Data: 19 de maig del 2026

Descripció de l’activitat

Durant aquesta sessió vaig treballar l’autonomia amb un infant de 7 anys amb tendència a buscar constantment la validació de l’adult abans de prendre decisions o continuar una activitat.

L’objectiu no era l’èxit en la resolució del joc, sinó afavorir la capacitat de l’infant per iniciar l’activitat, prendre decisions de manera més independent, assumir responsabilitats durant l’activitat i confiar en les seves pròpies capacitats per resoldre les situacions que anaven apareixent.

Per treballar aquest aspecte es van utilitzar principalment els jocs Dobble i Mikado, adaptant el nivell d’ajuda proporcionat segons les necessitats del menor.

Per una banda, el Dobble em va permetre observar la capacitat de prendre decisions de manera ràpida, confiar en la pròpia percepció visual i assumir les conseqüències dels encerts i errors sense necessitat de validació constant per part meva com adulta. Per l’altra, el Mikado va afavorir la planificació de l’acció de manera independent, i la capacitat d’avaluar diferents alternatives abans d’actuar, ja que l’infant havia de decidir quin pal extreure, valorar-ne els riscos i acceptar el resultat de la seva decisió.

Objectius

• Potenciar l’autonomia personal durant la realització de les activitats.
• Afavorir la presa de decisions independent.
• Incrementar la confiança en les pròpies capacitats.
• Reduir la necessitat de validació constant per part de l’adult.
• Fomentar la responsabilitat envers les pròpies accions i decisions.

Reflexió personal fonamentada teòricament

Aquesta sessió em va permetre observar que l’autonomia no es construeix únicament a través de tasques funcionals o acadèmiques, sinó també mitjançant situacions lúdiques on l’infant disposa d’espais reals per decidir, equivocar-se i tornar-ho a intentar.

Inicialment, en diversos moments detectava una necessitat elevada de confirmació per part de l’adult abans de realitzar qualsevol acció, fet que evidenciava una certa inseguretat en les pròpies capacitats. A mesura que avançava el joc, vaig intentar reduir progressivament les indicacions i retornar les preguntes a l’infant perquè fos ell mateix qui reflexiones sobre què fer. En aquesta línia, vaig poder comprovar que, quan disposaven d’un entorn segur i sense por a equivocar-se, molts infants mostren més iniciativa de la que inicialment semblava.

Evidències

• Nombre de vegades que l’infant demana validació externa.
• Capacitat d’iniciar l’activitat sense ajuda.
• Temps de permanència en la tasca de manera autònoma.
• Estratègies pròpies utilitzades per resoldre dificultats.

Avaluació de la intervenció

La valoració de la sessió va ser positiva. Al llarg dels 60 minuts es va observar una disminució progressiva de les demandes de confirmació, una major seguretat a l’hora de prendre decisions i una major disposició a equivocar-se i continuar provant alternatives. No obstant, encara cal seguir treballant ja que segueix necessitant suport molt constant de la figura de referència.

Observacions personals

Aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre la importància de diferenciar entre ajudar i sobreajudar. En alguns moments, la millor intervenció no consisteix a oferir una resposta, sinó a generar les condicions perquè l’infant confiï en els seus propis recursos i sigui capaç d’actuar amb més autonomia.

Data: 05 de maig del 2026

Descripció de l’activitat

En aquesta sessió vaig utilitzar el joc de cartes Oudordodo amb un infant de 5 anys per treballar processos de planificació, organització i resolució de problemes. Mitjançant preguntes i descartant opcions, el menor ha d’acabar endevinant on es troba l’osito amagat.

Objectius

• Desenvolupar el raonament lògic.
• Potenciar la planificació.
• Observar estratègies de resolució de problemes.

Reflexió personal

Aquesta sessió m’ha ajudat a comprendre que moltes vegades no és tant important si l’infant resol correctament una tasca, sinó el procés que segueix per intentar-ho. En aquest sentit, també pots observar el nivell de paciència, la gestió de la frustració, la capacitat de tornar-ho a intentar per aconseguir-ho, etc.

Evidències

• Temps de resolució.
• Nombre d’intents.
• Estratègies observades.

