Un cop definit el focus del projecte, he procedit al seu disseny, concretant els objectius, la metodologia, les actuacions i el sistema d’avaluació. Aquesta fase m’ha permès estructurar de manera més tècnica la proposta d’intervenció centrada en el desenvolupament de les funcions executives a través del joc.

Els objectius del projecte s’han formulat de manera clara i operativa, orientats principalment a millorar l’atenció, la memòria de treball, el control inhibitori i la planificació dels infants. Aquests objectius responen directament a les necessitats detectades en el context i han estat consensuats amb la tutora de pràctiques i les professionals de referència del centre.

Pel que fa a la metodologia, el projecte es basa en una intervenció individualitzada, integrada dins de les sessions habituals dels infants al centre. Aquesta intervenció es fonamenta en l’ús del joc com a eina principal de treball, ja que permet abordar les funcions executives de manera motivadora i adaptada al nivell de cada infant.

Les actuacions s’organitzen a partir de diferents tipus de jocs i activitats específiques per a cada funció executiva. Així, es treballen activitats d’atenció sostinguda i selectiva, jocs de memòria de treball, dinàmiques de control inhibitori i tasques de planificació i organització. Totes aquestes activitats es seleccionen i adapten en funció de les orientacions de les professionals del centre, que determinen quines funcions cal prioritzar en cada cas.

El disseny també contempla un sistema d’avaluació continu, basat en indicadors observacionals i en una rúbrica d’avaluació de les funcions executives. Aquest sistema permet fer un seguiment de l’evolució de cada infant i ajustar la intervenció quan sigui necessari.

Finalment, considero que aquesta fase de disseny m’ha ajudat a entendre la importància de la coherència interna del projecte, assegurant que objectius, metodologia i avaluació estiguin alineats. També m’ha permès prendre consciència del meu rol com a professional en formació, en què la capacitat d’adaptació i el treball en equip són elements fonamentals.

https://canva.link/h2njflb4aiajms4

Reflexionant sobre el procés de decisió del projecte d’intervenció, finalment he canviat de proposta.

A partir de l’anàlisi de necessitats realitzada al centre, i de dues setmanes més de presencialitat, he identificat la necessitat de reforçar les funcions executives dels infants i adolescents atesos. Aquesta decisió no ha estat immediata, sinó que ha sorgit d’un procés de contrast entre les observacions realitzades i la realitat organitzativa del centre.

En aquest sentit, un dels aspectes clau ha estat entendre que no totes les necessitats detectades poden ser abordades en un mateix projecte, especialment tenint en compte la temporalitat limitada del Pràcticum. Per aquest motiu, he considerat necessari prioritzar aquells àmbits que fossin més transversals i amb més impacte en el desenvolupament global dels infants, com són les funcions executives.

La decisió de treballar-les a través del joc també respon a la coherència amb la metodologia del centre, que aposta per un aprenentatge vivencial, significatiu i adaptat a les necessitats individuals. Així, el joc es converteix en una eina facilitadora tant a nivell cognitiu com emocional, permetent un treball més motivador i ajustat als infants.

Aquest procés m’ha ajudat a entendre que el disseny d’un projecte no parteix només d’una idea inicial, sinó d’un procés de reflexió, contrast i ajust constant amb la realitat del context educatiu.

Plantejar una proposta d’intervenció des de zero implica un procés de CREACIÓ i d’autoconeixement de les nostres pròpies limitacions i pors, però a la vegada ens ajuda a veure les nostres capacitats i habilitats més amagades.

És important tenir i seguir una guia a l’hora de plantejar una proposta d’intervenció, ja que la quantitat d’elements que s’han de tenir en compte implica una manera de fer molt protocol·litzada. En aquest cas, els protocols i les guies d’ús són de gran utilitat per no oblidar cap element important.

Per altra banda, penso que és de vital importància a l’hora de plantejar una proposta d’intervenció, partir de la necessitat real expressada. De vegades observar ens dona una imatge del que pot estar passant, però aquesta imatge o visió és esbiaixada. Partir de la necessitat expressada i construir la proposta a partir d’aquest ens serà de gran utilitat per tal d’aconseguir la implicació de tots els agents implicats i perquè sigui el màxim de beneficiosa possible.

En el cas de la proposta que plantejo al centre, partim per un costat de l’observació pròpia de la necessitat durant els dies de presencialitat al centre i, per altra banda, de la verbalització explicita de la necessitat per part dels professionals del centre. Resulta que la nostra observació i l’expressió explicita de la necessitat coincideix i, per tant, aquest fet ha facilitat l’acceptació de la proposta.

