Reflexionant sobre el procés de decisió del projecte d’intervenció, finalment he canviat de proposta.

A partir de l’anàlisi de necessitats realitzada al centre, i de dues setmanes més de presencialitat, he identificat la necessitat de reforçar les funcions executives dels infants i adolescents atesos. Aquesta decisió no ha estat immediata, sinó que ha sorgit d’un procés de contrast entre les observacions realitzades i la realitat organitzativa del centre.

En aquest sentit, un dels aspectes clau ha estat entendre que no totes les necessitats detectades poden ser abordades en un mateix projecte, especialment tenint en compte la temporalitat limitada del Pràcticum. Per aquest motiu, he considerat necessari prioritzar aquells àmbits que fossin més transversals i amb més impacte en el desenvolupament global dels infants, com són les funcions executives.

La decisió de treballar-les a través del joc també respon a la coherència amb la metodologia del centre, que aposta per un aprenentatge vivencial, significatiu i adaptat a les necessitats individuals. Així, el joc es converteix en una eina facilitadora tant a nivell cognitiu com emocional, permetent un treball més motivador i ajustat als infants.

Aquest procés m’ha ajudat a entendre que el disseny d’un projecte no parteix només d’una idea inicial, sinó d’un procés de reflexió, contrast i ajust constant amb la realitat del context educatiu.