Descripció de l’activitat
En aquesta sessió es va treballar la regulació emocional a través de l’ús del semàfor emocional, un recurs visual i vivencial destinat a ajudar l’infant a identificar, comprendre i gestionar els seus estats emocionals davant situacions de tensió, frustració o desregulació.

L’activitat es desenvolupava a partir de tres colors associats a diferents moments del procés d’autoregulació. El color vermell representava l’aturada davant una emoció intensa o una conducta impulsiva; el color groc convidava a reflexionar sobre allò que estava passant, identificar l’emoció i pensar possibles alternatives de resposta; finalment, el color verd simbolitzava la posada en pràctica d’una acció ajustada i adequada a la situació.

Durant la intervenció es presentaven diferents situacions quotidianes que podien generar malestar o frustració, i l’infant havia d’identificar en quin color del semàfor es trobava i verbalitzar què podia fer per regular-se. Paral·lelament, es reforçava l’expressió emocional i la presa de consciència sobre les pròpies reaccions.

Es tracta d’una activitat senzilla a nivell visual, però amb una gran càrrega reflexiva, ja que ajuda l’infant a aturar respostes impulsives i a construir estratègies d’autocontrol progressivament més autònomes.

Objectius de la intervenció
– Afavorir la identificació i expressió de les emocions.
– Desenvolupar estratègies de regulació emocional davant situacions de frustració o impulsivitat.
– Potenciar el control inhibitori i la reflexió abans d’actuar.
– Millorar la capacitat de resolució de conflictes.
– Fomentar l’autonomia emocional i la consciència de les pròpies conductes.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta activitat m’ha permès prendre consciència de la importància que té el treball emocional dins de la intervenció psicopedagògica. Sovint, darrere de moltes dificultats d’aprenentatge o de conducta hi ha una baixa capacitat de regulació emocional, que interfereix directament en l’atenció, la tolerància a la frustració i la relació amb els altres.

El semàfor emocional em sembla un recurs especialment valuós perquè tradueix processos interns complexos en una representació visual clara, concreta i accessible per a l’infant. Aquesta simplificació facilita la comprensió emocional i permet construir estratègies d’autoregulació de manera progressiva i ajustada al seu nivell maduratiu.

Durant la sessió vaig observar que l’infant era capaç d’identificar amb relativa facilitat les situacions que li generaven malestar, però necessitava suport per trobar alternatives de resposta més adaptatives. Precisament, considero que aquest tipus d’activitats tenen un gran valor preventiu, ja que ofereixen eines concretes per gestionar les emocions abans que aparegui la conducta desregulada.

Des d’una perspectiva teòrica, aquesta intervenció s’emmarca en enfocaments que defensen la necessitat d’atendre el desenvolupament emocional com a part inseparable del procés educatiu i del desenvolupament integral de l’infant. Igualment, es relaciona amb el treball de les funcions executives, especialment pel que fa al control inhibitori i a la capacitat d’autoregulació.

A nivell personal, aquesta experiència m’ha reafirmat en la idea que l’acompanyament emocional no pot quedar en un segon pla dins dels contextos educatius i psicopedagògics. Abans d’exigir determinades conductes o aprenentatges, és necessari ajudar l’infant a comprendre què sent, què li passa i com pot gestionar-ho de manera més ajustada.

Avaluació de la intervenció
L’avaluació es va realitzar mitjançant observació directa i registre qualitatiu dels aspectes següents:
– Capacitat per identificar emocions pròpies.
– Comprensió del funcionament del semàfor emocional.
– Verbalització d’alternatives davant situacions conflictives.
– Grau d’autonomia en l’ús de l’estratègia.
– Capacitat de reflexió abans d’actuar.

Es va observar una bona predisposició per participar en l’activitat i una progressiva capacitat per identificar estratègies de regulació més ajustades, especialment quan la situació es treballava de manera guiada i contextualitzada.

Marc normatiu
Aquesta intervenció s’alinea amb els principis d’educació inclusiva i d’atenció integral de l’alumnat recollits en el Decret 150/2017, que promouen una resposta educativa ajustada a les necessitats emocionals, personals i educatives dels infants. Igualment, és coherent amb la LOMLOE, que defensa el desenvolupament integral de l’alumnat i la incorporació de competències emocionals dins dels processos educatius.

Evidències

M’agradaria compartir una experiència d’aprenentatge durant la meva estada al centre de pràctiques.