Adjunto el Canva de la infografia i la informació bàsica del projecte

https://canva.link/q5du554y9gpscuv

A partir de l’anàlisi de la realitat de l’Institut Maria Rúbies, un centre públic d’alta complexitat amb una gran diversitat sociocultural i heterogeneïtat a l’aula, s’ha identificat com a necessitat prioritària la millora de la convivència a 1r d’ESO.

Aquesta detecció s’ha basat tant en l’observació directa de les dinàmiques d’aula com en les aportacions de la psicopedagoga i la coordinació d’ESO. Tots aquests agents coincideixen en la presència habitual de conflictes entre iguals, faltes de respecte cap al professorat i dificultats en la regulació emocional i la gestió autònoma dels conflictes.

Cal tenir en compte que aquesta situació es produeix en un moment especialment delicat: el pas de primària a secundària. Aquest canvi implica noves exigències acadèmiques, una organització diferent i una major demanda d’autonomia, factors que sovint accentuen mancances en hàbits d’estudi i habilitats socials, i que acaben repercutint en el clima d’aula.

Davant d’aquesta realitat, es planteja una intervenció psicopedagògica amb un enfocament preventiu, participatiu i col·laboratiu. La proposta es concreta en tres línies principals:

• La construcció compartida de normes de convivència entre alumnat i professorat,
• La implementació de tallers de role-playing per treballar habilitats socioemocionals i resolució de conflictes,
• Un seguiment tutorial sistemàtic per consolidar els aprenentatges i acords.

L’objectiu és doble: millorar el clima de convivència i reduir els conflictes, alhora que es fomenta la responsabilitat de l’alumnat en la gestió del seu comportament i en la creació d’un entorn respectuós i inclusiu.

Finalment, considero clau la implicació activa del professorat i la coordinació entre tots els agents educatius, així com el paper protagonista de l’alumnat. Des d’aquesta perspectiva compartida, es pot avançar cap a una millora real i sostinguda del clima escolar.

Ara fa uns dies que hem tornat a les pràctiques després de les vacances de Setmana Santa.

Com ja he comentat anteriorment, la meva intenció és aprofitar al màxim les hores de pràctiques al centre assignat i, per tant, a part del projecte d’intervenció pròpiament dit, estic podent observar molt de prop la feina que fan els psicopedagogs i els orientadors als centres educatius.

Les hores de pràctiques són les hores que són i la veritat és que plantejar una intervenció i fer una immersió total en les funcions a desenvolupar és enriquidor i esgotador a parts iguals.

En aquests sis dies que porto de presencialitat al centre, he pogut observar i participar de:

–          coordinacions de centre amb els tutors per articular PI i parlar d’aspectes que preocupen en relació amb alguns estudiants.

–          CAEI Socials

–          Coordinació amb la tècnica d’absentisme de l’Ajuntament

Pel que fa a l’atenció directa amb l’alumnat, he pogut:

–          Acompanyar la meva tutora de pràctiques a fer observació a l’alumnat de I3, I4 i I5.

–          Assessorament amb adolescents de 4t de l’ESO.

–          Acompanyament i observació d’en relació amb la realització de testos tipus wisc-iv o sena.

Gràcies a aquesta “altre” feina he pogut per un costat fer-me una idea de tota la feina que es fa des del departament d’orientació dels centres educatius i, per altra, és el que m’ha servit per poder pensar i planificar el projecte d’intervenció que portaré a terme. L’observació directa que ofereix el fet d’estar de “pràctiques” dona una visió i una informació privilegiada a l’hora de pensar i planificar intervencions, ja que no tenim la “contaminació” d’estar treballant.

Abans de finalitzar les pràctiques, també participaré en les proves predictives dels alumnes de I5, proves que ajuden a detectar possibles necessitats en els alumenes abans d’iniciar l’etapa de primària i si cal incorporar els instruments necessaris perquè aquest pas d’infantil a primària sigui el més sa possible.

Gràcies

Lidia Vázquez Sánchez

Un cop la realització de la DAFO, finalment, després de dies de reflexió, m’ha portat a prendre una decisió respecte a la definició del disseny del projecte d’intervenció.

És cert, que en el centre on faig les pràctiques, un institut escola de màxima complexitat, es detecta una gran manca de la llengua catalana, però, parlant amb el tutor del centre, vam veure que a banda, existeix una manca de regulació emocional entre l’alumnat i baixa autopercepció, cosa que provoca que dins les tasques acadèmiques i altres activitats del centre escolar es vegin afectades i, per tant, el seu rendiment sigui més baix, a part, que la seva motivació també es veu afectada.

Es decideix incidir en les tutories individuals, ja que els dimecres, una hora, agafo alumnat de 2n d’ESO, juntament amb el tutor, per tal de tractar certs temes que inquieten als adolescents i altres aspectes referents a l’àmbit acadèmic. En aquestes tutories es treballarà la gestió emocional i l’autopercepció a partir de la creació de materials visuals i manipulatius que afavoreixin la seva expressió.

