Descripció de l’activitat
En aquesta sessió es va dur a terme una activitat orientada a reforçar l’aprenentatge de les taules de multiplicar a través del moviment i del ritme. La proposta consistia a recitar oralment la sèrie multiplicativa corresponent mentre l’infant saltava a la corda de manera continuada.

Cada salt s’associava a un resultat de la taula treballada, de manera que el moviment corporal actuava com a suport per estructurar i seqüenciar la informació numèrica. Per exemple, en treballar la taula del vuit, l’infant verbalitzava el resultat al mateix temps que realitzava cada salt.

L’activitat es desenvolupava de forma progressiva i es podia adaptar segons el nivell de domini de cada infant. En aquells casos en què es detectaven dificultats, es reduïa el ritme o es proporcionaven ajudes verbals puntuals. Quan l’infant mostrava més seguretat, es fomentava una execució autònoma i fluida.

Es tracta d’una proposta senzilla, però molt eficaç, ja que integra el càlcul, el llenguatge oral, la coordinació motriu i l’atenció en una mateixa situació d’aprenentatge.

Objectius de la intervenció
– Consolidar la memorització i automatització de les taules de multiplicar.
– Afavorir la coordinació entre moviment, ritme i llenguatge oral.
– Potenciar l’atenció sostinguda i la seqüenciació.
– Incrementar la motivació davant l’aprenentatge matemàtic.
– Millorar la confiança i la perseverança davant tasques que impliquen esforç cognitiu.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta activitat em va resultar especialment significativa perquè exemplifica com continguts tradicionalment associats a la repetició mecànica poden abordar-se d’una manera més vivencial, dinàmica i motivadora.

Vaig observar que el ritme del salt ajuda a estructurar la seqüència numèrica i facilita l’evocació dels resultats. El moviment corporal actua com un suport extern que afavoreix l’organització de la informació i contribueix a mantenir l’atenció durant tota l’activitat. Al mateix temps, el caràcter lúdic de la proposta redueix la tensió i fa que l’infant afronti la tasca amb una actitud més positiva i confiada.

Des d’un punt de vista teòric, aquesta experiència s’inscriu en els plantejaments constructivistes, que conceben l’aprenentatge com un procés actiu en què l’alumne construeix el coneixement a partir de l’experiència i de la seva participació directa (Coll, 1990). Igualment, s’alinea amb el principi de learning by doing, segons el qual els aprenentatges es consoliden amb més profunditat quan es vinculen a l’acció i a la pràctica significativa (Carmona et al., 2016).

A nivell personal, aquesta intervenció m’ha reafirmat en la importància de diversificar les metodologies i de buscar estratègies que connectin amb la motivació de l’alumnat. Sovint, petites modificacions en la manera de presentar una tasca poden generar canvis molt rellevants en la implicació i en el rendiment.

Avaluació de la intervenció
L’avaluació es va dur a terme mitjançant observació directa i registre qualitatiu dels aspectes següents:

• Precisió en la recitació de la taula de multiplicar.
• Coordinació entre el salt i la verbalització.
• Nombre d’errors i capacitat d’autocorrecció.
• Grau d’autonomia.
• Nivell de motivació i perseverança.

L’infant va mostrar una elevada implicació durant tota l’activitat i una bona disposició a repetir-la. Es va observar una major fluïdesa en la recitació i una actitud més segura davant d’un contingut que habitualment li generava certa inseguretat.

Marc normatiu
Aquesta activitat és coherent amb els principis metodològics recollits en la LOMLOE, que promouen un aprenentatge competencial, significatiu i contextualitzat. Igualment, s’alinea amb el Decret 150/2017, que estableix la necessitat d’ajustar les estratègies educatives a les característiques i necessitats de cada alumne per garantir una resposta inclusiva i personalitzada.

Evidències

Descripció de l’activitat
En aquesta sessió es va dur a terme una activitat d’estimulació cognitiva i motriu basada en l’ús de diferents plantilles visuals amb formes geomètriques, colors i nombres. L’objectiu era treballar simultàniament l’atenció, la memòria de treball, el control inhibitori i la coordinació corporal mitjançant consignes variables adaptades a les característiques de cada infant.

L’activitat es podia presentar amb materials diversos. En algunes ocasions s’utilitzaven plantilles amb formes geomètriques i colors, en què l’infant havia d’identificar únicament la forma principal, el color de les figures petites o bé combinar diversos criteris perceptius. En altres ocasions, com en l’evidència gràfica recollida, es feien servir plantilles amb nombres associats a una resposta motriu concreta. Per exemple, quan apareixia el número 1, l’infant havia de picar de mans; quan apareixia el número 3, havia de tocar-se el cap; i quan apareixia el número 5, havia de tocar-se el nas.

