VALORACIÓ I REFLEXIÓ FINAL.

Amb aquesta última entrada m’agradaria poder reflexionar i valorar l’experiència viscuda tant amb la implantació del Projecte l’Emoció de Creure en MI, com amb tot el viscut durant el procés de pràcticum.

Des del primer moment vaig plantejar el procés de pràcticum com un procés d’aprenentatge global i sistèmic de la figura de la psicopedagoga dins d’un centre educatiu. De mica en mica he anat co-construint aquesta nova figura professional, molt nova per mi. De fet, aquestes pràctiques són el primer contacte professional amb l’àmbit educatiu. Vinc professionalment de treballar a Serveis Socials d’Atenció Primària i tot i que ens coordinem amb escola i institut habitualment, estar a l’altre costat de la taula ha estat una gran experiència.  

Penso que aquest plantejament i expectativa en relació amb les pràctiques s’ha complert, ja que durant les sessions presencials al centre he pogut entre altres:

·         Observar de primera mà quines són les funcions i tasques de l’equip psicopedagògic del centre.

·         Assistir a assessoraments amb alumnat de secundària en relació amb l’elecció de camins educatius.

·         Donar suport dins de l’aula d’educació infantil.

·         Assistir a reunions de coordinació amb professionals del mateix centre educatiu i amb professionals externs (tècnics socials de l’Ajuntament).

·         Participar de l’aula de reforç de primària.

·         Participar i donar suport a les proves predictives d’I5 i la posterior correcció d’aquestes.

M’ha faltat poder aprofundir una mica més en l’etapa d’educació secundària, assistir a les coordinacions amb la professional de l’EAP que ve al centre els divendres cada quinze dies, poder observar el procés de canvi d’etapa escolar, és a dir veure i viure les coordinacions per parlar i gestionar el canvi de I5 a primer de primària o de sisè de primària a primer de l’ESO. Les hores de pràctiques són les que són i encaixar la feina, la vida i el pràcticum ha estat quasi una feina d’enginyeria aeronàutica.

Per tot el que s’ha exposat fins ara penso que el procés de pràcticum ha estat summament beneficiós i positiu per mi, l’he viscut amb molta intensitat i en alguns moments amb por i respecte per la importància de la figura de la psicopedagoga dins del centre educatiu.

Un dels aspectes que m’agradaria fer valdre per part de companyes psicopedagogues del centre és que m’han ajudat i molt a canviar la meva mirada. La meva formació i experiència laboral és de Treballadora Socials. És cert que els primers dies la meva mirada era una mirada de Treballadora Social i no de Psicopedagoga.  Gràcies a l’esforç i la constància he pogut incorporar aquesta nova mirada i en el moment que vaig fer aquest tomb tot va ser una miqueta més fàcil.

El desenvolupament del Pràcticum al Centre Educatiu Santa Maria Manyanet de Blanes m’ha permès posar en pràctica i consolidar diverses de les competències professionals pròpies del màster en Psicopedagogia tot i que també he vist que n’hi ha algunes en les que no he pogut profunditzar tant com m’hagués agradat.

Pel que fa al procés d’implantació del Projecte d’Intervenció l’Emoció de Creure en MI diré que dissenyar-lo, planificar-lo i implantar-lo ha estat una experiència del tot enriquidora i poder crear un projecte des de zero, partint de les necessitats reals detectades i podent donar resposta a elles ha estat molt satisfactori tant personalment com professionalment.

Un cop avaluats els resultats s’ha evidenciat que el projecte ha tingut un impacte positiu sobre els participants i observar tant la seva millora com la consecució dels objectius marcats ajuda a deixar en segon terme aquells moments d’estrès, angoixa i dificultats que han anat sorgint en el procés.

Durant aquest període de pràctiques he pogut experimentar un procés de co-construcció de la meva figura professional com a futura psicopedagoga i estic molt agraïda a tant a les companyes psicopedagogues del centre com a l’alumnat participant del projecte d’intervenció l’Emoció de Creure en MI.

