VALORACIÓ I REFLEXIÓ FINAL.

Amb aquesta última entrada m’agradaria poder reflexionar i valorar l’experiència viscuda tant amb la implantació del Projecte l’Emoció de Creure en MI, com amb tot el viscut durant el procés de pràcticum.

Des del primer moment vaig plantejar el procés de pràcticum com un procés d’aprenentatge global i sistèmic de la figura de la psicopedagoga dins d’un centre educatiu. De mica en mica he anat co-construint aquesta nova figura professional, molt nova per mi. De fet, aquestes pràctiques són el primer contacte professional amb l’àmbit educatiu. Vinc professionalment de treballar a Serveis Socials d’Atenció Primària i tot i que ens coordinem amb escola i institut habitualment, estar a l’altre costat de la taula ha estat una gran experiència.  

Penso que aquest plantejament i expectativa en relació amb les pràctiques s’ha complert, ja que durant les sessions presencials al centre he pogut entre altres:

·         Observar de primera mà quines són les funcions i tasques de l’equip psicopedagògic del centre.

·         Assistir a assessoraments amb alumnat de secundària en relació amb l’elecció de camins educatius.

·         Donar suport dins de l’aula d’educació infantil.

·         Assistir a reunions de coordinació amb professionals del mateix centre educatiu i amb professionals externs (tècnics socials de l’Ajuntament).

·         Participar de l’aula de reforç de primària.

·         Participar i donar suport a les proves predictives d’I5 i la posterior correcció d’aquestes.

M’ha faltat poder aprofundir una mica més en l’etapa d’educació secundària, assistir a les coordinacions amb la professional de l’EAP que ve al centre els divendres cada quinze dies, poder observar el procés de canvi d’etapa escolar, és a dir veure i viure les coordinacions per parlar i gestionar el canvi de I5 a primer de primària o de sisè de primària a primer de l’ESO. Les hores de pràctiques són les que són i encaixar la feina, la vida i el pràcticum ha estat quasi una feina d’enginyeria aeronàutica.

Per tot el que s’ha exposat fins ara penso que el procés de pràcticum ha estat summament beneficiós i positiu per mi, l’he viscut amb molta intensitat i en alguns moments amb por i respecte per la importància de la figura de la psicopedagoga dins del centre educatiu.

Un dels aspectes que m’agradaria fer valdre per part de companyes psicopedagogues del centre és que m’han ajudat i molt a canviar la meva mirada. La meva formació i experiència laboral és de Treballadora Socials. És cert que els primers dies la meva mirada era una mirada de Treballadora Social i no de Psicopedagoga.  Gràcies a l’esforç i la constància he pogut incorporar aquesta nova mirada i en el moment que vaig fer aquest tomb tot va ser una miqueta més fàcil.

El desenvolupament del Pràcticum al Centre Educatiu Santa Maria Manyanet de Blanes m’ha permès posar en pràctica i consolidar diverses de les competències professionals pròpies del màster en Psicopedagogia tot i que també he vist que n’hi ha algunes en les que no he pogut profunditzar tant com m’hagués agradat.

Pel que fa al procés d’implantació del Projecte d’Intervenció l’Emoció de Creure en MI diré que dissenyar-lo, planificar-lo i implantar-lo ha estat una experiència del tot enriquidora i poder crear un projecte des de zero, partint de les necessitats reals detectades i podent donar resposta a elles ha estat molt satisfactori tant personalment com professionalment.

Un cop avaluats els resultats s’ha evidenciat que el projecte ha tingut un impacte positiu sobre els participants i observar tant la seva millora com la consecució dels objectius marcats ajuda a deixar en segon terme aquells moments d’estrès, angoixa i dificultats que han anat sorgint en el procés.

Durant aquest període de pràctiques he pogut experimentar un procés de co-construcció de la meva figura professional com a futura psicopedagoga i estic molt agraïda a tant a les companyes psicopedagogues del centre com a l’alumnat participant del projecte d’intervenció l’Emoció de Creure en MI.

Data: 26 de maig de 2026

Descripció de l’activitat

Aquesta sessió es va realitzar amb un infant de 5 anys que presenta dificultats tant en l’àmbit del llenguatge com en l’organització del pensament verbal. Així doncs, prèviament s’havia identificat la necessitat de treballar simultàniament la lògica associativa i l’estimulació del llenguatge, ja que l’infant disposa d’un vocabulari relativament limitat per a la seva edat i sovint presenta dificultats per construir frases elaborades o explicar situacions de manera ordenada.