Per incrementar la complexitat de la tasca, l’infant havia de realitzar aquestes accions mentre mantenia l’equilibri damunt d’una plataforma inestable. Aquesta exigència afegia una demanda motriu que obligava a sostenir l’atenció, interpretar correctament la consigna i inhibir respostes impulsives.

La flexibilitat del material i de les consignes permetia ajustar el nivell de dificultat i adaptar l’activitat a diferents objectius d’intervenció, convertint-la en una proposta altament versàtil i funcional per al treball de les funcions executives.

Objectius de la intervenció
– Potenciar l’atenció sostinguda i selectiva.
– Afavorir la discriminació visual de formes, colors i nombres.
– Estimular la memòria de treball i la flexibilitat cognitiva.
– Desenvolupar el control inhibitori davant estímuls irrellevants.
– Millorar l’equilibri i la coordinació motriu.
– Incrementar la capacitat de seguir consignes complexes.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta activitat em va semblar especialment interessant perquè integra de manera natural diferents dimensions del desenvolupament infantil. Mentre l’infant manté l’equilibri, ha de gestionar simultàniament demandes cognitives i perceptives, la qual cosa incrementa l’exigència atencional i afavoreix l’activació de les funcions executives.

Vaig observar que el component motor contribueix a mantenir la implicació i la motivació de l’infant. El fet d’haver de sostenir l’equilibri converteix la tasca en un repte atractiu i, alhora, exigeix un alt nivell de concentració. Aquesta combinació de cos i cognició facilita un aprenentatge més vivencial i significatiu.

Des d’una perspectiva teòrica, aquesta proposta s’emmarca en enfocaments que entenen l’aprenentatge com un procés actiu, en què l’infant construeix el coneixement a partir de la seva experiència i de la interacció amb l’entorn (Coll, 1990). Igualment, respon als principis del learning by doing, segons els quals la participació activa afavoreix una consolidació més profunda dels aprenentatges (Carmona et al., 2016).

Avaluació de la intervenció
L’avaluació es va realitzar mitjançant observació sistemàtica. Es van tenir en compte els aspectes següents:

• Capacitat per mantenir l’equilibri durant tota l’activitat.
• Comprensió i execució correcta de les consignes.
• Precisió en la identificació dels estímuls.
• Temps de resposta.
• Grau d’autonomia i necessitat d’ajuda.
• Persistència davant la dificultat.

Es va constatar que l’infant mostrava una elevada implicació i una bona capacitat d’adaptació a l’augment progressiu de la complexitat.

Marc normatiu
Aquesta intervenció s’alinea amb els principis d’inclusió i personalització de l’aprenentatge establerts en el Decret 150/2017, que promou una resposta educativa ajustada a les necessitats de cada alumne. Igualment, és coherent amb la LOMLOE, que defensa metodologies actives i significatives per afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat.

Evidències

Les primeres sessions d’implementació del projecte m’han permès començar a traslladar a la pràctica moltes de les idees i plantejaments que havia elaborat durant el disseny de la intervenció. Tot i que no he dinamitzat les sessions de manera solitària, ja que sempre he estat acompanyada per una professional del centre o per alguna companya de pràctiques, sí que he pogut participar activament en l’elecció dels jocs i en la conducció de les activitats, orientant-les cap al treball de les funcions executives que es volien potenciar amb cada infant.

A nivell personal, he viscut aquestes primeres experiències de forma positiva. El fet de treballar actualment com a psicopedagoga infanto-juvenil en un altre centre privat m’ha ajudat, ja que moltes de les dinàmiques i situacions viscudes em resultessin familiars. Tot i això, iniciar la intervenció amb infants i adolescents que encara no coneixia també em generava certa responsabilitat i alguns nervis inicials, especialment pel fet d’haver d’adaptar-me ràpidament a les necessitats individuals de cada cas i coneixe’ls dins les limitacions del temps i espai. Malgrat això, l’experiència està sent enriquidora i m’està permetent sentir-me cada vegada més segura dins del rol professional.

Pel que fa a la relació amb els infants, en general l’acollida ha estat molt positiva. Especialment amb els més petits, el vincle es genera amb més facilitat a través del joc i de la interacció espontània, fet que afavoreix la participació i la implicació en les activitats. En canvi, amb els adolescents observo que el procés és més lent i requereix una construcció de confiança més progressiva. En aquestes edats, considero que el vincle és un element imprescindible perquè la intervenció tingui sentit, especialment quan es pretén anar més enllà de l’activitat i treballar aspectes emocionals o personals de manera més profunda.