TÍTOL: PER TU I PER MI_SESSIÓ 4

DATA : 21/05/2026

FITXA DE LA SESSIÓ:

DESCRIPCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:

Avui és l’última de les sessions planificades del projecte d’intervenció.

Observant com han anat les altres tres sessions i pensant que avui és l’última, es valora modificar l’activitat a portar a terme, i que tot i que la que plantegem parteix d’una base molt semblant, es valora realitzar un altre tipus d’activitat, això si mantenint els objectius marcats inicialment com és el fet de generar la cohesió de grup.

L’actuació pensada inicialment pensem que no acaba d’encaixar, i per aquesta raó es comenta amb la tutora de pràctiques i se li planteja dur a terme igualment una activitat de cohesió de grup però en un format de creació de relat comú i redacció col·laborativa.

Mantenim l’objectiu que és generar cohesió de grup, i pensem que l’activitat que més es pot ajustar és la de crear un RELAT a tall de conte entre tots.

Aprofitem la dinàmica de la darrera sessió i mantenim l’estil de document sobre el qual treballar.

Preparem un A3 on els participants escriuran col·laborativament la seva història com a grup.

Cerquem imatges de quatre superherois amb els quals els participants es poden identificar. Cerquem 4 imatges una per a cada participant i una que simbolitza la psicopedagoga que els acompanya des de principis de curs.

És una sessió que com també les altres s’ha de portar a terme de manera ràpida, ja que l’alumnat ha de tornar a l’aula, perquè tenen dinàmiques de grup i és necessària la seva presència a l’aula.

Expliquem l’activitat i tots els participants mostren interès i motivació per portar a terme l’activitat.

Tots i cada un s’identifiquen amb un dels superherois de la plantilla, pel fet que busquem imatges que s’assemblin als participants.

Ràpidament, M_2ON A lidera l’activitat i és ella la que escriu el relat conjunt. Tot i ser ella la líder, permet participar els companys i recull les aportacions que fan tant M_2ON B com J_2ON B.

Centrem la redacció a destacar aquells aspectes que per ells són destacables tant de l’espai aula de reforç com de la figura de la psicopedagoga amb la qual comparteixen aquest espai.

El que es pretén és que identifiquin l’espai com un espai segur i beneficiós per a ells i on poder assistir en cas de necessitar-ho.

També volem reforçar l’autoimatge dels participants ressaltant aquells aspectes positius de cada un respectant paral·lelament la diversitat de tots i cada un.

Finalment, es realitza la fitxa de manera col·laborativa i comunitària on tots poden opinar sobre el que cal escriure i on tots veuen reflectits la seva opinió, ja que el relat i la descripció es porten a terme de manera cooperativa i consensuada.

REFLEXIÓ PERSONAL: Poder treballar aspectes relacionats amb l’educació emocional en petit grup és un autèntic privilegi que difícilment podrem aconseguir amb les càrregues actuals dels centres educatius.

Cal pensar alternatives o espais dins de les programacions anuals de centre on poden encabir l’Educació Emocional.

AVALUACIÓ: Última sessió i la sensació amb què em quedo és que falta molta feina per fer en relació amb la incorporació de l’Educació Emocional a les programacions anuals de centre.

La psicopedagoga que treballa amb aquest grup comenta que ha vist molta evolució i que en la mesura que li sigui possible cercarà i proposarà al centre seguir en la mateixa línia, sense oblidar que és una aula de reforç i que, per tant, hi ha coneixements acadèmics que l’alumnat ha d’assolir.

Dissenyar, planificar i implantar el Projecte l’Emoció de Creure en MI ha estat una experiència del tot enriquidora

Les activitats proposades han facilitat la creació d’un clima de confiança i seguretat per a totes les parts que a la vegada ha facilitat el correcte desenvolupament de les sessions.

Treballar amb un bon ambient, creant un espai segur facilita l’obtenció de bons resultats s’observa l’evolució de l’alumnat participant al llarg de les sessions i ajuda a aconseguir els objectius proposats.