A l’aula on normalment estic, 2n d’ESO C, el tutor em va comentar que hi ha una alumna amb dificultats de lectura, i que pensen que seria interessant passar la prova PROLEC-SE. Aquesta prova, es passa a l’alumnat per tal d’avaluar les capacitats lectores i detectar dificultats d’aprenentatge com la dislèxia.

Hi ha diverses proves dins del PROLEC-SE, que s’han de passar a l’alumne abans de veure si existeix un problema.

Durant la tutoria individual amb aquesta alumna, vam passar una de les proves, em va semblar interessant observar el procés. Les últimes proves del PROLEC-SE les vaig passar jo per veure com finalitza el procés i detectar si hi ha una problemàtica lectora.

Aquest fet, per mi, és de gran aprenentatge, ja que és un pas important dins de les pràctiques del màster.

S’ha presentat la taula periòdica de les emocions a l’alumnat de 2n d’ESO C. Primerament, hem anat introduint en temes generals el vocabulari inicial i més conegut sobre les emocions, seguidament, hem introduït vocabulari més complex i emocions que no coneixien tant.

La taula periòdica de les emocions, serveix per poder entendre i relacionar les emocions entre elles. Cada alumne ha explicat com se sent durant aquest trimestre en l’àmbit de centre i en l’àmbit personal. Cadascú ha expressat les seves emocions i ha pogut aprofundir una mica més gràcies al suport de la taula periòdica creada.

Durant aquesta part de la intervenció, s’ha establert un debat entre l’alumnat referent a les emocions de la taula periòdica, ja que alguns trobaven diferències entre elles o a la inversa.

TÍTOL: Planificació i preparació de la implementació del Projecte d’Intervenció.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Un cop dissenyat inicialment el nostre projecte d’intervenció cal “aterrar-lo” a la realitat del centre on es porten a terme les pràctiques.

El primer que es fa és presentar la proposta d’intervenció al centre i a la persona col·laboradora amb la qual la portarem a terme, ja que aprofitem un espai ja creat des de principis de curs per a poder portar a terme la nostra intervenció.

Des del centre ens donen el vistiplau a la proposta i passem a pactar el calendari d’implementació del Projecte l’Emoció de creure en MI.

TEMPORALITZACIÓ:

Per altra banda, i paral·lelament a la temporització de les intervencions, pactem els alumnes que participaran en les diferents sessions. Inicialment, parlem de treballar amb 5 alumnes dels cursos de primer i segon de primària.

El grup format a principis de curs i amb els que es fan activitats de reforç de matemàtiques i llengua, està format inicialment per tres alumnes de segon de primària.  És un grup cohesionat i que dos cops a la setmana, durant una hora, treballa de manera cooperativa i col·laborativa amb la psicopedagoga per tal d’aprofundir en aquells aspectes on presenten més dificultats i que, per tant, necessiten una actuació més intensiva.

Després de les vacances de Setmana Santa es demana incorporar dos alumnes de primer de primària que sembla poden encaixar amb la dinàmica del grup i en els quals el tutor ha pogut observar una sèrie de necessitats que implicarien una intervenció més intensiva.

En la primera de les sessions, la del 28/04 es valorarà si la incorporació d’aquests dos alumenes, en aquest punt de curs és beneficiosa o no pel funcionament del grup d’alumnes ja creat.

El grup de reforç està format per tres alumnes de segon de primària amb necessitats educatives especials i que per aquesta raó necessiten un suport específic.

Els tres alumnes de segon de primària són:

M_2ON A

J_2ON B

M_2ON B

Els dos alumnes de primer de primària són:

M_1ER A

A_1ER A

Un cop decidits els alumnes participants es preparen i planifiquen totes i cada una de les sessions i de les intervencions que es portaran a terme. S’elaboren també materials propis per treballar a cada una de les sessions.

Es dissenyen materials específics i es pensen maneres de poder portar a terme les sessions tenint en compte la temporització i la disponibilitat del centre.

Planifiquem quatre sessions de treball amb l’alumnat, cada una fent referència i treballant aspectes diferents, però totes quatre sessions estan interconnectades entres si, ja que el projecte d’intervenció té un fil conductor i el que es vol és donar una resposta integral a les necessitats detectades i que justifiquen la nostra proposta.

Seguint la perspectiva educativa del centre es pensen sessions que permetin a l’alumnat a partir de l’experiència constructivista i amb una metodologia d’ensenyament – aprenentatge, el seu desenvolupament i creixement personal.