Aquestes primeres sessions també m’han ajudat a entendre millor la importància de l’observació durant la intervenció psicopedagògica. A través del joc, les reaccions, la tolerància a la frustració, la capacitat d’atenció o la manera de relacionar-se aporten molta informació sobre les necessitats i característiques de cada infant. Per aquest motiu, estic començant a entendre la intervenció no només com un espai d’aprenentatge, sinó també com un espai constant d’observació, adaptació i construcció de vincle.

Descripció de l’activitat
Aquesta intervenció es va realitzar amb la finalitat de potenciar la motricitat fina, la coordinació òcul-manual, l’atenció sostinguda i la capacitat de classificació visual mitjançant una proposta manipulativa. L’activitat consistia a transferir petites boles de colors utilitzant diferents estris (pinces, culleres i/o bastonets xinesos) i situar-les en una plantilla seguint un model determinat segons el color i la disposició espacial corresponent.

La sessió es va plantejar de manera gradual. En una primera fase, l’alumna va utilitzar pinces, ja que aquest material permet un control més estable de la prensió. Posteriorment, es van introduir la cullera, que exigien un major nivell de precisió i coordinació. Finalment, es van incorporar els bastonets xinesos, que requerien una organització motriu més complexa, així com una coordinació bilateral més ajustada.

La proposta va resultar especialment atractiva per a l’alumna, que va mostrar una actitud molt implicada i una elevada perseverança. Des del primer moment va comprendre la dinàmica de l’activitat i va manifestar un fort desig de superar-se, especialment quan s’introduïen materials que suposaven un repte més gran. Tot i que inicialment va presentar algunes dificultats per regular la força i mantenir l’estabilitat en la subjecció de les boles, amb la pràctica va anar millorant de manera progressiva i va assolir un nivell d’execució notablement més precís i autònom.

Objectius de la intervenció
– Enfortir la motricitat fina i la precisió dels moviments manuals.
– Millorar la coordinació òcul-manual.
– Desenvolupar l’atenció sostinguda i la concentració.
– Potenciar la discriminació visual i la classificació per colors.
– Afavorir la planificació motriu i la tolerància a la frustració.
– Incrementar l’autonomia i la confiança davant tasques que requereixen esforç i persistència.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta intervenció em va permetre comprovar de manera molt evident que les activitats aparentment senzilles poden esdevenir eines de gran valor psicopedagògic quan es dissenyen amb una intencionalitat clara i ajustada a les necessitats de l’alumnat. Més enllà del component lúdic, la tasca exigia mantenir l’atenció, planificar l’acció, regular la força de la mà, coordinar els moviments i persistir davant la dificultat. Aquest conjunt d’habilitats és fonamental tant per als aprenentatges acadèmics com per a l’autonomia personal.

Segons Ayres (2005), la manipulació d’objectes petits contribueix a organitzar la informació sensorial i afavoreix una millor planificació motriu. En la mateixa línia, Diamond (2013) destaca que les funcions executives —especialment l’atenció sostinguda, el control inhibitori i la memòria de treball— es poden desenvolupar mitjançant activitats estructurades que exigeixen concentració i autoregulació. Més recentment, Oberer, Gashaj i Roebers (2018) han evidenciat la relació estreta entre la motricitat fina i el rendiment acadèmic, especialment en tasques d’escriptura, matemàtiques i resolució de problemes.

Des de la meva experiència, aquesta sessió em va reafirmar en la importància de no dissociar el desenvolupament motor del desenvolupament cognitiu. Quan l’infant manipula, experimenta i persevera, no només entrena la destresa manual, sinó que també activa processos de planificació, control atencional i regulació emocional. Aquesta mirada global és essencial en la pràctica psicopedagògica, ja que permet intervenir des d’una perspectiva integral i respectuosa amb el ritme de cada alumne.

Avaluació de la intervenció
L’activitat va assolir plenament els objectius previstos. Es va observar una millora progressiva en la precisió dels moviments, en la capacitat de mantenir l’atenció i en la qualitat de l’execució. També es va constatar un augment de la seguretat personal i una major tolerància davant els errors, especialment quan l’alumna va comprovar que la pràctica li permetia superar dificultats inicials.