TÍTOL : M’ESTIMO_SESSIÓ 3

DATA : 07/05/2026

FITXA DE LA SESSIÓ:

DESCRIPCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:

J_2ON B presenta a l’inici de la sessió una situació de desajust i desregulació emocional evident. En arribar a l’espai on es portarà a terme la sessió troben que en J_2ON B ja és a l’espai.

Fora ens troben a la seva tutora que està “vigilant” l’alumne metre la psicopedagoga de primària torna de l’aula.

L’alumne porta tot el dia desregulat i a l’hora del menjador la situació no ha millorat. Ens trobem l’alumen amagar a un racó de l’aula i l’espai amb una llum molt tènue.

Establim contacte visual i intentem un primer acostament. Preguntem “Qui hi ha aquí amagat?”, afegim un ratolinet … L’alumne manté el contacte visual cosa que ens permet establir i mantenir un mínim de relació amb ell.  J_2ON B ens deixa acostar i des de la connexió i la confiança, mostrant la nostra presència aconseguim estabilitzar la situació i que l’alumne participi de la sessió d’avui.

Cal destacar que la sessió anterior, la sessió del compte de l’Elmer l’alumen J_2ONB va participar activament sent el líder de la sessió, percebent l’admiració i l’estima dels seus companys.

Aquest fet pot ser que generes en l’alumne J_2ON B el sentiment de què l’espai que proposem i les figures que tant jo com la psicopedagoga representem som figures i espais segurs per ell on pot mostrar-se tal qual és sense por de ser jutjat per les seves conductes.

Un cop l’alumne J_2ON B està tranquil i emocionalment regulat anem a buscar la resta de participants de l’activitat.

Avui la sessió se centrarà a identificar la pròpia imatge i la capacitat d’acceptació.

Igual que a les altres sessions es treballa sobre un document creat específicament que es reparteix als participants i l’objectiu que cada un sigui capaç d’identificar aquelles qualitats positives d’ell mateix i dels altres. D’aquesta manera podran construir de manera col·laborativa una imatge positiva d’ells mateixos i dels seus companys.

Participació activa per part de l’alumnat participant, en ser dues persones ens permet atendre la necessitat de l’alumne J_2ON B que avui necessita molt més suport i atenció per poder portar a terme l’actuació. Tot i venir d’una situació de molta desregulació és capaç d’amb el nostre suport i acompanyament de poder dur a terme l’activitat i a la vegada és capaç de pensar i verbalitzar elements positius d’ell mateix.

 OBSERVACIÓ PERSONAL: Tercera sessió de treball amb el grup i l’evolució dels participants es va observant cada vegada més consolidada.

Les relacions de confiança i respecte mutu dins del grup i la cohesió que es dona genera que el grup i les sessions siguin percebudes com a espais segurs.

Expressen motivació i entusiasme davant les activitats i pregunten activament per les pròximes sessions.

REFLEXIÓ PERSONAL: a primer cop d’ull aquesta sessió semblava que podria ser difícil de poder portar-la endavant per la desregulació emocional d’un dels participants.

Davant aquesta situació tinc la capacitat per poder resoldre la situació, amb estratègies de presència, acollida, acompanyament i suport i finalment es porta a terme l’actuació amb normalitat.

El fet de ser dues persones ajuda a gestionar i acompanyar sobretot l’alumne J_2on B.

Es reajusten els tempos de l’activitat i tot i treballar de manera separada fem partícip l’alumne J_2ON B del diàleg entre M_2ONA i M_2ON B.

L’alumne J_2ON B decideix que vol dur a terme l’activitat, però fora de la taula on treballen la resta de participants. L’aula permet treballar de manera independent en dos grups i valorem que és la millor opció.

Tot i treballar separadament s’estableixen moments de connexió entre tots els participants sent molt més actius M_2ONA i M_2ON B.

