies 27 i 29 d’abril s’havia de dur a terme la primera fase de la proposta d’intervenció, centrada en el treball amb els tutors i tutores de 1r d’ESO. Finalment, es va aprofitar la reunió setmanal de tutors que es realitza cada dilluns de 8:20 h a 9:15 h, ja que en aquest espai coincideixen tots els tutors i tutores de 1r d’ESO, la coordinadora de l’ESO i la psicopedagoga del nivell.

Bona tarda,

Avui he imprès al centre alguns dels materials necessaris per a la intervenció a l’aula. He estat treballant amb els materials juntament amb el meu tutor, parlant sobre com acabaria sent la intervenció i el seu funcionament.

D’altra banda, la jornada d’avui ha estat molt enriquidora en l’àmbit professional gràcies a la sessió amb el meu tutor. M’ha comentat el funcionament del sistema d’incidències del centre. En un centre de màxima complexitat és fonamental entendre com es gestionen els conflictes.

D’altra banda, hem repassat també altres aspectes referents a l’organització interna del centre que sovint són invisibles, però que sostenen gran part de la tasca docent i psicopedagògica.

Per tal de complementar la proposta d’intervenció, he elaborat una infografia que recull de manera sintètica i visual els elements clau del projecte “Aprendre a conviure”, adreçat a l’alumnat de 1r d’ESO.

En aquesta infografia es presenta l’objectiu general de la intervenció, centrat en la millora del clima d’aula a través del desenvolupament d’habilitats socioemocionals, així com les tres línies principals d’actuació: la creació compartida de normes de convivència, el treball mitjançant dinàmiques de role-playing i el seguiment tutorial.

A més, s’hi incorporen els instruments utilitzats per a la detecció de necessitats (observació i entrevistes), els mecanismes d’avaluació i seguiment (com la revisió de normes o els espais de reflexió), així com els indicadors de millora previstos, com la reducció de conflictes o la millora del respecte i del clima d’aula.

L’objectiu d’aquesta representació visual és facilitar la comprensió global de la proposta i oferir una visió clara i estructurada de la seva planificació i implementació.

Avui no he fet cap implementació del projecte directa amb l’alumnat, sinó que ha estat un dia de treball col·laboratiu amb el meu tutor de pràctiques. A partir de la conversa que hem anat tingut per tancar alguns temes respecte a la implementació del projecte, han sorgit noves idees.

Fruit de la conversa, hem decidit anar un pas més enllà del termòmetre visual que jo tenia pensat, i es crearà una taula periòdica de les emocions. L’objectiu és treballar el vocabulari emocional més ric i complex, deixant una mica enrere les emocions bàsiques i així ajudant l’alumnat a identificar matisos que sovint els hi costa expressar.

Hi ha una connexió amb l’aula, ja que el tutor m’ha comentat que durant les hores de tutoria l’alumnat està veient la pel·lícula d’Inside Out 2. Això ens dona un marc de referència compartit que lligarem directament amb les tutories individuals.

Aquesta sessió de coordinació d’avui m’ha fet reflexionar sobre la importància de la triangulació. Dissenyar el projecte de la mà del tutor assegura que la intervenció tingui una continuïtat i sentit pels alumnes.

Després de setmanes d’observació i d’anàlisi del grup i de traçar la DAFO del centre, em trobo davant les portes de la fase d’implementació. El proper dimecres serà el primer dia de la implementació del projecte d’intervenció i iniciarem les tutories individuals.

Aquests últims dies han estat de feina invisible, ja que s’han dissenyat els materials i he acabat de definir com volia enfocar les diferents tutories.

En un centre de màxima complexitat com el que estic fent les pràctiques, s’ha de tenir diversos recursos perquè mai saps el que pot passar.

Per les tutories individuals he creat:

– El termòmetre de confiança: una eina visual per ajudar-los a graduar la seva autopercepció.

– Targetes de suport lingüístic: petites targetes amb frases en català per facilitar que expressin emocions i èxits acadèmics.

Començarem a poc a poc, per tal que l’alumnat no se senti atabalat i així anar introduint aquests suports.

Un cop definit el focus del projecte, he procedit al seu disseny, concretant els objectius, la metodologia, les actuacions i el sistema d’avaluació. Aquesta fase m’ha permès estructurar de manera més tècnica la proposta d’intervenció centrada en el desenvolupament de les funcions executives a través del joc.