Avaluació

Es van observar diferències importants entre la competència acadèmica d’aquest infant i el seu perfil executiu, resultant aquestes diferents.

Observacions personals

La intervenció em confirma la necessitat de valorar els processos cognitius més enllà del resultat final, i del nivell acadèmic del menor.

Data: 28 d’abril del 2026

Descripció de l’activitat

La sessió es va desenvolupar amb un infant de 9 anys amb dificultats en l’autoregulació i la impulsivitat. Es va utilitzar el joc UNO com a eina principal per treballar el control inhibitori, tant en la versió original com en la versió Dos.

Objectius

• Potenciar el control dels impulsos.
• Afavorir l’espera dels torns.
• Observar la tolerància a canvi de normes.

Reflexió personal

Abans d’iniciar les pràctiques tendia a pensar que els jocs de taula senzills tenien un valor limitat per a la intervenció psicopedagògica. No obstant això, l’experiència m’està demostrant el contrari. En aquesta sessió vaig poder observar conductes molt representatives del funcionament executiu de l’infant, com l’anticipació impulsiva de respostes, la dificultat per esperar el torn i la necessitat constant de supervisió externa.

Evidències

• Nombre d’interrupcions.
• Temps d’espera respectat.
• Reaccions davant els canvis de joc.
• Verbalitzacions textuals d’enuig, ràbia o tristesa.

Avaluació

Es va observar una millora progressiva en la capacitat d’espera i una major consciència de les normes.

Observacions personals

El joc va generar més informació diagnòstica de la que inicialment preveia. En aquest sentit, vaig comprovar que moltes dificultats executives emergeixen de forma espontània en contextos lúdics.

Data: 21 d’abril del 2026

Descripció de l’activitat

Durant aquesta sessió vaig intervenir amb un infant de 7 anys amb dificultats d’atenció i memòria de treball. Seguint les orientacions de la professional de referència, vaig seleccionar diferents activitats basades en la memorització visual, utilitzant principalment el joc del Memory adaptat a la seva edat i en diverses versions.

L’activitat consistia a localitzar parelles de cartes recordant la seva ubicació. Progressivament, vaig anar incrementant el nombre d’estímuls per augmentar l’exigència cognitiva de la tasca.

Objectius

• Estimular la memòria de treball visual.
• Afavorir les estratègies de retenció i recuperació d’informació.
• Observar el manteniment de l’atenció durant una activitat estructurada.

Reflexió personal

Aquesta sessió em va permetre observar com la memòria de treball no depèn únicament de la capacitat de recordar informació, sinó també de la capacitat de mantenir l’atenció sobre la tasca i inhibir estímuls distractors.

A més, vaig observar que l’infant millorava el rendiment quan verbalitzava les estratègies que utilitzava per recordar les cartes, fet que reforça la importància de promoure processos metacognitius durant les activitats.

Evidències

Registre observacional de:

• Nombre de parelles trobades.
• Temps de manteniment de l’atenció.
• Estratègies utilitzades espontàniament.

Avaluació

L’infant va mantenir la implicació durant tot el joc i va mostrar una millora progressiva en l’ús d’estratègies de memorització. Es va observar una disminució dels errors a mesura que avançava l’activitat i una major motivació a mesura que ell mateix s’anava superant.

Observacions personals

La principal dificultat va ser ajustar el nivell de dificultat perquè el repte fos motivador però no excessivament exigent. En aquest sentit, vaig veure clara la importància de personalitzar constantment les activitats i adaptar-les al menor que tenim davant.

TÍTOL: PER TU I PER MI_SESSIÓ 4

DATA : 21/05/2026

FITXA DE LA SESSIÓ:

DESCRIPCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:

Avui és l’última de les sessions planificades del projecte d’intervenció.

Observant com han anat les altres tres sessions i pensant que avui és l’última, es valora modificar l’activitat a portar a terme, i que tot i que la que plantegem parteix d’una base molt semblant, es valora realitzar un altre tipus d’activitat, això si mantenint els objectius marcats inicialment com és el fet de generar la cohesió de grup.