AVALUACIÓ: Valoro com a molt positiva la capacitat d’adaptació davant una situació no prevista i que tot i les dificultats a causa de la desregulació de l’alumne J_2ON B es pot materialitzar la sessió i podem dir que esdevé un èxit.

Es dona una bona participació i l’alumnat participant pot identificar aquelles qualitats pròpies positives finalitzant l’activitat amb una autoimatge pròpia positiva i apreciativa cap a ells mateixos i cap als seus companys.

TÍTOL : L’ELEFANT ELMER_SESSIÓ 2

DATA: 05/05/2026

FITXA DE LA SESSIÓ

DESCRIPCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: En aquesta segona sessió es valora i es pacta conjuntament amb la psicopedagoga i el tutor de primer de primària, no mantenir al grup els dos alumnes (M_1ER A i A_1ER A) que van participar en la sessió del dia 28/04/2026.

El grup format per M_2ON A, J_2ON B i M_2ON B és un grup molt estable i cohesionat que treballen de manera conjunta des de principis del curs i on s’han establert unes dinàmiques i relacions sanes i estables per a tots els membres del grup.

Al final de la sessió del 28/04/2026 es detecta i tant M_2ON A com J_2ON B manifesten obertament haver-se posat nerviosos amb la presència de les noves incorporacions.

En aquesta segona sessió es pretén treballar l’acceptació de l’autoimatge i el respecte a la diversitat dels altres a través del compte de l’Elefant Elmer.

Igual que va succeir a la primera sessió un dels alumnes demana poder explicar el conte, ja que el coneix molt bé.

Es pregunta al grup i davant l’acceptació de tots J_2ON B explica el conte a la resta de companys amb el nostre suport.

Valorem com a molt positiu que J_2ON B demani poder explicar ell el conte i de fet la psicopedagoga es mostra molt sorpresa, perquè l’alumne habitualment es manté poc actiu i poc participatiu de les activitats que es plantegen. És habitual que J_2ON B no participi activament de les hores de reforç.

Com a activitat complementària realitzem la fitxa on cada un dels alumnes plasma amb gomets de colors com s’imagina l’Elmer. Cada un dels alumnes materialitza un Elmer diferent i un cop finalitzats es porta a terme un petit debat en relació amb l’acceptació i estima de la pròpia imatge i del respecte per la diversitat de l’altre.

Cada un dels alumnes s’identifica amb el seu Elmer i són capaços d’acceptar-lo i de respectar i validar la diversitat dels altres Elmers.

M_2ON B fa una reflexió molt encertada i on tots se senten identificats. “ A CADA UNO DE NOSOTROS NOS GUSTAN COSAS DIFERENTES Y SOMOS DIFERENTES PERO ESTAMOS EN LA MISMA CLASE Y NOS TENEMOS QUE AYUDAR ENTRE NOSOTROS”.

Afirma que hi ha moments en què J_2ON B es posa molt nerviós a classe i ell l’intenta ajudar, tot i que de vegades és difícil.

M_2ON B mostra una actitud de protecció i cura cap al seu company i una gran sensibilitat davant el patiment dels altres.

M_2ON A molt participativa i col·laboradora ajudant als companys també.

REFLEXIÓ PERSONAL: En aquesta segona sessió els nervis estan més controlats i saber que únicament treballarem amb el grup de segon dona molta seguretat i tranquil·litat. El ritme de la sessió facilita el treball amb l’alumnat i es genera un ambient de treball agradable on tots se senten reconeguts i valorats.

AVALUACIÓ: S’observa una major participació i motivació per part de l’alumnat. Ambient de treball molt més relaxat i profitós. L’activitat es porta a terme de manera fluida i es respecten les iniciatives com la de J_2ON B d’explicar ell el compte.

Sorprèn la motivació i les ganes de participar de J_2ONB. Es mostra molt actiu i participatiu al llarg de tota la sessió. Fins i tot es mostra col·laborador amb la resta de companys. L’identifiquem com a líder i expert en l’activitat d’avui.