Un dels aspectes més rellevants va ser el nivell de motivació sostinguda durant tota la sessió. L’alumna va acceptar els reptes amb entusiasme i va mostrar una actitud constant de superació. Aquesta implicació emocional positiva constitueix un indicador especialment valuós, atès que la motivació és un factor determinant en la consolidació dels aprenentatges.

Com a proposta de millora, es considera convenient augmentar progressivament la complexitat dels patrons, incorporar activitats de seriació i establir connexions amb continguts curriculars de matemàtiques i llengua.

Marc normatiu i inclusiu
Aquesta intervenció s’emmarca en els principis del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, d’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. La proposta exemplifica una pràctica educativa flexible i personalitzada, que adapta la metodologia als ritmes i necessitats de l’alumnat i afavoreix la participació activa, l’autonomia i el desenvolupament global.

Evidències

Descripció de l’activitat
Aquesta intervenció es va dur a terme amb una alumna que presentava dificultats en la consolidació de la lectoescriptura, especialment en la segmentació sil·làbica, l’ordenació de les unitats fonològiques i l’escriptura correcta de paraules. L’activitat consistia a presentar-li diverses paraules descompostes en síl·labes i disposades de manera desordenada. La seva tasca era identificar les síl·labes, reorganitzar-les mentalment i escriure la paraula correcta.

El material es va elaborar específicament a partir de vocabulari proper i significatiu per a l’alumna, amb l’objectiu d’afavorir la comprensió i la motivació. Durant la sessió, es van combinar moments de treball autònom amb petites ajudes verbals orientades a estimular la reflexió, sense proporcionar directament la resposta. Les intervencions de suport es van centrar en preguntes com ara: “Quina síl·laba creus que hauria d’anar primer?” o “Aquesta paraula et sona coneguda?”.

L’alumna va mostrar una actitud receptiva i va afrontar la tasca amb interès. En les primeres paraules va necessitar suport per anticipar l’ordre correcte de les síl·labes, però a mesura que avançava en l’activitat va anar adquirint més autonomia i seguretat. En finalitzar, es va mostrar satisfeta amb els resultats obtinguts, fet que va reforçar la seva percepció de competència.

Objectius de la intervenció
– Potenciar la consciència fonològica i, concretament, la consciència sil·làbica.
– Millorar la capacitat de seqüenciació auditiva i visual.
– Afavorir l’escriptura correcta de paraules d’ús freqüent.
– Incrementar l’autonomia i la confiança en les tasques de lectoescriptura.
– Oferir una experiència d’aprenentatge ajustada a les necessitats específiques de l’alumna.

Reflexió personal i fonamentació teòrica
Aquesta intervenció em va permetre constatar, de manera molt clara, la importància de les habilitats fonològiques com a base del procés lector i escriptor. Sovint es tendeix a interpretar els errors en l’escriptura com a simples dificultats ortogràfiques, quan en realitat poden reflectir una representació poc consolidada de l’estructura sonora de les paraules. En aquest cas, l’activitat va posar de manifest que l’alumna era capaç de reconèixer moltes síl·labes de manera aïllada, però encara necessitava suport per integrar-les en una seqüència ordenada i significativa.

La literatura científica ha evidenciat de manera consistent que la consciència fonològica és un dels millors predictors de l’èxit en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura (Defior, 2008). Tal com assenyala Cuetos (2011), la capacitat de segmentar, manipular i reorganitzar els sons del llenguatge constitueix una habilitat essencial per accedir al codi escrit i automatitzar-ne l’ús.

Des d’un punt de vista psicopedagògic, aquesta experiència també em va reafirmar en la necessitat d’oferir activitats molt estructurades, amb un nivell de dificultat ajustat i amb una mediació adulta basada en el modelatge i les preguntes guiades. Seguint les aportacions de Vygotski (1978), l’aprenentatge es produeix de manera més eficaç quan l’adult acompanya l’infant dins de la seva zona de desenvolupament proper, proporcionant els suports necessaris i retirant-los progressivament.

Avaluació de la intervenció
L’activitat va resultar adequada i funcional per als objectius plantejats. L’alumna va aconseguir ordenar correctament la major part de les paraules i es va observar una millora progressiva en la seva capacitat d’anticipació i autocorrecció. També es va detectar un augment de la seguretat personal i una menor dependència de l’ajuda adulta.

Com a aspecte especialment rellevant, cal destacar que l’activitat va transformar una tasca que habitualment genera inseguretat en una experiència positiva i assolible. Aquest component emocional és clau, ja que la percepció d’autoeficàcia condiciona directament la disposició de l’alumnat a persistir davant les dificultats (Bandura, 1997).