Els objectius del projecte s’han formulat de manera clara i operativa, orientats principalment a millorar l’atenció, la memòria de treball, el control inhibitori i la planificació dels infants. Aquests objectius responen directament a les necessitats detectades en el context i han estat consensuats amb la tutora de pràctiques i les professionals de referència del centre.

Pel que fa a la metodologia, el projecte es basa en una intervenció individualitzada, integrada dins de les sessions habituals dels infants al centre. Aquesta intervenció es fonamenta en l’ús del joc com a eina principal de treball, ja que permet abordar les funcions executives de manera motivadora i adaptada al nivell de cada infant.

Les actuacions s’organitzen a partir de diferents tipus de jocs i activitats específiques per a cada funció executiva. Així, es treballen activitats d’atenció sostinguda i selectiva, jocs de memòria de treball, dinàmiques de control inhibitori i tasques de planificació i organització. Totes aquestes activitats es seleccionen i adapten en funció de les orientacions de les professionals del centre, que determinen quines funcions cal prioritzar en cada cas.

El disseny també contempla un sistema d’avaluació continu, basat en indicadors observacionals i en una rúbrica d’avaluació de les funcions executives. Aquest sistema permet fer un seguiment de l’evolució de cada infant i ajustar la intervenció quan sigui necessari.

Finalment, considero que aquesta fase de disseny m’ha ajudat a entendre la importància de la coherència interna del projecte, assegurant que objectius, metodologia i avaluació estiguin alineats. També m’ha permès prendre consciència del meu rol com a professional en formació, en què la capacitat d’adaptació i el treball en equip són elements fonamentals.

https://canva.link/h2njflb4aiajms4

Reflexionant sobre el procés de decisió del projecte d’intervenció, finalment he canviat de proposta.

A partir de l’anàlisi de necessitats realitzada al centre, i de dues setmanes més de presencialitat, he identificat la necessitat de reforçar les funcions executives dels infants i adolescents atesos. Aquesta decisió no ha estat immediata, sinó que ha sorgit d’un procés de contrast entre les observacions realitzades i la realitat organitzativa del centre.

En aquest sentit, un dels aspectes clau ha estat entendre que no totes les necessitats detectades poden ser abordades en un mateix projecte, especialment tenint en compte la temporalitat limitada del Pràcticum. Per aquest motiu, he considerat necessari prioritzar aquells àmbits que fossin més transversals i amb més impacte en el desenvolupament global dels infants, com són les funcions executives.

La decisió de treballar-les a través del joc també respon a la coherència amb la metodologia del centre, que aposta per un aprenentatge vivencial, significatiu i adaptat a les necessitats individuals. Així, el joc es converteix en una eina facilitadora tant a nivell cognitiu com emocional, permetent un treball més motivador i ajustat als infants.

Aquest procés m’ha ajudat a entendre que el disseny d’un projecte no parteix només d’una idea inicial, sinó d’un procés de reflexió, contrast i ajust constant amb la realitat del context educatiu.

Plantejar una proposta d’intervenció des de zero implica un procés de CREACIÓ i d’autoconeixement de les nostres pròpies limitacions i pors, però a la vegada ens ajuda a veure les nostres capacitats i habilitats més amagades.

És important tenir i seguir una guia a l’hora de plantejar una proposta d’intervenció, ja que la quantitat d’elements que s’han de tenir en compte implica una manera de fer molt protocol·litzada. En aquest cas, els protocols i les guies d’ús són de gran utilitat per no oblidar cap element important.

Per altra banda, penso que és de vital importància a l’hora de plantejar una proposta d’intervenció, partir de la necessitat real expressada. De vegades observar ens dona una imatge del que pot estar passant, però aquesta imatge o visió és esbiaixada. Partir de la necessitat expressada i construir la proposta a partir d’aquest ens serà de gran utilitat per tal d’aconseguir la implicació de tots els agents implicats i perquè sigui el màxim de beneficiosa possible.

En el cas de la proposta que plantejo al centre, partim per un costat de l’observació pròpia de la necessitat durant els dies de presencialitat al centre i, per altra banda, de la verbalització explicita de la necessitat per part dels professionals del centre. Resulta que la nostra observació i l’expressió explicita de la necessitat coincideix i, per tant, aquest fet ha facilitat l’acceptació de la proposta.

Adjunto el Canva de la infografia i la informació bàsica del projecte

https://canva.link/q5du554y9gpscuv