Es creen sessions originals i independents tot i que interconnectades entre elles, ja que el que es pretén és acostar a l’alumnat participant aquells conceptes relacionats amb l’educació emocional, millorar el seu autoconcepte i autoestima i en la mesura que sigui possible incrementar el benestar emocional i desenvolupament integral dels participants.

REFLEXIÓ PERSONAL: Al llarg del procés de planificació i preparació de la implementació del projecte d’intervenció he observat la quantitat de feina interna de preparació i disseny d’activitats.

Dissenyar una sessió de treball pensant en els objectius que es volen aconseguir, crear les activitats específiques a portar a terme, contemplar totes les possibles variants que es poden donar, etc. Sort que durant les sessions comptaré amb el suport de la psicopedagoga “titular”.

Tot i que hi ha molt de material creat jo he volgut dissenyar sessions pròpies i originals adaptades a les característiques del grup, del centre, als tempos que teníem per a poder portar a terme i desenvolupar un projecte realista i amb capacitat de portar-lo a terme.

Aquest moment previ a la passada a l’acció i la intervenció directa m’ha servit per adonar-me de la feinada de despatx que hi ha prèvia a la intervenció pròpiament dita. Feina que és igual o més important i que moltes vegades queda en un segon terme, o no se li dona la importància necessària.

Pensar, investigar, crear, dissenyar actuacions o intervencions específiques per al grup o alumenes concretes és de vital importància per tal que esdevinguin intervencions d’èxit.

Caldria incorporar de manera fixa, en els horaris dels professionals del departament d’orientació, unes hores destinades a poder pensar i planificar propostes d’intervenció concretes per tal de cobrir les necessitats pròpies dels alumnes. He pogut detectar que hi ha molt de material ja creat, però la realitat és que si no es pensa, dissenya i proposen activitats pròpies adaptades a les especificitats de l’alumnat amb qui volem treballar o amb el professorat que les hauran de materialitzar, ens podem trobar amb fracàs a l’hora d’aplicar-les i amb uns resultats gens beneficiosos per a les parts implicades.

Poder pensar, planificar i proposar activitats o intervencions “a mida”, partint de les necessitats detectades i després d’escoltar les demandes del professorat ajudarà a garantir l’èxit de la nostra proposta. Per aquest motiu penso que és de vital importància reservar aquest espai a l’horari de les professionals de psicopedagogia dels centres.

A mesura que avanço la implementació del meu projecte, cada vegada tinc més clar que el joc és una eina xulíssima dins la intervenció psicopedagògica amb infants i adolescents. Més enllà del seu component lúdic, estic observant que el joc facilita la participació, disminueix la pressió davant l’error i permet treballar aspectes cognitius i emocionals d’una manera molt més natural i significativa. En molts casos, sento que el joc es converteix en una porta d’entrada al món emocional dels infants, sovint molt més accessible que la conversa directa, les fitxes o les preguntes explícites.

Una de les idees que més he pogut confirmar durant aquestes setmanes és la diferència existent entre una intervenció basada únicament en activitats acadèmiques i una intervenció basada en el joc. Quan l’activitat es presenta des d’una metodologia més estructurada o escolar, molts infants tendeixen a mostrar més cansament, bloqueig o inseguretat. En canvi, el joc genera un context més espontani i motivador, on les funcions executives emergeixen de manera molt més natural. A través del joc, els infants han de planificar, esperar, controlar impulsos, flexibilitzar el pensament, tolerar la frustració o sostenir l’atenció sense percebre-ho com una tasca imposada.

En aquest sentit, una part important de la implementació del meu projecte consisteix precisament en la selecció dels jocs en funció de l’edat de l’infant i de la funció executiva concreta que es vol treballar durant la sessió. Per exemple, per potenciar la lògica i el raonament utilitzo recursos com els sudokus infantils o jocs com l’Outourdodo, especialment amb infants més petits. Per treballar la memòria faig servir jocs com el Memory, el joc de parelles o les peces de construcció on repetir seqüències. En canvi, quan l’objectiu és estimular el control inhibitori i l’atenció, utilitzo jocs com l’UNO, el Dobble o l’Hundir la flota, ja que requereixen esperar el seu torn, tolerar la tanda dels altres, inhibir respostes impulsives i mantenir l’atenció sostinguda durant tota l’activitat.

