Data: 19 de maig del 2026

Descripció de l’activitat

Durant aquesta sessió vaig treballar l’autonomia amb un infant de 7 anys amb tendència a buscar constantment la validació de l’adult abans de prendre decisions o continuar una activitat.

L’objectiu no era l’èxit en la resolució del joc, sinó afavorir la capacitat de l’infant per iniciar l’activitat, prendre decisions de manera més independent, assumir responsabilitats durant l’activitat i confiar en les seves pròpies capacitats per resoldre les situacions que anaven apareixent.

Per treballar aquest aspecte es van utilitzar principalment els jocs Dobble i Mikado, adaptant el nivell d’ajuda proporcionat segons les necessitats del menor.

Per una banda, el Dobble em va permetre observar la capacitat de prendre decisions de manera ràpida, confiar en la pròpia percepció visual i assumir les conseqüències dels encerts i errors sense necessitat de validació constant per part meva com adulta. Per l’altra, el Mikado va afavorir la planificació de l’acció de manera independent, i la capacitat d’avaluar diferents alternatives abans d’actuar, ja que l’infant havia de decidir quin pal extreure, valorar-ne els riscos i acceptar el resultat de la seva decisió.

Objectius

• Potenciar l’autonomia personal durant la realització de les activitats.
• Afavorir la presa de decisions independent.
• Incrementar la confiança en les pròpies capacitats.
• Reduir la necessitat de validació constant per part de l’adult.
• Fomentar la responsabilitat envers les pròpies accions i decisions.

Reflexió personal fonamentada teòricament

Aquesta sessió em va permetre observar que l’autonomia no es construeix únicament a través de tasques funcionals o acadèmiques, sinó també mitjançant situacions lúdiques on l’infant disposa d’espais reals per decidir, equivocar-se i tornar-ho a intentar.

Inicialment, en diversos moments detectava una necessitat elevada de confirmació per part de l’adult abans de realitzar qualsevol acció, fet que evidenciava una certa inseguretat en les pròpies capacitats. A mesura que avançava el joc, vaig intentar reduir progressivament les indicacions i retornar les preguntes a l’infant perquè fos ell mateix qui reflexiones sobre què fer. En aquesta línia, vaig poder comprovar que, quan disposaven d’un entorn segur i sense por a equivocar-se, molts infants mostren més iniciativa de la que inicialment semblava.

Evidències

• Nombre de vegades que l’infant demana validació externa.
• Capacitat d’iniciar l’activitat sense ajuda.
• Temps de permanència en la tasca de manera autònoma.
• Estratègies pròpies utilitzades per resoldre dificultats.

Avaluació de la intervenció

La valoració de la sessió va ser positiva. Al llarg dels 60 minuts es va observar una disminució progressiva de les demandes de confirmació, una major seguretat a l’hora de prendre decisions i una major disposició a equivocar-se i continuar provant alternatives. No obstant, encara cal seguir treballant ja que segueix necessitant suport molt constant de la figura de referència.

Observacions personals

Aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre la importància de diferenciar entre ajudar i sobreajudar. En alguns moments, la millor intervenció no consisteix a oferir una resposta, sinó a generar les condicions perquè l’infant confiï en els seus propis recursos i sigui capaç d’actuar amb més autonomia.