Una de les reflexions que m’ha sorgit durant aquestes setmanes de pràctiques és el paper específic que ocupa la psicopedagogia dins d’un equip format per professionals de perfils diversos. A LOAPSI conviuen psicòlogues, logopedes, psicomotricistes i mestres d’educació especial, i observar aquesta realitat m’està ajudant a comprendre millor què aporta cada disciplina i quina és la contribució de la mirada psicopedagògica.

Des de la meva experiència al centre, he pogut observar que la psicopedagogia no es limita a intervenir sobre una dificultat concreta, sinó que busca mirar a l’infant de manera més global. Això es tradueix en accions molt clares a LOAPSI, com ara l’anàlisi de les necessitats educatives i emocionals de cada cas, la coordinació amb les famílies, el contacte amb les escoles i la planificació d’intervencions adaptades a les característiques de cada infant. He vist com les professionals no només treballen allò que passa dins la sessió, sinó que intenten entendre també què està passant en els diferents contextos on participa l’infant per garantir una intervenció amb pes.

A més, cal coordinar-se també amb la resta de professionals del centre. En aquest sentit, a LOAPSI sempre es guarda una hora a la tarda per compartir informació entre totes les professionals i construir una visió conjunta de cada cas, establint objectius comuns. Aquesta part m’agrada molt perquè permet que les intervencions no es desenvolupin de manera aïllada, sinó que formin part d’un mateix procés d’acompanyament. De fet, durant les pràctiques he pogut comprovar que moltes de les decisions sobre què treballar amb cada infant es prenen precisament a partir d’aquesta mirada interdisciplinària.

Així doncs, aquesta experiència m’està ajudant a entendre que la meva tasca com a psicopedagoga va molt més enllà de la intervenció directa amb l’infant. Implica observar, coordinar i construir una mirada compartida amb la resta de professionals, les famílies i l’escola.