Aquest fet fa que els companys l’observin de manera apreciativa i l’interpel·lin respectuosament, ell a la vegada se sent reconegut i validat.

Els rols dins del grup continuen estant clars i es respecten. Es respecten els torns de paraula i es realitza una escolta activa.

TÍTOL : EMOCIONA’T_SESSIÓ 1

DATA: 28/04/2026

FITXA DE LA SESSIÓ:

Aquesta és la primera sessió de treball amb el grup. Ens trobem davant un grup format per alumnes de primer i segon de primària que treballen unes hores a la setmana de manera més intensiva i personalitzada fora de l’aula.

El grup original està format pels tres alumenes de segon de primària. El tutor de primer demana poder incorporar dos alumnes nous al grup i avui es valorarà la viabilitat de la proposta.

El grup format pels alumnes de segon està molt cohesionat amb els rols molt marcats i una dinàmica de funcionament establerta i que s’adapta a les necessitats de cada un dels alumnes.

L’objectiu principal d’aquesta primera sessió és establir vincle amb el grup per a portar a terme les activitats planificades.

Per altra banda, també volem observar la dinàmica pròpia del grup, conèixer els rols i veure quina és l’energia del grup.

 DESCRIPCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: l’activitat es porta a terme durant l’hora de reforç escolar i té una durada d’una hora aproximadament.

Primer de tot ens presentem i expliquem al grup qui som i que estem fent.

Col·loco la seva presència i la seva ajuda al centre de la meva intervenció i destaco la importància i l’agraïment en relació amb la seva participació.

En aquesta primera sessió el que més ens interessa és establir vincle amb els participants. Pregunten molt i busquen atenció. Durant les sessions que duri el nostre projecte les hores de reforç seran una mica diferents i aquest és un fet que els emociona.

M_2ON A es mostra molt motivada davant les explicacions i amb ganes per portar a terme l’activitat. De seguida connecta amb l’activitat i és la que més treballa durant tota la sessió. Aquesta alumna assisteix regularment a un gabinet de psicologia fora del centre on treballen conjuntament amb les indicacions del centre i de l’EAP les dificultats d’aquesta. Des del gabinet d’orientació del centre està previst que aviat li facin proves per diagnosticar possible dislèxia.

M_2ON B. Es mostra actiu i participatiu. Presenta una actitud de molta timidesa i es manté en un segon pla durant tota la sessió, però a la vegada es mostra actiu, participatiu, amb escolta activa i acompleix l’activitat. Diagnosticat de TDAH des de fa un temps, està en seguiment i assisteix regularment a sessions privades de teràpia per tal de donar-li estratègies i mecanismes d’autoregulació personal i emocional.

J_2ON B. Diagnosticat de TDAH (pren medicació, amb antecedents familiars, la seva germana gran amb el mateix diagnòstic i medicada també) i en estudi per possible diagnòstic de TEA. Es mostra molt rígid i poc col·laborador al llarg de l’activitat. Ell decideix quin tipus d’activitat vol portar a terme i de fet és l’únic que no du a terme l’activitat.

M_1ER A i A_1ER A estableixen un tàndem que boicoteja de la sessió. Són dues incorporacions noves al grup i realment s’observa que dificulten la dinàmica de grup prèviament establerta.

Durant tota la sessió s’observa clarament com els tres alumenes de segon, els quals estan treballant conjuntament des de principis de curs i on hi ha establerta una relació de confiança entre ells, s’entenen perfectament i mostren una bona interacció entre ells.

Pel que fa als alumnes de primer entenen l’espai com un espai lúdic on “surten de l’aula” i distorsionen i boicotegen tota l’activitat. Amb la psicopedagoga intentem que portin a terme l’activitat, però resulta pràcticament impossible i finalment es valora retornar-los a l’aula, ja que s’observa com M_2ON A i J_20N B es posen molt nerviosos i s’angoixen. Aquesta situació fa que es desconcentrin i que els sigui dificultós portar a terme l’activitat.