Per aquest motiu es van seleccionar els jocs Ordena las Secuencias i Estructura de la Frase, ja que permetien abordar ambdues necessitats de forma integrada. Amb Ordena las Secuencias, l’infant havia d’ordenar diferents imatges que representaven accions quotidianes i explicar què estava passant en cada escena, establint relacions temporals i de causa-efecte. Posteriorment, amb el material Estructura de la Frase, es treballava la construcció de frases cada vegada més completes a partir de diferents imatges i elements lingüístics, afavorint l’ampliació del vocabulari i l’organització del discurs.

Objectius

• Potenciar la lògica associativa i el raonament verbal.
• Afavorir la comprensió de relacions temporals i causals.
• Ampliar el vocabulari expressiu de l’infant.
• Millorar la construcció de frases simples i complexes.
• Desenvolupar la capacitat d’explicar situacions de manera coherent i ordenada.

Funció executiva treballada

• Lògica associativa.
• Organització i planificació del pensament.
• Memòria de treball verbal.
• Flexibilitat cognitiva.

Reflexió personal fonamentada teòricament

Aquesta sessió em va permetre observar de manera molt clara la relació existent entre el desenvolupament del llenguatge i les funcions executives. Tot i que inicialment l’objectiu principal era treballar la lògica associativa, ràpidament es va fer evident que les dificultats lingüístiques de l’infant influïen directament en la seva capacitat per organitzar les idees i expressar el seu raonament.

Durant l’activitat, l’infant era capaç d’identificar moltes de les accions representades a les imatges, però sovint necessitava ajuda per trobar les paraules adequades o per construir frases que expliquessin correctament el que estava observant. Això feia que, en alguns moments, el repte no fos tant entendre la seqüència lògica dels esdeveniments com poder verbalitzar-la. En aquest sentit, vaig veure com el llenguatge no és només una eina comunicativa, sinó també un instrument fonamental per estructurar el pensament i donar significat a les experiències.

A més, vaig observar que les preguntes obertes i les reformulacions resultaven especialment útils per ajudar-lo a ampliar les seves produccions verbals. A mesura que disposava de més suport lingüístic, també millorava la seva capacitat per establir relacions entre les diferents imatges i explicar-ne la seqüència amb més coherència.

Evidències

Les evidències recollides consisteixen en registres d’observació sobre:

• La capacitat de l’infant per ordenar correctament les seqüències.
• El nombre d’elements de vocabulari utilitzats espontàniament.
• La longitud i complexitat de les frases produïdes.
• La necessitat de suport verbal durant l’activitat.
• La capacitat per justificar les relacions entre les diferents escenes.

Avaluació de la intervenció

La sessió va permetre assolir els objectius plantejats amb dificultats. Tot i que l’infant va mostrar una bona predisposició a participar i va ser capaç d’ordenar la majoria de les seqüències amb ajuda mínima, les principals dificultats van aparèixer en la verbalització de les seves idees, especialment quan havia d’explicar relacions causals o construir frases amb diversos elements. Malgrat això, es van observar progressos al llarg de la sessió, especialment quan es proporcionaven models lingüístics i temps suficient per elaborar les respostes.

Observacions personals

Aquesta intervenció em va resultar especialment interessant perquè exemplifica molt bé com una mateixa activitat pot respondre simultàniament a diferents necessitats detectades en un infant. Inicialment l’objectiu era treballar la lògica associativa, però el desenvolupament de la sessió va evidenciar que el llenguatge era un element clau per facilitar aquest procés.

A més, he pogut comprovar la importància d’adaptar els jocs no només a l’edat cronològica de l’infant, sinó també al seu nivell de desenvolupament lingüístic. En aquest cas, la combinació de suport visual, manipulació de materials i verbalització guiada va permetre crear un context d’aprenentatge ajustat a les seves necessitats, mantenint alhora una elevada motivació durant tota la sessió.

Durant aquest període de pràctiques he tingut l’oportunitat de participar en moltes activitats que han anat més enllà del projecte d’intervenció desenvolupat amb els grups de 1r d’ESO. Tot i que la convivència ha estat l’eix principal del meu treball, considero que algunes de les experiències més enriquidores han estat precisament aquelles que m’han permès conèixer el centre des d’altres perspectives i apropar-me a la realitat quotidiana de l’alumnat.