L’actuació pensada inicialment pensem que no acaba d’encaixar, i per aquesta raó es comenta amb la tutora de pràctiques i se li planteja dur a terme igualment una activitat de cohesió de grup però en un format de creació de relat comú i redacció col·laborativa.

Mantenim l’objectiu que és generar cohesió de grup, i pensem que l’activitat que més es pot ajustar és la de crear un RELAT a tall de conte entre tots.

Aprofitem la dinàmica de la darrera sessió i mantenim l’estil de document sobre el qual treballar.

Preparem un A3 on els participants escriuran col·laborativament la seva història com a grup.

Cerquem imatges de quatre superherois amb els quals els participants es poden identificar. Cerquem 4 imatges una per a cada participant i una que simbolitza la psicopedagoga que els acompanya des de principis de curs.

És una sessió que com també les altres s’ha de portar a terme de manera ràpida, ja que l’alumnat ha de tornar a l’aula, perquè tenen dinàmiques de grup i és necessària la seva presència a l’aula.

Expliquem l’activitat i tots els participants mostren interès i motivació per portar a terme l’activitat.

Tots i cada un s’identifiquen amb un dels superherois de la plantilla, pel fet que busquem imatges que s’assemblin als participants.

Ràpidament, M_2ON A lidera l’activitat i és ella la que escriu el relat conjunt. Tot i ser ella la líder, permet participar els companys i recull les aportacions que fan tant M_2ON B com J_2ON B.

Centrem la redacció a destacar aquells aspectes que per ells són destacables tant de l’espai aula de reforç com de la figura de la psicopedagoga amb la qual comparteixen aquest espai.

El que es pretén és que identifiquin l’espai com un espai segur i beneficiós per a ells i on poder assistir en cas de necessitar-ho.

També volem reforçar l’autoimatge dels participants ressaltant aquells aspectes positius de cada un respectant paral·lelament la diversitat de tots i cada un.

Finalment, es realitza la fitxa de manera col·laborativa i comunitària on tots poden opinar sobre el que cal escriure i on tots veuen reflectits la seva opinió, ja que el relat i la descripció es porten a terme de manera cooperativa i consensuada.

REFLEXIÓ PERSONAL: Poder treballar aspectes relacionats amb l’educació emocional en petit grup és un autèntic privilegi que difícilment podrem aconseguir amb les càrregues actuals dels centres educatius.

Cal pensar alternatives o espais dins de les programacions anuals de centre on poden encabir l’Educació Emocional.

AVALUACIÓ: Última sessió i la sensació amb què em quedo és que falta molta feina per fer en relació amb la incorporació de l’Educació Emocional a les programacions anuals de centre.

La psicopedagoga que treballa amb aquest grup comenta que ha vist molta evolució i que en la mesura que li sigui possible cercarà i proposarà al centre seguir en la mateixa línia, sense oblidar que és una aula de reforç i que, per tant, hi ha coneixements acadèmics que l’alumnat ha d’assolir.

Dissenyar, planificar i implantar el Projecte l’Emoció de Creure en MI ha estat una experiència del tot enriquidora

Les activitats proposades han facilitat la creació d’un clima de confiança i seguretat per a totes les parts que a la vegada ha facilitat el correcte desenvolupament de les sessions.

Treballar amb un bon ambient, creant un espai segur facilita l’obtenció de bons resultats s’observa l’evolució de l’alumnat participant al llarg de les sessions i ajuda a aconseguir els objectius proposats.

TÍTOL : M’ESTIMO_SESSIÓ 3

DATA : 07/05/2026

FITXA DE LA SESSIÓ:

DESCRIPCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:

J_2ON B presenta a l’inici de la sessió una situació de desajust i desregulació emocional evident. En arribar a l’espai on es portarà a terme la sessió troben que en J_2ON B ja és a l’espai.

Fora ens troben a la seva tutora que està “vigilant” l’alumne metre la psicopedagoga de primària torna de l’aula.

L’alumne porta tot el dia desregulat i a l’hora del menjador la situació no ha millorat. Ens trobem l’alumen amagar a un racó de l’aula i l’espai amb una llum molt tènue.

