TÍTOL : L’ELEFANT ELMER_SESSIÓ 2

DATA: 05/05/2026

FITXA DE LA SESSIÓ

DESCRIPCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: En aquesta segona sessió es valora i es pacta conjuntament amb la psicopedagoga i el tutor de primer de primària, no mantenir al grup els dos alumnes (M_1ER A i A_1ER A) que van participar en la sessió del dia 28/04/2026.

El grup format per M_2ON A, J_2ON B i M_2ON B és un grup molt estable i cohesionat que treballen de manera conjunta des de principis del curs i on s’han establert unes dinàmiques i relacions sanes i estables per a tots els membres del grup.

Al final de la sessió del 28/04/2026 es detecta i tant M_2ON A com J_2ON B manifesten obertament haver-se posat nerviosos amb la presència de les noves incorporacions.

En aquesta segona sessió es pretén treballar l’acceptació de l’autoimatge i el respecte a la diversitat dels altres a través del compte de l’Elefant Elmer.

Igual que va succeir a la primera sessió un dels alumnes demana poder explicar el conte, ja que el coneix molt bé.

Es pregunta al grup i davant l’acceptació de tots J_2ON B explica el conte a la resta de companys amb el nostre suport.

Valorem com a molt positiu que J_2ON B demani poder explicar ell el conte i de fet la psicopedagoga es mostra molt sorpresa, perquè l’alumne habitualment es manté poc actiu i poc participatiu de les activitats que es plantegen. És habitual que J_2ON B no participi activament de les hores de reforç.

Com a activitat complementària realitzem la fitxa on cada un dels alumnes plasma amb gomets de colors com s’imagina l’Elmer. Cada un dels alumnes materialitza un Elmer diferent i un cop finalitzats es porta a terme un petit debat en relació amb l’acceptació i estima de la pròpia imatge i del respecte per la diversitat de l’altre.

Cada un dels alumnes s’identifica amb el seu Elmer i són capaços d’acceptar-lo i de respectar i validar la diversitat dels altres Elmers.

M_2ON B fa una reflexió molt encertada i on tots se senten identificats. “ A CADA UNO DE NOSOTROS NOS GUSTAN COSAS DIFERENTES Y SOMOS DIFERENTES PERO ESTAMOS EN LA MISMA CLASE Y NOS TENEMOS QUE AYUDAR ENTRE NOSOTROS”.

Afirma que hi ha moments en què J_2ON B es posa molt nerviós a classe i ell l’intenta ajudar, tot i que de vegades és difícil.

M_2ON B mostra una actitud de protecció i cura cap al seu company i una gran sensibilitat davant el patiment dels altres.

M_2ON A molt participativa i col·laboradora ajudant als companys també.

REFLEXIÓ PERSONAL: En aquesta segona sessió els nervis estan més controlats i saber que únicament treballarem amb el grup de segon dona molta seguretat i tranquil·litat. El ritme de la sessió facilita el treball amb l’alumnat i es genera un ambient de treball agradable on tots se senten reconeguts i valorats.

AVALUACIÓ: S’observa una major participació i motivació per part de l’alumnat. Ambient de treball molt més relaxat i profitós. L’activitat es porta a terme de manera fluida i es respecten les iniciatives com la de J_2ON B d’explicar ell el compte.

Sorprèn la motivació i les ganes de participar de J_2ONB. Es mostra molt actiu i participatiu al llarg de tota la sessió. Fins i tot es mostra col·laborador amb la resta de companys. L’identifiquem com a líder i expert en l’activitat d’avui.

Aquest fet fa que els companys l’observin de manera apreciativa i l’interpel·lin respectuosament, ell a la vegada se sent reconegut i validat.

Els rols dins del grup continuen estant clars i es respecten. Es respecten els torns de paraula i es realitza una escolta activa.

TÍTOL : EMOCIONA’T_SESSIÓ 1

DATA: 28/04/2026

FITXA DE LA SESSIÓ:

Aquesta és la primera sessió de treball amb el grup. Ens trobem davant un grup format per alumnes de primer i segon de primària que treballen unes hores a la setmana de manera més intensiva i personalitzada fora de l’aula.

El grup original està format pels tres alumenes de segon de primària. El tutor de primer demana poder incorporar dos alumnes nous al grup i avui es valorarà la viabilitat de la proposta.