Al llarg d’aquests mesos he pogut realitzar suport individualitzat a diferents alumnes, participar en reunions de coordinació amb tutors i professionals del centre, assistir a entrevistes i observar diferents situacions educatives. Aquestes experiències m’han ajudat a comprendre la diversitat de necessitats presents dins un institut i la importància d’oferir respostes ajustades a cada alumne i context.

Una de les experiències que més m’ha aportat ha estat la participació en les activitats de l’aula SIEI. Poder compartir estones amb aquest alumnat m’ha permès observar altres formes d’acompanyament educatiu i entendre millor la importància de l’atenció a la diversitat dins els centres educatius. Més enllà de les adaptacions o dels recursos específics, he pogut veure la importància de construir vincles de confiança, respectar els ritmes individuals i potenciar les capacitats de cada alumne.

També he tingut l’oportunitat de participar en diverses sortides i activitats fora de l’aula. Aquestes experiències m’han permès observar l’alumnat en contextos diferents dels habituals i conèixer aspectes de la seva personalitat, autonomia i relació amb els companys que sovint passen més desapercebuts durant les classes ordinàries. En aquests espais es fan visibles moltes habilitats socials, actituds i dinàmiques de grup que resulten molt valuoses des d’una mirada psicopedagògica.

Aquestes experiències m’han ajudat a comprendre que la intervenció psicopedagògica no es limita als despatxos, a les reunions o a les actuacions planificades, sinó que també es construeix a través de la presència als diferents espais del centre, de l’observació quotidiana i de la relació directa amb l’alumnat. Tal com planteja la perspectiva ecològica de Bronfenbrenner (1987), el desenvolupament dels infants i adolescents està influït pels diferents contextos en què participen, fet que reforça la necessitat d’entendre l’alumnat des d’una mirada global i contextualitzada.

Mirant enrere, considero que aquestes experiències complementàries han estat igual d’importants que el projecte d’intervenció. M’han permès obtenir una visió molt més completa del funcionament del centre i entendre millor les funcions que desenvolupa la psicopedagoga dins el centre educatiu.

Data: 19 de maig del 2026

Descripció de l’activitat

Durant aquesta sessió vaig treballar l’autonomia amb un infant de 7 anys amb tendència a buscar constantment la validació de l’adult abans de prendre decisions o continuar una activitat.

L’objectiu no era l’èxit en la resolució del joc, sinó afavorir la capacitat de l’infant per iniciar l’activitat, prendre decisions de manera més independent, assumir responsabilitats durant l’activitat i confiar en les seves pròpies capacitats per resoldre les situacions que anaven apareixent.

Per treballar aquest aspecte es van utilitzar principalment els jocs Dobble i Mikado, adaptant el nivell d’ajuda proporcionat segons les necessitats del menor.

Per una banda, el Dobble em va permetre observar la capacitat de prendre decisions de manera ràpida, confiar en la pròpia percepció visual i assumir les conseqüències dels encerts i errors sense necessitat de validació constant per part meva com adulta. Per l’altra, el Mikado va afavorir la planificació de l’acció de manera independent, i la capacitat d’avaluar diferents alternatives abans d’actuar, ja que l’infant havia de decidir quin pal extreure, valorar-ne els riscos i acceptar el resultat de la seva decisió.

Objectius

• Potenciar l’autonomia personal durant la realització de les activitats.
• Afavorir la presa de decisions independent.
• Incrementar la confiança en les pròpies capacitats.
• Reduir la necessitat de validació constant per part de l’adult.
• Fomentar la responsabilitat envers les pròpies accions i decisions.

Reflexió personal fonamentada teòricament

Aquesta sessió em va permetre observar que l’autonomia no es construeix únicament a través de tasques funcionals o acadèmiques, sinó també mitjançant situacions lúdiques on l’infant disposa d’espais reals per decidir, equivocar-se i tornar-ho a intentar.

Inicialment, en diversos moments detectava una necessitat elevada de confirmació per part de l’adult abans de realitzar qualsevol acció, fet que evidenciava una certa inseguretat en les pròpies capacitats. A mesura que avançava el joc, vaig intentar reduir progressivament les indicacions i retornar les preguntes a l’infant perquè fos ell mateix qui reflexiones sobre què fer. En aquesta línia, vaig poder comprovar que, quan disposaven d’un entorn segur i sense por a equivocar-se, molts infants mostren més iniciativa de la que inicialment semblava.

Evidències

• Nombre de vegades que l’infant demana validació externa.
• Capacitat d’iniciar l’activitat sense ajuda.
• Temps de permanència en la tasca de manera autònoma.
• Estratègies pròpies utilitzades per resoldre dificultats.