En el moment que M_1ER A i A_1ER A tornen a la seva aula l’ambient de l’aula es relaxa i es pot continuar amb l’activitat.

 OBSERVACIONS PERSONALS: S’observa i es contrasta que tots els participants coneixen i identifiquen les emocions bàsiques.

L’alumnat participant identifica correctament la majoria de les emocions amb les fitxes de treball que preparem.

REFLEXIÓ PERSONAL: La meva formació professional i experiència laboral no m’ha permès poder treballar de manera tan directa amb alumnes d’aquestes edats. De fet, aquestes pràctiques són el meu primer contacte dins d’una aula.

Davant aquesta incertesa de com actuar, reconec que he preparat molt les sessions i he estat molt atenta a les intervencions prèvies de la tutora de pràctiques, cosa que m’ha donat molta seguretat i tranquil·litat.

El fet de poder portar a terme les meves intervencions conjuntament amb ella m’ha ajudat molt a perdre aquesta inseguretat i a poder relaxar-me a l’hora d’intervenir.

 AVALUACIÓ: Tot i el nerviosisme inicial, gràcies a la col·laboració de la companya psicopedagoga i la predisposició i motivació dels alumnes de segon per treballat i tirar endavant m’emporto una bona impressió de la sessió.

He pogut establir contacte i sembla que bon vincles amb els participants i aquest és un fet que em tranquil·litza i em dona seguretat.

PARTICIPACIÓ I SUPORT EN LA REALITZACIÓ DE LES PROVES PREDICTIVES A L’ALUMNAT DE I-5.

Data : 05/05/2026

Dins del marc de les pràctiques i coincidint amb un dels dies de presencialitat al centre, puc participar i donar suport a una de les actuacions d’atenció directa dins de l’aula que porta a terme la psicopedagoga referent de l’etapa d’educació infantil.

No és una actuació pròpiament vinculada al projecte d’intervenció l’Emoció de Creure en MI, però em sembla prou destacable per deixar-ho recollit dins del marc del repte 4 com a actuació destacable de les pràctiques.

Durant el mes de maig de cada curs escolar, al centre escolar Santa Maria Manyanet de Blanes, es porten a terme les proves predictives a l’alumnat de I5.

Són unes proves aptitudinals que es porten a terme a Educació Infantil, concretament a l’alumant de I5 amb l’objectiu d’avaluar diversos aspectes rellevants per a l’aprenentatge escolar com poden ser: l’aptitud verbal, l’aptitud quantitativa, l’orientació espacial, la memòria auditiva, la vasomotilitat i la madures lectoescriptura de l’alumnat.

Aquestes proves ajuden a detectar aquells alumenes que poden presentar una dificultat més gran d’aprenentatge i, per tant, permet acompanyar d’una manera més acurada i intensiva el seu pas a Educació Primària.

El model que utilitzen al centre és el model AEI-R. Aptitudes en Educación Infantil de TEA Ediciones.

El centre Santa Maria Manyanet presenta dues línies, doncs, cal passar les proves a les aules de I5-A i I5-B. Aquest any per motius organitzatius i per facilitar el correcte desenvolupament de les proves, es valora realitzar-les en dos dies consecutius.

Són proves molt llargues i feixugues, i en anys anteriors s’ha observat que l’alumnat acaba molt esgotat aquell dia i els resultats poden quedar alterats a causa del cansament dels participants. Per aquest motiu i com a prova pilot es valora dur a terme les proves en dos dies, a primera hora del matí però en dos dies.

El dia 05/05/2026 que és el dia que jo participo puc contrastar que la realització en dos dies seguits ha estat tot un èxit, ja que l’alumnat ha tingut prou temps per poder portar a terme les proves amb calma i sobretot amb tranquil·litat.