El grup format pels alumnes de segon està molt cohesionat amb els rols molt marcats i una dinàmica de funcionament establerta i que s’adapta a les necessitats de cada un dels alumnes.

L’objectiu principal d’aquesta primera sessió és establir vincle amb el grup per a portar a terme les activitats planificades.

Per altra banda, també volem observar la dinàmica pròpia del grup, conèixer els rols i veure quina és l’energia del grup.

 DESCRIPCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: l’activitat es porta a terme durant l’hora de reforç escolar i té una durada d’una hora aproximadament.

Primer de tot ens presentem i expliquem al grup qui som i que estem fent.

Col·loco la seva presència i la seva ajuda al centre de la meva intervenció i destaco la importància i l’agraïment en relació amb la seva participació.

En aquesta primera sessió el que més ens interessa és establir vincle amb els participants. Pregunten molt i busquen atenció. Durant les sessions que duri el nostre projecte les hores de reforç seran una mica diferents i aquest és un fet que els emociona.

M_2ON A es mostra molt motivada davant les explicacions i amb ganes per portar a terme l’activitat. De seguida connecta amb l’activitat i és la que més treballa durant tota la sessió. Aquesta alumna assisteix regularment a un gabinet de psicologia fora del centre on treballen conjuntament amb les indicacions del centre i de l’EAP les dificultats d’aquesta. Des del gabinet d’orientació del centre està previst que aviat li facin proves per diagnosticar possible dislèxia.

M_2ON B. Es mostra actiu i participatiu. Presenta una actitud de molta timidesa i es manté en un segon pla durant tota la sessió, però a la vegada es mostra actiu, participatiu, amb escolta activa i acompleix l’activitat. Diagnosticat de TDAH des de fa un temps, està en seguiment i assisteix regularment a sessions privades de teràpia per tal de donar-li estratègies i mecanismes d’autoregulació personal i emocional.

J_2ON B. Diagnosticat de TDAH (pren medicació, amb antecedents familiars, la seva germana gran amb el mateix diagnòstic i medicada també) i en estudi per possible diagnòstic de TEA. Es mostra molt rígid i poc col·laborador al llarg de l’activitat. Ell decideix quin tipus d’activitat vol portar a terme i de fet és l’únic que no du a terme l’activitat.

M_1ER A i A_1ER A estableixen un tàndem que boicoteja de la sessió. Són dues incorporacions noves al grup i realment s’observa que dificulten la dinàmica de grup prèviament establerta.

Durant tota la sessió s’observa clarament com els tres alumenes de segon, els quals estan treballant conjuntament des de principis de curs i on hi ha establerta una relació de confiança entre ells, s’entenen perfectament i mostren una bona interacció entre ells.

Pel que fa als alumnes de primer entenen l’espai com un espai lúdic on “surten de l’aula” i distorsionen i boicotegen tota l’activitat. Amb la psicopedagoga intentem que portin a terme l’activitat, però resulta pràcticament impossible i finalment es valora retornar-los a l’aula, ja que s’observa com M_2ON A i J_20N B es posen molt nerviosos i s’angoixen. Aquesta situació fa que es desconcentrin i que els sigui dificultós portar a terme l’activitat.

En el moment que M_1ER A i A_1ER A tornen a la seva aula l’ambient de l’aula es relaxa i es pot continuar amb l’activitat.

 OBSERVACIONS PERSONALS: S’observa i es contrasta que tots els participants coneixen i identifiquen les emocions bàsiques.

L’alumnat participant identifica correctament la majoria de les emocions amb les fitxes de treball que preparem.

REFLEXIÓ PERSONAL: La meva formació professional i experiència laboral no m’ha permès poder treballar de manera tan directa amb alumnes d’aquestes edats. De fet, aquestes pràctiques són el meu primer contacte dins d’una aula.

Davant aquesta incertesa de com actuar, reconec que he preparat molt les sessions i he estat molt atenta a les intervencions prèvies de la tutora de pràctiques, cosa que m’ha donat molta seguretat i tranquil·litat.

El fet de poder portar a terme les meves intervencions conjuntament amb ella m’ha ajudat molt a perdre aquesta inseguretat i a poder relaxar-me a l’hora d’intervenir.

 AVALUACIÓ: Tot i el nerviosisme inicial, gràcies a la col·laboració de la companya psicopedagoga i la predisposició i motivació dels alumnes de segon per treballat i tirar endavant m’emporto una bona impressió de la sessió.