Avaluació de la intervenció

La valoració de la sessió va ser positiva. Al llarg dels 60 minuts es va observar una disminució progressiva de les demandes de confirmació, una major seguretat a l’hora de prendre decisions i una major disposició a equivocar-se i continuar provant alternatives. No obstant, encara cal seguir treballant ja que segueix necessitant suport molt constant de la figura de referència.

Observacions personals

Aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre la importància de diferenciar entre ajudar i sobreajudar. En alguns moments, la millor intervenció no consisteix a oferir una resposta, sinó a generar les condicions perquè l’infant confiï en els seus propis recursos i sigui capaç d’actuar amb més autonomia.

Data: 05 de maig del 2026

Descripció de l’activitat

En aquesta sessió vaig utilitzar el joc de cartes Oudordodo amb un infant de 5 anys per treballar processos de planificació, organització i resolució de problemes. Mitjançant preguntes i descartant opcions, el menor ha d’acabar endevinant on es troba l’osito amagat.

Objectius

• Desenvolupar el raonament lògic.
• Potenciar la planificació.
• Observar estratègies de resolució de problemes.

Reflexió personal

Aquesta sessió m’ha ajudat a comprendre que moltes vegades no és tant important si l’infant resol correctament una tasca, sinó el procés que segueix per intentar-ho. En aquest sentit, també pots observar el nivell de paciència, la gestió de la frustració, la capacitat de tornar-ho a intentar per aconseguir-ho, etc.

Evidències

• Temps de resolució.
• Nombre d’intents.
• Estratègies observades.

Avaluació

Es van observar diferències importants entre la competència acadèmica d’aquest infant i el seu perfil executiu, resultant aquestes diferents.

Observacions personals

La intervenció em confirma la necessitat de valorar els processos cognitius més enllà del resultat final, i del nivell acadèmic del menor.

Data: 28 d’abril del 2026

Descripció de l’activitat

La sessió es va desenvolupar amb un infant de 9 anys amb dificultats en l’autoregulació i la impulsivitat. Es va utilitzar el joc UNO com a eina principal per treballar el control inhibitori, tant en la versió original com en la versió Dos.

Objectius

• Potenciar el control dels impulsos.
• Afavorir l’espera dels torns.
• Observar la tolerància a canvi de normes.

Reflexió personal

Abans d’iniciar les pràctiques tendia a pensar que els jocs de taula senzills tenien un valor limitat per a la intervenció psicopedagògica. No obstant això, l’experiència m’està demostrant el contrari. En aquesta sessió vaig poder observar conductes molt representatives del funcionament executiu de l’infant, com l’anticipació impulsiva de respostes, la dificultat per esperar el torn i la necessitat constant de supervisió externa.

Evidències

• Nombre d’interrupcions.
• Temps d’espera respectat.
• Reaccions davant els canvis de joc.
• Verbalitzacions textuals d’enuig, ràbia o tristesa.

Avaluació

Es va observar una millora progressiva en la capacitat d’espera i una major consciència de les normes.

Observacions personals

El joc va generar més informació diagnòstica de la que inicialment preveia. En aquest sentit, vaig comprovar que moltes dificultats executives emergeixen de forma espontània en contextos lúdics.

Data: 21 d’abril del 2026

Descripció de l’activitat

Durant aquesta sessió vaig intervenir amb un infant de 7 anys amb dificultats d’atenció i memòria de treball. Seguint les orientacions de la professional de referència, vaig seleccionar diferents activitats basades en la memorització visual, utilitzant principalment el joc del Memory adaptat a la seva edat i en diverses versions.

L’activitat consistia a localitzar parelles de cartes recordant la seva ubicació. Progressivament, vaig anar incrementant el nombre d’estímuls per augmentar l’exigència cognitiva de la tasca.

Objectius

• Estimular la memòria de treball visual.
• Afavorir les estratègies de retenció i recuperació d’informació.
• Observar el manteniment de l’atenció durant una activitat estructurada.

Reflexió personal

Aquesta sessió em va permetre observar com la memòria de treball no depèn únicament de la capacitat de recordar informació, sinó també de la capacitat de mantenir l’atenció sobre la tasca i inhibir estímuls distractors.

A més, vaig observar que l’infant millorava el rendiment quan verbalitzava les estratègies que utilitzava per recordar les cartes, fet que reforça la importància de promoure processos metacognitius durant les activitats.