Les instruccions específiques per portar a terme les proves parla d’una duració aproximada d’una hora. En el nostre cas es calcula que s’ha destinat aproximadament una hora i trenta minuts, però fer-ho en dos dies ha permès poder portar a terme una observació molt més acurada i intensa de tots i cada un dels alumnes. Per altra banda, cal destacar que l’alumnat ha pogut continuar i seguir amb total normalitat les classes aquells dies i no han mostrat símptomes d’estès ni esgotament.

Per aquesta raó es va decidir i pactar amb les tutores, destinar dilluns i dimarts a primera hora per I5-A i dimecres i dijous a primera hora per I5-B.

Un cop finalitzades les proves es porta a terme la corresponent correcció i puntuació del quadernet de cada alumne i amb aquesta informació es prepara la reunió de coordinació i traspàs d’Educació Infantil a Educació Primària.

Gràcies a la informació obtinguda es poden planificar la necessitat de recursos específics, la distribució de l’alumnat per al curs de 1r de primària, entre altres. Portar a terme un bon traspàs i una bona coordinació entre Educació Infantil i Educació Primària esdevé un puntal important, ja que el canvi per l’alumnat implica l’obertura d’una nova etapa i d’una nova realitat ben diferent del viscut fins ara.

El dia 05/05/2026 es dona suport a l’aula d’I5-A amb la segona part de l’aplicació de les proves i un cop finalitzades, al despatx s’inicia la correcció on també participem.

En data 21/05/2026 que és l’últim dia de pràctiques la psicopedagoga d’Educació Infantil ens comenta que les proves han sortit tal com esperaven i que no hi ha cap “sorpresa”. Durant tot el curs ja es va fent observació directa a l’aula i es mantenen coordinacions constants amb les tutores d’I5, per tant, aquells alumnes amb més dificultat, ja acostumen a estar detectats.

Les proves predictives ajuden a refermar l’observat al llarg del curs i sí que són d’una gran utilitat a l’hora de poder preparar el pas d’aquests alumnes a Educació Primària.

En el cas del Centre Santa Maria Manyanet es passen aquestes proves, ja que és un centre concertat i el centre ho ofereix com a part de la seva línia educativa. Penso que aquesta hauria de ser una actuació que s’hauria de portar a terme a tots els centres educatius, siguin públics o concertats, perquè s’obté una informació molt clara i concreta que és de gran utilitat per preparar el pas de l’alumne a Educació Primària.

TÍTOL: EL TERMÒMETRE EMOCIONAL – ACTIVITAT TRANSVERSAL.

Activitat que es portarà a terme en totes i cada una de les sessions del projecte d’intervenció l’Emoció de creure en MI.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Es destinaran uns instants a l’inici i al final de la sessió per tal de portar a terme el termòmetre emocional que ajudarà l’alumnat a connectar amb l’inici de la sessió i amb el que es vol treballar, ajudarà amb la concentració i també donarà l’espai necessari per prendre consciència i presència amb l’activitat.

Fitxa de l’activitat :

Es dissenya un document específic per a portar a terme l’activitat. S’entrega un termòmetre a cada participant de la sessió i sobre la taula es deixen uns gomets de colors per tal que l’alumnat expressi el seu estat emocional en aquell moment en concret.

En la primera sessió s’explica el funcionament de l’activitat i s’explica que es portarà a terme en totes i cada una de les sessions.

REFLEXIÓ PERSONAL: Una de les principals dificultats observades al llarg del desenvolupament de les sessions és que l’espai on s’han pogut encabir i establir les sessions de treball és l’espai de l’aula de reforç.

Aquest és un espai de caràcter informal, per tant, si el tutor valora que l’activitat d’aquell dia a l’aula és important i necessària, aquell dia l’alumne no va l’aula de reforç i, en conseqüència, aquest fet ha generat situacions de molta inestabilitat i sobretot de pressa i ràpides a l’hora d’haver de dur a terme les activitats del nostre projecte.

Aquesta necessitat de dur a terme l’activitat molt ràpida ha generat estrès tant als alumnes com a la tutora de pràctiques que m’acompanyava en les sessions.