De cara a futures aplicacions, seria interessant incorporar progressivament més complexitat de les paraules.

Marc normatiu i inclusiu
Aquesta intervenció s’emmarca en els principis establerts pel Decret 150/2017, de 17 d’octubre, que regula l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. L’activitat constitueix una mesura d’atenció personalitzada que ajusta la metodologia a les necessitats concretes de l’alumna, afavorint la seva participació activa i garantint l’accés al currículum en condicions d’equitat.

Evidències

Entre els dies 27 i 29 d’abril s’havia de dur a terme la primera fase de la proposta d’intervenció, centrada en el treball amb els tutors i tutores de 1r d’ESO. Finalment, es va aprofitar la reunió setmanal de tutors que es realitza cada dilluns de 8:20 h a 9:15 h, ja que en aquest espai coincideixen tots els tutors i tutores de 1r d’ESO, la coordinadora de l’ESO i la psicopedagoga del nivell.

Bona tarda,

Avui he imprès al centre alguns dels materials necessaris per a la intervenció a l’aula. He estat treballant amb els materials juntament amb el meu tutor, parlant sobre com acabaria sent la intervenció i el seu funcionament.

D’altra banda, la jornada d’avui ha estat molt enriquidora en l’àmbit professional gràcies a la sessió amb el meu tutor. M’ha comentat el funcionament del sistema d’incidències del centre. En un centre de màxima complexitat és fonamental entendre com es gestionen els conflictes.

D’altra banda, hem repassat també altres aspectes referents a l’organització interna del centre que sovint són invisibles, però que sostenen gran part de la tasca docent i psicopedagògica.

Per tal de complementar la proposta d’intervenció, he elaborat una infografia que recull de manera sintètica i visual els elements clau del projecte “Aprendre a conviure”, adreçat a l’alumnat de 1r d’ESO.

En aquesta infografia es presenta l’objectiu general de la intervenció, centrat en la millora del clima d’aula a través del desenvolupament d’habilitats socioemocionals, així com les tres línies principals d’actuació: la creació compartida de normes de convivència, el treball mitjançant dinàmiques de role-playing i el seguiment tutorial.

A més, s’hi incorporen els instruments utilitzats per a la detecció de necessitats (observació i entrevistes), els mecanismes d’avaluació i seguiment (com la revisió de normes o els espais de reflexió), així com els indicadors de millora previstos, com la reducció de conflictes o la millora del respecte i del clima d’aula.

L’objectiu d’aquesta representació visual és facilitar la comprensió global de la proposta i oferir una visió clara i estructurada de la seva planificació i implementació.

Avui no he fet cap implementació del projecte directa amb l’alumnat, sinó que ha estat un dia de treball col·laboratiu amb el meu tutor de pràctiques. A partir de la conversa que hem anat tingut per tancar alguns temes respecte a la implementació del projecte, han sorgit noves idees.

Fruit de la conversa, hem decidit anar un pas més enllà del termòmetre visual que jo tenia pensat, i es crearà una taula periòdica de les emocions. L’objectiu és treballar el vocabulari emocional més ric i complex, deixant una mica enrere les emocions bàsiques i així ajudant l’alumnat a identificar matisos que sovint els hi costa expressar.

Hi ha una connexió amb l’aula, ja que el tutor m’ha comentat que durant les hores de tutoria l’alumnat està veient la pel·lícula d’Inside Out 2. Això ens dona un marc de referència compartit que lligarem directament amb les tutories individuals.

Aquesta sessió de coordinació d’avui m’ha fet reflexionar sobre la importància de la triangulació. Dissenyar el projecte de la mà del tutor assegura que la intervenció tingui una continuïtat i sentit pels alumnes.

Després de setmanes d’observació i d’anàlisi del grup i de traçar la DAFO del centre, em trobo davant les portes de la fase d’implementació. El proper dimecres serà el primer dia de la implementació del projecte d’intervenció i iniciarem les tutories individuals.

Aquests últims dies han estat de feina invisible, ja que s’han dissenyat els materials i he acabat de definir com volia enfocar les diferents tutories.

En un centre de màxima complexitat com el que estic fent les pràctiques, s’ha de tenir diversos recursos perquè mai saps el que pot passar.

Per les tutories individuals he creat:

– El termòmetre de confiança: una eina visual per ajudar-los a graduar la seva autopercepció.

– Targetes de suport lingüístic: petites targetes amb frases en català per facilitar que expressin emocions i èxits acadèmics.

Començarem a poc a poc, per tal que l’alumnat no se senti atabalat i així anar introduint aquests suports.