A més, una de les coses que més m’ha sorprès és el potencial dels jocs grupals. Inicialment, pensava que els jocs individuals em donarien més informació sobre cada infant, ja que permeten una observació més focalitzada. No obstant, els jocs de torns i les activitats compartides m’estan aportant informació molt valuosa sobre aspectes que potser en una situació individual no apareixen amb tanta claredat. A través d’aquestes dinàmiques he pogut observar la gestió de la derrota, la impulsivitat, la capacitat d’esperar, la necessitat de control, o la manera de relacionar-se amb els altres.

Així doncs, reflexionant, penso que aquestes experiències m’estan ajudant a entendre que el joc no és només un recurs motivador, sinó també una eina d’observació, intervenció i construcció de vincle. Considero que treballar les funcions executives a través del joc permet fer una intervenció més significativa, respectuosa i ajustada a les necessitats reals dels infants, allunyant-se d’una mirada excessivament acadèmica i apropant-se més a una intervenció global i vivencial.

Descripció de l’activitat

Durant el període entre el 30 d’abril i l’11 de maig vaig dur a terme la segona fase de la proposta d’intervenció, centrada en el taller amb l’alumnat de 1r d’ESO per construir conjuntament les normes de convivència i elaborar els cartells d’aula. L’activitat es va desenvolupar durant les hores de tutoria dels cinc grups de 1r d’ESO. Tot i que inicialment estava previst fer-ho en menys temps, la planificació es va haver d’allargar lleugerament perquè algunes sessions coincidien amb sortides i activitats organitzades pel centre.

Les sessions van començar parlant de situacions quotidianes que es donen sovint a l’aula, com interrupcions constants, dificultats per escoltar els companys o faltes de respecte. A partir d’aquestes reflexions, els alumnes van treballar en petits grups per elaborar propostes de normes relacionades amb el respecte, l’escolta activa i la convivència. Finalment, cada grup va crear els seus propis cartells per penjar-los a l’aula. Alguns alumnes van decidir elaborar els cartells manualment, mentre que d’altres van preferir fer-los amb ordinador, fet que també va permetre adaptar l’activitat als interessos i habilitats de cada grup.

A més, durant el desenvolupament de les sessions es van introduir algunes modificacions respecte a la planificació inicial. En una de les classes, especialment marcada pel desordre i el caos dins l’aula, es va considerar prioritari treballar aspectes més funcionals de l’organització diària. Per aquest motiu, a banda dels cartells de convivència, es van elaborar materials complementaris com un “sorollòmetre” i un esquema visual amb els passos a seguir quan un alumne tenia un dubte, amb la finalitat d’afavorir un ambient més estructurat i reduir les interrupcions constants.

Objectius

• Implicar l’alumnat en la construcció de les normes de convivència.
• Afavorir espais de reflexió sobre el clima de l’aula.
• Potenciar habilitats socials com l’escolta activa i el respecte entre iguals.
• Observar les dinàmiques grupals i els diferents rols dins l’aula.
• Afavorir una millor organització i funcionament d’alguns grups classe.

Reflexió personal

Aquesta activitat m’ha permès observar molt millor les dinàmiques que es generen dins els grups classe i els diferents rols que adopta l’alumnat quan treballa cooperativament. En algunes classes hi havia alumnes que assumien rols de lideratge i ajudaven a organitzar la feina, mentre que altres preferien mantenir-se en un segon pla o mostraven dificultats per participar. També vaig observar que alguns alumnes que habitualment tenen conductes més disruptives, en activitats més creatives o pràctiques com l’elaboració dels cartells, s’implicaven molt més i participaven positivament.

Des d’una mirada més teòrica, això em va fer pensar en la importància de generar espais diferents dins l’aula, on l’alumnat pugui participar des d’altres capacitats que sovint no apareixen en activitats més acadèmiques. També vaig veure com les dinàmiques cooperatives poden afavorir la participació i la cohesió, però alhora evidencien dificultats relacionades amb la comunicació, la impulsivitat o la gestió dels desacords.

Avaluació de la intervenció

La valoració general de l’activitat és positiva. En general, una part important de l’alumnat es va mostrar implicada i participativa, especialment en les parts més creatives i relacionades amb situacions properes al seu dia a dia. Tot i això, també hi havia alumnes que no acabaven de trobar el sentit de l’activitat i mostraven poca motivació, sobretot durant les parts més reflexives.

