Descripció de l’activitat

Durant el període entre el 30 d’abril i l’11 de maig vaig dur a terme la segona fase de la proposta d’intervenció, centrada en el taller amb l’alumnat de 1r d’ESO per construir conjuntament les normes de convivència i elaborar els cartells d’aula. L’activitat es va desenvolupar durant les hores de tutoria dels cinc grups de 1r d’ESO. Tot i que inicialment estava previst fer-ho en menys temps, la planificació es va haver d’allargar lleugerament perquè algunes sessions coincidien amb sortides i activitats organitzades pel centre.

Les sessions van començar parlant de situacions quotidianes que es donen sovint a l’aula, com interrupcions constants, dificultats per escoltar els companys o faltes de respecte. A partir d’aquestes reflexions, els alumnes van treballar en petits grups per elaborar propostes de normes relacionades amb el respecte, l’escolta activa i la convivència. Finalment, cada grup va crear els seus propis cartells per penjar-los a l’aula. Alguns alumnes van decidir elaborar els cartells manualment, mentre que d’altres van preferir fer-los amb ordinador, fet que també va permetre adaptar l’activitat als interessos i habilitats de cada grup.

A més, durant el desenvolupament de les sessions es van introduir algunes modificacions respecte a la planificació inicial. En una de les classes, especialment marcada pel desordre i el caos dins l’aula, es va considerar prioritari treballar aspectes més funcionals de l’organització diària. Per aquest motiu, a banda dels cartells de convivència, es van elaborar materials complementaris com un “sorollòmetre” i un esquema visual amb els passos a seguir quan un alumne tenia un dubte, amb la finalitat d’afavorir un ambient més estructurat i reduir les interrupcions constants.

Objectius

• Implicar l’alumnat en la construcció de les normes de convivència.
• Afavorir espais de reflexió sobre el clima de l’aula.
• Potenciar habilitats socials com l’escolta activa i el respecte entre iguals.
• Observar les dinàmiques grupals i els diferents rols dins l’aula.
• Afavorir una millor organització i funcionament d’alguns grups classe.

Reflexió personal

Aquesta activitat m’ha permès observar molt millor les dinàmiques que es generen dins els grups classe i els diferents rols que adopta l’alumnat quan treballa cooperativament. En algunes classes hi havia alumnes que assumien rols de lideratge i ajudaven a organitzar la feina, mentre que altres preferien mantenir-se en un segon pla o mostraven dificultats per participar. També vaig observar que alguns alumnes que habitualment tenen conductes més disruptives, en activitats més creatives o pràctiques com l’elaboració dels cartells, s’implicaven molt més i participaven positivament.

Des d’una mirada més teòrica, això em va fer pensar en la importància de generar espais diferents dins l’aula, on l’alumnat pugui participar des d’altres capacitats que sovint no apareixen en activitats més acadèmiques. També vaig veure com les dinàmiques cooperatives poden afavorir la participació i la cohesió, però alhora evidencien dificultats relacionades amb la comunicació, la impulsivitat o la gestió dels desacords.

Avaluació de la intervenció

La valoració general de l’activitat és positiva. En general, una part important de l’alumnat es va mostrar implicada i participativa, especialment en les parts més creatives i relacionades amb situacions properes al seu dia a dia. Tot i això, també hi havia alumnes que no acabaven de trobar el sentit de l’activitat i mostraven poca motivació, sobretot durant les parts més reflexives.

En alguns grups costava mantenir l’atenció i arribar a acords comuns, fet que reflectia moltes de les dificultats de convivència detectades inicialment. Tot i aquestes dificultats, considero que les sessions van permetre generar espais de conversa i reflexió poc habituals dins l’aula i van facilitar la participació activa de bona part de l’alumnat.

Observacions personals

Una de les principals dificultats observades va ser la diferència d’implicació entre alumnes i també entre grups classe. En alguns casos predominava una actitud molt participativa i cooperativa, mentre que en altres costava molt mantenir una escolta activa o arribar a consensos sense conflictes. Això evidencia la importància d’adaptar les dinàmiques a les característiques de cada grup i de mantenir aquest tipus de treball de manera continuada i no només puntual.

També vaig observar certa contradicció entre la necessitat evident de treballar la convivència i la dificultat que tenen alguns alumnes per entendre el sentit d’aquestes activitats, probablement perquè no estan acostumats a espais de reflexió emocional o cooperativa dins el context escolar.