Evidències

Registre observacional de:

• Nombre de parelles trobades.
• Temps de manteniment de l’atenció.
• Estratègies utilitzades espontàniament.

Avaluació

L’infant va mantenir la implicació durant tot el joc i va mostrar una millora progressiva en l’ús d’estratègies de memorització. Es va observar una disminució dels errors a mesura que avançava l’activitat i una major motivació a mesura que ell mateix s’anava superant.

Observacions personals

La principal dificultat va ser ajustar el nivell de dificultat perquè el repte fos motivador però no excessivament exigent. En aquest sentit, vaig veure clara la importància de personalitzar constantment les activitats i adaptar-les al menor que tenim davant.

TÍTOL: PER TU I PER MI_SESSIÓ 4

DATA : 21/05/2026

FITXA DE LA SESSIÓ:

DESCRIPCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:

Avui és l’última de les sessions planificades del projecte d’intervenció.

Observant com han anat les altres tres sessions i pensant que avui és l’última, es valora modificar l’activitat a portar a terme, i que tot i que la que plantegem parteix d’una base molt semblant, es valora realitzar un altre tipus d’activitat, això si mantenint els objectius marcats inicialment com és el fet de generar la cohesió de grup.

L’actuació pensada inicialment pensem que no acaba d’encaixar, i per aquesta raó es comenta amb la tutora de pràctiques i se li planteja dur a terme igualment una activitat de cohesió de grup però en un format de creació de relat comú i redacció col·laborativa.

Mantenim l’objectiu que és generar cohesió de grup, i pensem que l’activitat que més es pot ajustar és la de crear un RELAT a tall de conte entre tots.

Aprofitem la dinàmica de la darrera sessió i mantenim l’estil de document sobre el qual treballar.

Preparem un A3 on els participants escriuran col·laborativament la seva història com a grup.

Cerquem imatges de quatre superherois amb els quals els participants es poden identificar. Cerquem 4 imatges una per a cada participant i una que simbolitza la psicopedagoga que els acompanya des de principis de curs.

És una sessió que com també les altres s’ha de portar a terme de manera ràpida, ja que l’alumnat ha de tornar a l’aula, perquè tenen dinàmiques de grup i és necessària la seva presència a l’aula.

Expliquem l’activitat i tots els participants mostren interès i motivació per portar a terme l’activitat.

Tots i cada un s’identifiquen amb un dels superherois de la plantilla, pel fet que busquem imatges que s’assemblin als participants.

Ràpidament, M_2ON A lidera l’activitat i és ella la que escriu el relat conjunt. Tot i ser ella la líder, permet participar els companys i recull les aportacions que fan tant M_2ON B com J_2ON B.

Centrem la redacció a destacar aquells aspectes que per ells són destacables tant de l’espai aula de reforç com de la figura de la psicopedagoga amb la qual comparteixen aquest espai.

El que es pretén és que identifiquin l’espai com un espai segur i beneficiós per a ells i on poder assistir en cas de necessitar-ho.

També volem reforçar l’autoimatge dels participants ressaltant aquells aspectes positius de cada un respectant paral·lelament la diversitat de tots i cada un.

Finalment, es realitza la fitxa de manera col·laborativa i comunitària on tots poden opinar sobre el que cal escriure i on tots veuen reflectits la seva opinió, ja que el relat i la descripció es porten a terme de manera cooperativa i consensuada.

REFLEXIÓ PERSONAL: Poder treballar aspectes relacionats amb l’educació emocional en petit grup és un autèntic privilegi que difícilment podrem aconseguir amb les càrregues actuals dels centres educatius.

Cal pensar alternatives o espais dins de les programacions anuals de centre on poden encabir l’Educació Emocional.

AVALUACIÓ: Última sessió i la sensació amb què em quedo és que falta molta feina per fer en relació amb la incorporació de l’Educació Emocional a les programacions anuals de centre.

La psicopedagoga que treballa amb aquest grup comenta que ha vist molta evolució i que en la mesura que li sigui possible cercarà i proposarà al centre seguir en la mateixa línia, sense oblidar que és una aula de reforç i que, per tant, hi ha coneixements acadèmics que l’alumnat ha d’assolir.

Dissenyar, planificar i implantar el Projecte l’Emoció de Creure en MI ha estat una experiència del tot enriquidora

Les activitats proposades han facilitat la creació d’un clima de confiança i seguretat per a totes les parts que a la vegada ha facilitat el correcte desenvolupament de les sessions.