En alguns grups costava mantenir l’atenció i arribar a acords comuns, fet que reflectia moltes de les dificultats de convivència detectades inicialment. Tot i aquestes dificultats, considero que les sessions van permetre generar espais de conversa i reflexió poc habituals dins l’aula i van facilitar la participació activa de bona part de l’alumnat.

Observacions personals

Una de les principals dificultats observades va ser la diferència d’implicació entre alumnes i també entre grups classe. En alguns casos predominava una actitud molt participativa i cooperativa, mentre que en altres costava molt mantenir una escolta activa o arribar a consensos sense conflictes. Això evidencia la importància d’adaptar les dinàmiques a les característiques de cada grup i de mantenir aquest tipus de treball de manera continuada i no només puntual.

També vaig observar certa contradicció entre la necessitat evident de treballar la convivència i la dificultat que tenen alguns alumnes per entendre el sentit d’aquestes activitats, probablement perquè no estan acostumats a espais de reflexió emocional o cooperativa dins el context escolar.

Durant aquests dies he preparat el material per dur a terme les primeres activitats al centre. El material l’he creat i el preparo a l’institut, en estones de pati o estones lliure que disposa el meu tutor. El que faig és plastificar i retallar el material abans de dur a terme la intervenció, tot i que encara estic preparant alguns materials que queden pendents.

Estic posant en context als alumnes per tal que no els hi vingui de nou. Parlem sobre emocions i introduïm el tema de la gestió emocional i l’autoregulació. A l’hora de tutoria veuen la pel·lícula d’Inside Out, per tal de conèixer emocions i introduir el tema.

Els alumnes es mostren amb ganes i amb motivació davant les activitats, em pregunten i es veuen participatius.

La proposta d’intervenció es porta a terme en una classe concreta de 2n d’ESO, en aquest cas, 2n d’ESO C, on els alumnes tenen una falta de gestió emocional i autoregulació i fa falta tractar aquest tema amb delicadesa i activitats engrescadores.

Un dels aspectes que més estic aprenent durant la implementació del projecte és la importància d’adaptar constantment la intervenció a les necessitats concretes de cada infant o adolescent. Tot i que les professionals de referència del centre orienten sobre quines funcions executives o aspectes cal treballar en cada cas, disposo de força autonomia a l’hora d’escollir els jocs i les activitats que utilitzarem durant les sessions. Aquesta confiança m’està permetent desenvolupar la meva capacitat d’anàlisi i de presa de decisions dins de la intervenció psicopedagògica.

Durant aquestes setmanes he pogut utilitzar diferents tipus de jocs i materials, tant individuals com grupals. Alguns dels recursos que més he fet servir han estat l’oca de les emocions, el joc de l’UNO, el “Quién es quién”, les cartes Ikonikus, el llibre Emocionario (està molt bé, és un recurs que us recomano molt a l’hora de treballar la gestió emocional amb petits), activitats de consciència fonològica, jocs de motricitat fina i materials vinculats a la logopèdia. A través d’aquests recursos he treballat funcions executives com l’atenció sostinguda, la memòria de treball, el control inhibitori, la flexibilitat cognitiva o la regulació emocional.

A mesura que he anat intervenint, he pogut comprovar que un mateix joc pot tenir objectius molt diferents segons l’infant i la manera com es planteja la sessió. Precisament per això, considero que la flexibilitat és una competència essencial dins la pràctica psicopedagògica. En alguns casos, activitats que inicialment semblaven adequades han necessitat modificacions durant la sessió perquè l’infant reaccionava d’una manera diferent de l’esperada. Per exemple, m’he trobat amb situacions en què alguns infants necessitaven més moviment o presentaven dificultats per mantenir l’atenció durant períodes prolongats, fet que obligava a reformular el ritme o l’estructura de l’activitat.

Aquestes experiències m’estan ajudant a entendre que la intervenció no pot ser rígida ni tancada, sinó que requereix una observació constant i una gran capacitat d’adaptació. Sovint, més important que seguir exactament una activitat planificada és saber llegir què necessita l’infant en aquell moment concret i ajustar la proposta perquè continuï sent significativa i funcional. En aquest sentit, el joc es converteix en una eina molt potent, ja que permet treballar objectius psicopedagògics de manera flexible, motivadora i adaptada a cada realitat individual.

Us deixo per aquí alguns dels jocs que estic utilitzant!