He pogut establir contacte i sembla que bon vincles amb els participants i aquest és un fet que em tranquil·litza i em dona seguretat.

A tall de cloenda del meu diari i per finalitzar l’estada de pràctiques, realitzo una visió conjunta sobre el procés de pràctiques al centre. L’estada a l’institut ha transformat la meva percepció del principi respecte el rol de la psicopedagoga a l’etapa de secundària, ja que he passat de la incertesa de no saber com encarar l’atenció educativa a l’ESO a comprendre que la nostra tasca és un autèntic motor de canvi dins les aules.

El camí no ha estat fàcil, a nivell organitzatiu del centre, en diferents ocasions m’he sentit perduda a causa d’imprevistos i de la dinàmica diària de l’institut, ja que no m’avisaven de canvis o altres aspectes que considero essencials, tot i això, he sentit el suport del meu tutor. Aquesta experiència m’ha permès realitzar una reflexió profunda sobre les competències desenvolupades, en especial, pel que fa a l’avaluació de les necessitats del context, dissenyar suports adaptats i promoure marcs d’escola inclusiva que garanteixi l’equitat.

Un dels aprenentatges que m’emporto és la connexió entre la pràctica real i els continguts teòrics treballats al llarg de les assignatures del Màster. L’èxit de les activitats visuals i manipulatives m’ha portat a aprendre que funciona realment per aquest alumnat i que és necessari treballar. Altrament, la necessitat de treballar a les aules la regulació emocional abans de diverses tasques acadèmiques que poden crear frustració.

Destaco el treball individualitzat amb l’alumnat a partir de les tutories individuals. Crec essencial treballar de manera individual amb els alumnes per parlar amb ells i entendre les seves necessitats per poder donar suport en allò que necessiten i entendre que els hi passa. Per fer-ho, és important crear vincles de confiança i fins i tot, dissenyar dinàmiques per trencar el gel.

En conclusió, valoro de manera positiva aquest recorregut. Malgrat els reptes de temps i les dificultats organitzatives, he pogut veure com es treballa en un centre d’alta complexitat i com és la tasca de la psicopedagoga.

Un cop ja s’ha finalitzat el període de la implementació del projecte, és important fer una reflexió al respecte. L’alumnat ha participat de manera activa en les dinàmiques proposades, mostrant una actitud col·laborativa.

He notat una gran necessitat i motivació per part dels alumnes per treballar les emocions i l’autoregulació. En un context complex com aquest institut, oferir aquest tipus d’activitats més dinàmiques i manipulatives és clau per connectar amb el seu malestar i canalitzar les seves emocions i frustracions.

Pel que fa a la preparació dels materials, he sentit un suport constant de validació del meu tutor del centre. El seu vistiplau i la seva guia diària ha estat fonamental per poder aterrar la teoria del màster amb la realitat a l’aula, fent-me sentir segura del meu rol com a psicopedagoga.

Descripció de l’activitat

Durant la setmana del 18 al 22 de maig vaig tenir una petita trobada informal amb una de les tutores de 1r d’ESO per comentar com estava evolucionant l’ús dels materials elaborats durant la intervenció. La conversa va sorgir de manera espontània mentre comentàvem el funcionament del grup i em va permetre obtenir informació molt valuosa sobre la utilitat real dels cartells dins l’aula.

La tutora, que és professora de llengua catalana, em va explicar que alguns dels materials continuaven presents a la classe i que, en general, havien estat ben rebuts per l’alumnat. En particular, va destacar el cartell dels “passos a seguir quan tinc un dubte”, ja que havia ajudat a reduir algunes de les interrupcions constants que es produïen durant les explicacions. Segons em va comentar, els alumnes havien començat a interioritzar progressivament aquesta pauta i, en algunes ocasions, abans d’aixecar la mà o interrompre la classe, consultaven primer els passos establerts al cartell.

Objectius

• Donar continuïtat als acords de convivència treballats a l’aula.
• Afavorir l’autonomia de l’alumnat davant situacions habituals de classe.
• Reduir conductes impulsives i interrupcions innecessàries.
• Consolidar l’ús dels materials elaborats durant la intervenció.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Aquesta conversa em va generar molta satisfacció, ja que sovint en aquest tipus d’intervencions és difícil observar resultats immediats o canvis molt visibles. Saber que un dels materials elaborats durant el projecte continuava utilitzant-se setmanes després i que la tutora hi veia utilitat real em va fer sentir que la intervenció havia tingut un impacte més enllà de l’activitat puntual.