Establim contacte visual i intentem un primer acostament. Preguntem “Qui hi ha aquí amagat?”, afegim un ratolinet … L’alumne manté el contacte visual cosa que ens permet establir i mantenir un mínim de relació amb ell.  J_2ON B ens deixa acostar i des de la connexió i la confiança, mostrant la nostra presència aconseguim estabilitzar la situació i que l’alumne participi de la sessió d’avui.

Cal destacar que la sessió anterior, la sessió del compte de l’Elmer l’alumen J_2ONB va participar activament sent el líder de la sessió, percebent l’admiració i l’estima dels seus companys.

Aquest fet pot ser que generes en l’alumne J_2ON B el sentiment de què l’espai que proposem i les figures que tant jo com la psicopedagoga representem som figures i espais segurs per ell on pot mostrar-se tal qual és sense por de ser jutjat per les seves conductes.

Un cop l’alumne J_2ON B està tranquil i emocionalment regulat anem a buscar la resta de participants de l’activitat.

Avui la sessió se centrarà a identificar la pròpia imatge i la capacitat d’acceptació.

Igual que a les altres sessions es treballa sobre un document creat específicament que es reparteix als participants i l’objectiu que cada un sigui capaç d’identificar aquelles qualitats positives d’ell mateix i dels altres. D’aquesta manera podran construir de manera col·laborativa una imatge positiva d’ells mateixos i dels seus companys.

Participació activa per part de l’alumnat participant, en ser dues persones ens permet atendre la necessitat de l’alumne J_2ON B que avui necessita molt més suport i atenció per poder portar a terme l’actuació. Tot i venir d’una situació de molta desregulació és capaç d’amb el nostre suport i acompanyament de poder dur a terme l’activitat i a la vegada és capaç de pensar i verbalitzar elements positius d’ell mateix.

 OBSERVACIÓ PERSONAL: Tercera sessió de treball amb el grup i l’evolució dels participants es va observant cada vegada més consolidada.

Les relacions de confiança i respecte mutu dins del grup i la cohesió que es dona genera que el grup i les sessions siguin percebudes com a espais segurs.

Expressen motivació i entusiasme davant les activitats i pregunten activament per les pròximes sessions.

REFLEXIÓ PERSONAL: a primer cop d’ull aquesta sessió semblava que podria ser difícil de poder portar-la endavant per la desregulació emocional d’un dels participants.

Davant aquesta situació tinc la capacitat per poder resoldre la situació, amb estratègies de presència, acollida, acompanyament i suport i finalment es porta a terme l’actuació amb normalitat.

El fet de ser dues persones ajuda a gestionar i acompanyar sobretot l’alumne J_2on B.

Es reajusten els tempos de l’activitat i tot i treballar de manera separada fem partícip l’alumne J_2ON B del diàleg entre M_2ONA i M_2ON B.

L’alumne J_2ON B decideix que vol dur a terme l’activitat, però fora de la taula on treballen la resta de participants. L’aula permet treballar de manera independent en dos grups i valorem que és la millor opció.

Tot i treballar separadament s’estableixen moments de connexió entre tots els participants sent molt més actius M_2ONA i M_2ON B.

AVALUACIÓ: Valoro com a molt positiva la capacitat d’adaptació davant una situació no prevista i que tot i les dificultats a causa de la desregulació de l’alumne J_2ON B es pot materialitzar la sessió i podem dir que esdevé un èxit.

Es dona una bona participació i l’alumnat participant pot identificar aquelles qualitats pròpies positives finalitzant l’activitat amb una autoimatge pròpia positiva i apreciativa cap a ells mateixos i cap als seus companys.

TÍTOL : L’ELEFANT ELMER_SESSIÓ 2

DATA: 05/05/2026

FITXA DE LA SESSIÓ

DESCRIPCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: En aquesta segona sessió es valora i es pacta conjuntament amb la psicopedagoga i el tutor de primer de primària, no mantenir al grup els dos alumnes (M_1ER A i A_1ER A) que van participar en la sessió del dia 28/04/2026.

El grup format per M_2ON A, J_2ON B i M_2ON B és un grup molt estable i cohesionat que treballen de manera conjunta des de principis del curs i on s’han establert unes dinàmiques i relacions sanes i estables per a tots els membres del grup.

