A partir de l’anàlisi de la realitat de l’Institut Maria Rúbies, un centre públic d’alta complexitat amb una gran diversitat sociocultural i heterogeneïtat a l’aula, s’ha identificat com a necessitat prioritària la millora de la convivència a 1r d’ESO.

Aquesta detecció s’ha basat tant en l’observació directa de les dinàmiques d’aula com en les aportacions de la psicopedagoga i la coordinació d’ESO. Tots aquests agents coincideixen en la presència habitual de conflictes entre iguals, faltes de respecte cap al professorat i dificultats en la regulació emocional i la gestió autònoma dels conflictes.

Cal tenir en compte que aquesta situació es produeix en un moment especialment delicat: el pas de primària a secundària. Aquest canvi implica noves exigències acadèmiques, una organització diferent i una major demanda d’autonomia, factors que sovint accentuen mancances en hàbits d’estudi i habilitats socials, i que acaben repercutint en el clima d’aula.

Davant d’aquesta realitat, es planteja una intervenció psicopedagògica amb un enfocament preventiu, participatiu i col·laboratiu. La proposta es concreta en tres línies principals:

• La construcció compartida de normes de convivència entre alumnat i professorat,
• La implementació de tallers de role-playing per treballar habilitats socioemocionals i resolució de conflictes,
• Un seguiment tutorial sistemàtic per consolidar els aprenentatges i acords.

L’objectiu és doble: millorar el clima de convivència i reduir els conflictes, alhora que es fomenta la responsabilitat de l’alumnat en la gestió del seu comportament i en la creació d’un entorn respectuós i inclusiu.

Finalment, considero clau la implicació activa del professorat i la coordinació entre tots els agents educatius, així com el paper protagonista de l’alumnat. Des d’aquesta perspectiva compartida, es pot avançar cap a una millora real i sostinguda del clima escolar.

Ara fa uns dies que hem tornat a les pràctiques després de les vacances de Setmana Santa.

Com ja he comentat anteriorment, la meva intenció és aprofitar al màxim les hores de pràctiques al centre assignat i, per tant, a part del projecte d’intervenció pròpiament dit, estic podent observar molt de prop la feina que fan els psicopedagogs i els orientadors als centres educatius.

Les hores de pràctiques són les hores que són i la veritat és que plantejar una intervenció i fer una immersió total en les funcions a desenvolupar és enriquidor i esgotador a parts iguals.

En aquests sis dies que porto de presencialitat al centre, he pogut observar i participar de:

–          coordinacions de centre amb els tutors per articular PI i parlar d’aspectes que preocupen en relació amb alguns estudiants.

–          CAEI Socials

–          Coordinació amb la tècnica d’absentisme de l’Ajuntament

Pel que fa a l’atenció directa amb l’alumnat, he pogut:

–          Acompanyar la meva tutora de pràctiques a fer observació a l’alumnat de I3, I4 i I5.

–          Assessorament amb adolescents de 4t de l’ESO.

–          Acompanyament i observació d’en relació amb la realització de testos tipus wisc-iv o sena.

Gràcies a aquesta “altre” feina he pogut per un costat fer-me una idea de tota la feina que es fa des del departament d’orientació dels centres educatius i, per altra, és el que m’ha servit per poder pensar i planificar el projecte d’intervenció que portaré a terme. L’observació directa que ofereix el fet d’estar de “pràctiques” dona una visió i una informació privilegiada a l’hora de pensar i planificar intervencions, ja que no tenim la “contaminació” d’estar treballant.

Abans de finalitzar les pràctiques, també participaré en les proves predictives dels alumnes de I5, proves que ajuden a detectar possibles necessitats en els alumenes abans d’iniciar l’etapa de primària i si cal incorporar els instruments necessaris perquè aquest pas d’infantil a primària sigui el més sa possible.

Gràcies

Lidia Vázquez Sánchez