Al mateix temps, aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre la importància que tenen les petites actuacions dins els centres educatius. Moltes vegades es tendeix a pensar que només les grans intervencions generen canvis significatius, però en aquest cas ha estat precisament un recurs senzill i molt concret el que sembla haver tingut més incidència en el funcionament quotidià de l’aula.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, aquesta situació reforça la idea que les mesures preventives i les estructures visuals poden facilitar l’autonomia i l’autoregulació de l’alumnat, especialment en les primeres etapes de l’ESO, quan encara estan construint hàbits i rutines de funcionament dins l’institut.

Evidències

L’evidència principal d’aquesta actuació és el retorn directe proporcionat per la tutora durant la conversa mantinguda, així com la permanència dels cartells dins l’aula i el seu ús habitual per part del professorat i de l’alumnat.

Avaluació de la intervenció

La valoració és positiva, especialment pel que fa a l’ús del cartell dels passos a seguir quan es té un dubte. Tot i que no es disposa de dades quantitatives, la percepció de la tutora indica una disminució d’algunes interrupcions i una major autonomia de l’alumnat en situacions habituals de classe.

Aquest retorn també confirma la importància d’adaptar les intervencions a les necessitats concretes detectades durant la implementació. De fet, aquest material ni tan sols formava part de la planificació inicial, sinó que es va crear posteriorment en observar les necessitats específiques d’un dels grups.

Observacions personals

Probablement el que més m’ha fet reflexionar d’aquesta experiència és que, sovint, els resultats més significatius d’una intervenció no són els que havíem previst inicialment. Quan vaig dissenyar el projecte, pensava sobretot en els cartells de convivència i en el treball de les normes compartides. En canvi, el recurs que sembla haver tingut més utilitat pràctica ha estat precisament un material complementari que va sorgir de l’observació directa de les necessitats de l’aula.

Això m’ha ajudat a entendre la importància d’observar, escoltar i adaptar les intervencions a la realitat concreta del context, així com la necessitat de mantenir una actitud flexible durant tot el procés psicopedagògic.

Descripció de l’activitat

Aquesta actuació estava prevista com a complement de la construcció compartida de normes de convivència i tenia com a finalitat treballar habilitats socioemocionals i estratègies de resolució de conflictes a través de dinàmiques de role-playing. La proposta consistia a presentar a l’alumnat situacions quotidianes pròpies del context de 1r d’ESO, com ara conflictes entre companys, malentesos, exclusions o faltes de respecte, perquè poguessin representar-les, analitzar les emocions implicades i buscar formes alternatives de resoldre-les de manera assertiva.

Tot i que l’activitat estava planificada, finalment no es va poder implementar amb els grups de 1r d’ESO. Durant el període previst per al seu desenvolupament es van produir diverses circumstàncies organitzatives que van dificultar trobar espais disponibles dins les hores de tutoria. Entre aquestes situacions hi havia la coincidència amb xerrades externes, sortides i excursions dels grups, jornades de vaga i altres activitats del centre. A més, en alguns casos es va considerar prioritari recuperar continguts o hores lectives afectades per aquestes incidències.

Objectius

• Millorar la comunicació assertiva de l’alumnat
• Aprendre estratègies de resolució pacífica de conflictes.
• Reduir les respostes impulsives davant situacions conflictives.
• Desenvolupar habilitats d’empatia i comprensió de diferents punts de vista.
• Afavorir la reflexió sobre les emocions presents en els conflictes quotidians.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

El fet de no haver pogut implementar aquesta activitat em va generar certa decepció, ja que era una de les propostes que més il·lusió em feia desenvolupar. Considerava que les dinàmiques de role-playing podien oferir una oportunitat molt valuosa perquè l’alumnat experimentés situacions de conflicte des d’una perspectiva diferent i pogués treballar aspectes com l’empatia, la comunicació assertiva i la regulació emocional de manera vivencial.

Malgrat això, aquesta situació també m’ha permès reflexionar sobre una realitat molt present als centres educatius: la dificultat de trobar espais estables per desenvolupar actuacions preventives relacionades amb la convivència i el desenvolupament socioemocional. Sovint, aquest tipus de propostes han de conviure amb les necessitats acadèmiques, les activitats complementàries, les sortides o altres esdeveniments que formen part de la vida del centre.

Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre que la pràctica psicopedagògica no depèn únicament de la qualitat de les activitats dissenyades, sinó també de factors contextuals i organitzatius que poden condicionar la seva implementació. En aquest sentit, considero que una de les competències més importants que he començat a desenvolupar durant les pràctiques és la capacitat d’adaptació i flexibilitat davant els canvis i les limitacions reals del context.

Avaluació de la intervenció

L’activitat no s’ha pogut avaluar directament perquè no es va arribar a implementar. Tot i això, la situació ha permès identificar una de les principals limitacions del projecte: la dificultat de disposar de temps suficient per desenvolupar totes les actuacions previstes dins la temporalització establerta.

A partir d’aquesta experiència, considero que en futures intervencions seria recomanable planificar activitats d’aquest tipus amb més marge temporal o preveure possibles alternatives en cas que apareguin incidències organitzatives que dificultin la seva implementació.

Observacions personals

Una de les principals reflexions que extrec d’aquesta situació és que, moltes vegades, els projectes educatius no es desenvolupen exactament com han estat planificats inicialment. Tot i la frustració inicial que em va generar no poder implementar una activitat que considerava especialment interessant, també he après que formar part d’un centre educatiu implica adaptar-se constantment als canvis i a les prioritats del context.

A més, aquesta experiència m’ha fet valorar encara més la importància de la planificació flexible i de la capacitat de reajustar objectius quan les circumstàncies ho requereixen. Entenc ara que una intervenció psicopedagògica no es defineix únicament per les activitats que s’arriben a realitzar, sinó també per la capacitat de prendre decisions ajustades a la realitat del centre i a les necessitats del moment.

Amb la implementació del meu projecte he tingut l’oportunitat de conèixer infants amb necessitats molt diverses, cadascun amb el seu ritme, les seves dificultats i la seva manera particular de relacionar-se amb els altres. Això m’ha fet veure clarament la importància d’entendre què hi ha darrere de moltes conductes que, sovint, des de fora poden interpretar-se simplement com una manca d’interès, una actitud desafiant o una dificultat d’aprenentatge.

Des d’aquí, vaig buscar una lectura que m’ajudés a una cosa tan senzilla com entendre millor als infants. És aquí on entra el llibre El cerebro del niño explicado a los padres d’Álvaro Bilbao (2015), que tot i que es tracta d’un llibre adreçat principalment a famílies, considero que ofereix aportacions molt valuoses també per als professionals que treballem amb infants i adolescents.

Una de les idees que més m’ha interessat és la importància de comprendre que moltes habilitats que els adults sovint donem per fetes -com esperar el torn, controlar els impulsos, tolerar la frustració, mantenir l’atenció o planificar una tasca- depenen del desenvolupament progressiu de les funcions executives. I precisament són aquestes capacitats  les que estic treballant en el meu projecte d’intervenció a través del joc.

De fet, a les sessions de LOAPSI he pogut observar com alguns infants necessiten suport constant per mantenir l’atenció, seguir unes normes o gestionar les emocions que apareixen quan perden una partida. La lectura del llibre m’ha ajudat a interpretar aquestes situacions des d’una perspectiva més comprensiva, entenent que sovint no es tracta d’una manca de voluntat, sinó d’habilitats que encara estan en procés de desenvolupament i que necessiten ser acompanyades i entrenades.

Un altre aspecte que he trobat enriquidor és la importància que l’autor dona al vincle emocional i a la relació amb l’adult. Aquesta idea connecta directament amb una de les reflexions que més he repetit al llarg del Pràcticum: abans de poder intervenir, cal construir una relació de confiança. He comprovat que, especialment amb els adolescents, el treball psicopedagògic només és possible quan existeix un vincle que els permet sentir-se segurs i compresos.

Així doncs, aquesta lectura m’ha reafirmat una idea que cada vegada tinc més present: treballar amb infants no consisteix només en corregir dificultats o potenciar aprenentatges, sinó també en entendre els seus processos evolutius, respectar els seus ritmes i oferir-los un acompanyament ajustat a les seves necessitats. Per aquest motiu penso que aquest llibre pot ser una bona lectura tant per a famílies com per a estudiants i professionals que treballem en l’àmbit educatiu i psicopedagògic.