Al final de la sessió del 28/04/2026 es detecta i tant M_2ON A com J_2ON B manifesten obertament haver-se posat nerviosos amb la presència de les noves incorporacions.

En aquesta segona sessió es pretén treballar l’acceptació de l’autoimatge i el respecte a la diversitat dels altres a través del compte de l’Elefant Elmer.

Igual que va succeir a la primera sessió un dels alumnes demana poder explicar el conte, ja que el coneix molt bé.

Es pregunta al grup i davant l’acceptació de tots J_2ON B explica el conte a la resta de companys amb el nostre suport.

Valorem com a molt positiu que J_2ON B demani poder explicar ell el conte i de fet la psicopedagoga es mostra molt sorpresa, perquè l’alumne habitualment es manté poc actiu i poc participatiu de les activitats que es plantegen. És habitual que J_2ON B no participi activament de les hores de reforç.

Com a activitat complementària realitzem la fitxa on cada un dels alumnes plasma amb gomets de colors com s’imagina l’Elmer. Cada un dels alumnes materialitza un Elmer diferent i un cop finalitzats es porta a terme un petit debat en relació amb l’acceptació i estima de la pròpia imatge i del respecte per la diversitat de l’altre.

Cada un dels alumnes s’identifica amb el seu Elmer i són capaços d’acceptar-lo i de respectar i validar la diversitat dels altres Elmers.

M_2ON B fa una reflexió molt encertada i on tots se senten identificats. “ A CADA UNO DE NOSOTROS NOS GUSTAN COSAS DIFERENTES Y SOMOS DIFERENTES PERO ESTAMOS EN LA MISMA CLASE Y NOS TENEMOS QUE AYUDAR ENTRE NOSOTROS”.

Afirma que hi ha moments en què J_2ON B es posa molt nerviós a classe i ell l’intenta ajudar, tot i que de vegades és difícil.

M_2ON B mostra una actitud de protecció i cura cap al seu company i una gran sensibilitat davant el patiment dels altres.

M_2ON A molt participativa i col·laboradora ajudant als companys també.

REFLEXIÓ PERSONAL: En aquesta segona sessió els nervis estan més controlats i saber que únicament treballarem amb el grup de segon dona molta seguretat i tranquil·litat. El ritme de la sessió facilita el treball amb l’alumnat i es genera un ambient de treball agradable on tots se senten reconeguts i valorats.

AVALUACIÓ: S’observa una major participació i motivació per part de l’alumnat. Ambient de treball molt més relaxat i profitós. L’activitat es porta a terme de manera fluida i es respecten les iniciatives com la de J_2ON B d’explicar ell el compte.

Sorprèn la motivació i les ganes de participar de J_2ONB. Es mostra molt actiu i participatiu al llarg de tota la sessió. Fins i tot es mostra col·laborador amb la resta de companys. L’identifiquem com a líder i expert en l’activitat d’avui.

Aquest fet fa que els companys l’observin de manera apreciativa i l’interpel·lin respectuosament, ell a la vegada se sent reconegut i validat.

Els rols dins del grup continuen estant clars i es respecten. Es respecten els torns de paraula i es realitza una escolta activa.

TÍTOL : EMOCIONA’T_SESSIÓ 1

DATA: 28/04/2026

FITXA DE LA SESSIÓ:

Aquesta és la primera sessió de treball amb el grup. Ens trobem davant un grup format per alumnes de primer i segon de primària que treballen unes hores a la setmana de manera més intensiva i personalitzada fora de l’aula.

El grup original està format pels tres alumenes de segon de primària. El tutor de primer demana poder incorporar dos alumnes nous al grup i avui es valorarà la viabilitat de la proposta.

El grup format pels alumnes de segon està molt cohesionat amb els rols molt marcats i una dinàmica de funcionament establerta i que s’adapta a les necessitats de cada un dels alumnes.

L’objectiu principal d’aquesta primera sessió és establir vincle amb el grup per a portar a terme les activitats planificades.

Per altra banda, també volem observar la dinàmica pròpia del grup, conèixer els rols i veure quina és l’energia del grup.

 DESCRIPCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: l’activitat es porta a terme durant l’hora de reforç escolar i té una durada d’una hora aproximadament.

Primer de tot ens presentem i expliquem al grup qui som i que estem fent.

Col·loco la seva presència i la seva ajuda al centre de la meva intervenció i destaco la importància i l’agraïment en relació amb la seva participació.

En aquesta primera sessió el que més ens interessa és establir vincle amb els participants. Pregunten molt i busquen atenció. Durant les sessions que duri el nostre projecte les hores de reforç seran una mica diferents i aquest és un fet que els emociona.

M_2ON A es mostra molt motivada davant les explicacions i amb ganes per portar a terme l’activitat. De seguida connecta amb l’activitat i és la que més treballa durant tota la sessió. Aquesta alumna assisteix regularment a un gabinet de psicologia fora del centre on treballen conjuntament amb les indicacions del centre i de l’EAP les dificultats d’aquesta. Des del gabinet d’orientació del centre està previst que aviat li facin proves per diagnosticar possible dislèxia.

M_2ON B. Es mostra actiu i participatiu. Presenta una actitud de molta timidesa i es manté en un segon pla durant tota la sessió, però a la vegada es mostra actiu, participatiu, amb escolta activa i acompleix l’activitat. Diagnosticat de TDAH des de fa un temps, està en seguiment i assisteix regularment a sessions privades de teràpia per tal de donar-li estratègies i mecanismes d’autoregulació personal i emocional.

J_2ON B. Diagnosticat de TDAH (pren medicació, amb antecedents familiars, la seva germana gran amb el mateix diagnòstic i medicada també) i en estudi per possible diagnòstic de TEA. Es mostra molt rígid i poc col·laborador al llarg de l’activitat. Ell decideix quin tipus d’activitat vol portar a terme i de fet és l’únic que no du a terme l’activitat.

M_1ER A i A_1ER A estableixen un tàndem que boicoteja de la sessió. Són dues incorporacions noves al grup i realment s’observa que dificulten la dinàmica de grup prèviament establerta.

Durant tota la sessió s’observa clarament com els tres alumenes de segon, els quals estan treballant conjuntament des de principis de curs i on hi ha establerta una relació de confiança entre ells, s’entenen perfectament i mostren una bona interacció entre ells.

Pel que fa als alumnes de primer entenen l’espai com un espai lúdic on “surten de l’aula” i distorsionen i boicotegen tota l’activitat. Amb la psicopedagoga intentem que portin a terme l’activitat, però resulta pràcticament impossible i finalment es valora retornar-los a l’aula, ja que s’observa com M_2ON A i J_20N B es posen molt nerviosos i s’angoixen. Aquesta situació fa que es desconcentrin i que els sigui dificultós portar a terme l’activitat.

En el moment que M_1ER A i A_1ER A tornen a la seva aula l’ambient de l’aula es relaxa i es pot continuar amb l’activitat.

 OBSERVACIONS PERSONALS: S’observa i es contrasta que tots els participants coneixen i identifiquen les emocions bàsiques.

L’alumnat participant identifica correctament la majoria de les emocions amb les fitxes de treball que preparem.

REFLEXIÓ PERSONAL: La meva formació professional i experiència laboral no m’ha permès poder treballar de manera tan directa amb alumnes d’aquestes edats. De fet, aquestes pràctiques són el meu primer contacte dins d’una aula.

Davant aquesta incertesa de com actuar, reconec que he preparat molt les sessions i he estat molt atenta a les intervencions prèvies de la tutora de pràctiques, cosa que m’ha donat molta seguretat i tranquil·litat.

El fet de poder portar a terme les meves intervencions conjuntament amb ella m’ha ajudat molt a perdre aquesta inseguretat i a poder relaxar-me a l’hora d’intervenir.

 AVALUACIÓ: Tot i el nerviosisme inicial, gràcies a la col·laboració de la companya psicopedagoga i la predisposició i motivació dels alumnes de segon per treballat i tirar endavant m’emporto una bona impressió de la sessió.

He pogut establir contacte i sembla que bon vincles amb els participants i aquest és un fet que em tranquil·litza i em dona seguretat.