Treballar amb un bon ambient, creant un espai segur facilita l’obtenció de bons resultats s’observa l’evolució de l’alumnat participant al llarg de les sessions i ajuda a aconseguir els objectius proposats.

TÍTOL : M’ESTIMO_SESSIÓ 3

DATA : 07/05/2026

FITXA DE LA SESSIÓ:

DESCRIPCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:

J_2ON B presenta a l’inici de la sessió una situació de desajust i desregulació emocional evident. En arribar a l’espai on es portarà a terme la sessió troben que en J_2ON B ja és a l’espai.

Fora ens troben a la seva tutora que està “vigilant” l’alumne metre la psicopedagoga de primària torna de l’aula.

L’alumne porta tot el dia desregulat i a l’hora del menjador la situació no ha millorat. Ens trobem l’alumen amagar a un racó de l’aula i l’espai amb una llum molt tènue.

Establim contacte visual i intentem un primer acostament. Preguntem “Qui hi ha aquí amagat?”, afegim un ratolinet … L’alumne manté el contacte visual cosa que ens permet establir i mantenir un mínim de relació amb ell.  J_2ON B ens deixa acostar i des de la connexió i la confiança, mostrant la nostra presència aconseguim estabilitzar la situació i que l’alumne participi de la sessió d’avui.

Cal destacar que la sessió anterior, la sessió del compte de l’Elmer l’alumen J_2ONB va participar activament sent el líder de la sessió, percebent l’admiració i l’estima dels seus companys.

Aquest fet pot ser que generes en l’alumne J_2ON B el sentiment de què l’espai que proposem i les figures que tant jo com la psicopedagoga representem som figures i espais segurs per ell on pot mostrar-se tal qual és sense por de ser jutjat per les seves conductes.

Un cop l’alumne J_2ON B està tranquil i emocionalment regulat anem a buscar la resta de participants de l’activitat.

Avui la sessió se centrarà a identificar la pròpia imatge i la capacitat d’acceptació.

Igual que a les altres sessions es treballa sobre un document creat específicament que es reparteix als participants i l’objectiu que cada un sigui capaç d’identificar aquelles qualitats positives d’ell mateix i dels altres. D’aquesta manera podran construir de manera col·laborativa una imatge positiva d’ells mateixos i dels seus companys.

Participació activa per part de l’alumnat participant, en ser dues persones ens permet atendre la necessitat de l’alumne J_2ON B que avui necessita molt més suport i atenció per poder portar a terme l’actuació. Tot i venir d’una situació de molta desregulació és capaç d’amb el nostre suport i acompanyament de poder dur a terme l’activitat i a la vegada és capaç de pensar i verbalitzar elements positius d’ell mateix.

 OBSERVACIÓ PERSONAL: Tercera sessió de treball amb el grup i l’evolució dels participants es va observant cada vegada més consolidada.

Les relacions de confiança i respecte mutu dins del grup i la cohesió que es dona genera que el grup i les sessions siguin percebudes com a espais segurs.

Expressen motivació i entusiasme davant les activitats i pregunten activament per les pròximes sessions.

REFLEXIÓ PERSONAL: a primer cop d’ull aquesta sessió semblava que podria ser difícil de poder portar-la endavant per la desregulació emocional d’un dels participants.

Davant aquesta situació tinc la capacitat per poder resoldre la situació, amb estratègies de presència, acollida, acompanyament i suport i finalment es porta a terme l’actuació amb normalitat.

El fet de ser dues persones ajuda a gestionar i acompanyar sobretot l’alumne J_2on B.

Es reajusten els tempos de l’activitat i tot i treballar de manera separada fem partícip l’alumne J_2ON B del diàleg entre M_2ONA i M_2ON B.

L’alumne J_2ON B decideix que vol dur a terme l’activitat, però fora de la taula on treballen la resta de participants. L’aula permet treballar de manera independent en dos grups i valorem que és la millor opció.

Tot i treballar separadament s’estableixen moments de connexió entre tots els participants sent molt més actius M_2ONA i M_2ON B.

AVALUACIÓ: Valoro com a molt positiva la capacitat d’adaptació davant una situació no prevista i que tot i les dificultats a causa de la desregulació de l’alumne J_2ON B es pot materialitzar la sessió i podem dir que esdevé un èxit.

Es dona una bona participació i l’alumnat participant pot identificar aquelles qualitats pròpies positives finalitzant l’activitat amb una autoimatge pròpia positiva i apreciativa cap a ells mateixos i cap als seus companys.