Durant la reunió es van recollir les necessitats específiques dels diferents grups classe en relació amb la convivència i es van identificar les situacions conflictives més habituals. Els tutors i tutores van coincidir a destacar dificultats com les interrupcions constants, la manca d’atenció, les faltes de respecte entre iguals i cap al professorat, així com petits conflictes quotidians que sovint escalen ràpidament. També es va posar de manifest la baixa tolerància a la frustració i la necessitat de treballar habilitats socials i emocionals de manera més específica.

A partir d’aquesta anàlisi compartida, es va obrir un espai de reflexió sobre la necessitat de mantenir criteris educatius comuns entre el professorat. Durant la sessió es van començar a consensuar algunes normes bàsiques de convivència prioritàries per als grups de 1r d’ESO, especialment relacionades amb el respecte, l’escolta activa i el manteniment d’un clima adequat de treball dins l’aula.

Objectius

• Recollir les necessitats específiques dels grups de 1r d’ESO en relació amb la convivència.
• Identificar les situacions conflictives més habituals dins l’aula.
• Afavorir espais de coordinació i reflexió conjunta entre tutors i tutores.
• Establir criteris comuns sobre normes i límits dins els grups de 1r d’ESO.
• Orientar les actuacions posteriors de la intervenció.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Aquesta primera fase em va permetre entendre millor la importància de la coordinació docent en contextos educatius complexos. Moltes de les dificultats que apareixien als diferents grups no es relacionaven únicament amb conductes individuals de l’alumnat, sinó també amb la necessitat d’una resposta educativa coherent entre els diferents professors.

La reunió em va fer reflexionar sobre com la convivència dins l’aula no depèn només de les normes establertes, sinó també de la manera com aquestes s’apliquen i es mantenen de forma conjunta. Alguns tutors destacaven que la manca de coherència en els límits o conseqüències podia generar confusió en l’alumnat i dificultar la consolidació d’hàbits i dinàmiques positives.

També vaig observar que moltes de les dificultats descrites pels tutors estaven relacionades amb aspectes emocionals i socials, com la impulsivitat, la baixa tolerància a la frustració o les dificultats de regulació emocional. Això reforça la idea que treballar la convivència implica anar més enllà de la sanció o la gestió puntual dels conflictes i requereix espais preventius i continuats de treball socioemocional.

Avaluació de la intervenció

La valoració general de la reunió va ser positiva. La majoria de tutors i tutores es van mostrar participatius i implicats en la necessitat de treballar la convivència de manera coordinada. La sessió va permetre identificar problemàtiques comunes entre grups i establir una base compartida per orientar les següents actuacions amb l’alumnat.

Tot i això, també es van observar diferències en la implicació i la manera d’entendre aquest tipus de treball. Alguns docents mostraven una actitud molt proactiva i preocupació real per la convivència dels grups, mentre que altres mantenien una actitud més passiva o transmetien la sensació que aquest tipus d’intervencions no formaven part directament de la seva responsabilitat.

Malgrat aquestes diferències, considero que aquesta primera fase va ser útil per generar un espai de coordinació i començar a construir criteris comuns dins el nivell de 1r d’ESO.

Observacions personals

Una de les principals dificultats observades durant aquesta fase va ser precisament la diferència de perspectives entre els professionals respecte al treball de la convivència. Això em va fer reflexionar sobre com, en moltes ocasions, la teoria sobre el treball col·laboratiu i la coherència educativa és difícil de mantenir en la pràctica quotidiana dels centres.

També vaig observar una certa contradicció entre la necessitat evident de treballar aspectes emocionals i de convivència amb l’alumnat i la manca de temps o espais específics per fer-ho dins la dinàmica habitual del centre. Tot i això, considero que aquesta reunió va ser necessària perquè va permetre compartir preocupacions comunes i començar a construir una mirada més conjunta sobre les necessitats dels grups de 1r d’ESO.