També, a banda, en referència a la llengua catalana, les sessions es conduiran únicament en català, oferint un espai per potenciar la llengua vehicular del centre. A partir de targetes amb frases que incentivin i ajudin l’alumne a parlar en català.

Els primers dies de pràctiques al Centre Psicopedagògic Ancel han estat clau per situar-me i començar a comprendre el funcionament global del servei. L’acollida rebuda ha estat molt adequada i facilitadora, fet que ha contribuït a generar un clima de confiança des del primer moment.

La persona responsable de la meva incorporació, la Cèlia, ha exercit un paper especialment rellevant en aquest procés inicial. Ha mostrat una actitud propera i professional, oferint explicacions clares i detallades sobre l’organització del centre, les funcions dels diferents professionals i les dinàmiques de treball habituals. Ha donat resposta a totes les qüestions plantejades i ha anticipat informació necessària per entendre millor el context d’intervenció.

Més enllà d’aquesta figura de referència, cal destacar també la bona predisposició de la resta de l’equip. Les diferents professionals amb qui he tingut contacte han mostrat una actitud oberta i col·laborativa, facilitant la meva integració i resolent dubtes de manera concreta i rigorosa. Aquestes interaccions han permès obtenir una visió més completa de les tasques que es desenvolupen i de la coordinació existent entre els diferents rols.

Aquest procés d’acollida no només ha estat informatiu, sinó també orientador, ja que m’ha permès començar a entendre com es prenen les decisions, quins criteris es prioritzen i com s’articula el treball conjunt. Alhora, ha facilitat una primera aproximació als valors i a la cultura del centre.

En conjunt, aquesta primera presa de contacte ha estat positiva i coherent amb la necessitat de generar unes bases sòlides per al desenvolupament posterior de les pràctiques. Disposar d’un entorn receptiu i estructurat afavoreix una incorporació progressiva i permet focalitzar l’atenció en l’observació i l’anàlisi, aspectes essencials en aquesta fase inicial.

L’inici del Pràcticum representa una oportunitat rellevant per aprofundir en la comprensió de la intervenció psicopedagògica en contextos reals, més enllà del marc teòric treballat fins ara. Afronto aquest procés amb la voluntat de consolidar una mirada més global i integradora de les necessitats educatives, entenent la complexitat dels contextos i la diversitat de factors que hi intervenen.

Pel que fa als aprenentatges, espero desenvolupar una major capacitat per analitzar situacions educatives des d’una perspectiva sistèmica, identificant no només les necessitats evidents sinó també aquelles que es manifesten de manera més subtil. També considero essencial aprofundir en el disseny i l’avaluació de propostes d’intervenció ajustades, fonamentades i coherents amb el context, així com millorar la presa de decisions basada en evidències.

Tanmateix, soc conscient que aquest procés comporta reptes importants. Un dels principals és saber trobar l’equilibri entre l’observació i la intervenció, evitant judicis precipitats i respectant els temps i dinàmiques del centre. També preveig dificultats en la gestió de la complexitat, especialment a l’hora d’articular respostes ajustades en entorns on intervenen múltiples professionals amb mirades diverses.

En relació amb les inseguretats, emergeix la necessitat de situar-me adequadament dins l’equip, definint un rol clar i aportant valor sense desplaçar dinàmiques ja establertes. Així mateix, em plantejo fins a quin punt seré capaç de traduir els coneixements teòrics en accions realment significatives i contextualitzades.

Pel que fa al meu posicionament, entenc la figura de la psicopedagoga com una professional que acompanya, orienta i genera processos de millora, amb una mirada inclusiva i centrada en les possibilitats de les persones. Aquest Pràcticum ha de permetre avançar en aquesta construcció identitària, prenent consciència tant de les pròpies fortaleses com dels aspectes a millorar.

Durant l’estada al centre, m’interessa especialment observar com es prenen les decisions educatives, quins criteris les sustenten i com es concreta el treball en equip. També vull comprendre com s’articulen les mesures d’atenció a la diversitat i quin impacte real tenen en l’alumnat, així com identificar possibles espais de millora.

Finalment, considero fonamental establir connexions clares entre els continguts del màster i la pràctica quotidiana. No es tracta només d’aplicar coneixements, sinó de revisar-los, qüestionar-los i adaptar-los a la realitat, generant un aprenentatge significatiu i transferible.

Aquest inici de Pràcticum suposa, per tant, un punt de partida exigent però necessari per avançar cap a una pràctica psicopedagògica rigorosa, reflexiva i compromesa amb la millora educativa.