AVALUACIÓ: El recurs és efectiu, ja que permet als participants de la sessió connectar, concentrar-se i prendre consciència i presència del moment.

Per contra, s’observa que els participants no acaben d’entendre correctament la dinàmica.

M_2ON A verbalitza que fa servir colors de gomets que a ella li donen molta calma com són el verd i el groc, però ens costa molt que identifiqui “la temperatura” o l’estat emocional amb el qual arriba a la sessió.

S’observa la mateixa dinàmica en tots els alumnes.

L’activitat del termòmetre emocional compleix el 50% de les expectatives marcades, però la informació que ens facilita per iniciar les sessions és de gran utilitat.

Comentant l’activitat amb la companya psicopedagoga d’educació primària es valora que seria interessant incorporar aquests moments previs de concentració i connexió amb l’inici de la sessió, però que caldria trobar un sistema o un model de termòmetre més fàcil i entenedor per l’edat dels alumnes a qui va destinat.

OBSERVACIONS PERSONALS: Disposar d’uns instants a l’inici de cada una de les sessions on l’alumnat ja està portant a terme l’activitat permet als professionals portar a terme una observació directa de l’estat emocional en el qual arriben a la sessió.

Gràcies a aquesta observació podrem reajustar el necessari en relació amb la sessió per a atendre les necessitats de cada un dels participants.

Per tal que sigui eficaç caldrà cercar un model de termòmetre més entenedor i adequat per l’edat dels alumnes de primer i segon de primària que és l’alumnat amb què treballa la psicopedagoga de primària les hores de reforç.

TÍTOL: Planificació i preparació de la implementació del Projecte d’Intervenció.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Un cop dissenyat inicialment el nostre projecte d’intervenció cal “aterrar-lo” a la realitat del centre on es porten a terme les pràctiques.

El primer que es fa és presentar la proposta d’intervenció al centre i a la persona col·laboradora amb la qual la portarem a terme, ja que aprofitem un espai ja creat des de principis de curs per a poder portar a terme la nostra intervenció.

Des del centre ens donen el vistiplau a la proposta i passem a pactar el calendari d’implementació del Projecte l’Emoció de creure en MI.

TEMPORALITZACIÓ:

Per altra banda, i paral·lelament a la temporització de les intervencions, pactem els alumnes que participaran en les diferents sessions. Inicialment, parlem de treballar amb 5 alumnes dels cursos de primer i segon de primària.

El grup format a principis de curs i amb els que es fan activitats de reforç de matemàtiques i llengua, està format inicialment per tres alumnes de segon de primària.  És un grup cohesionat i que dos cops a la setmana, durant una hora, treballa de manera cooperativa i col·laborativa amb la psicopedagoga per tal d’aprofundir en aquells aspectes on presenten més dificultats i que, per tant, necessiten una actuació més intensiva.

Després de les vacances de Setmana Santa es demana incorporar dos alumnes de primer de primària que sembla poden encaixar amb la dinàmica del grup i en els quals el tutor ha pogut observar una sèrie de necessitats que implicarien una intervenció més intensiva.

En la primera de les sessions, la del 28/04 es valorarà si la incorporació d’aquests dos alumenes, en aquest punt de curs és beneficiosa o no pel funcionament del grup d’alumnes ja creat.

El grup de reforç està format per tres alumnes de segon de primària amb necessitats educatives especials i que per aquesta raó necessiten un suport específic.

Els tres alumnes de segon de primària són:

M_2ON A

J_2ON B

M_2ON B

Els dos alumnes de primer de primària són:

M_1ER A

A_1ER A

Un cop decidits els alumnes participants es preparen i planifiquen totes i cada una de les sessions i de les intervencions que es portaran a terme. S’elaboren també materials propis per treballar a cada una de les sessions.

Es dissenyen materials específics i es pensen maneres de poder portar a terme les sessions tenint en compte la temporització i la disponibilitat del centre.

Planifiquem quatre sessions de treball amb l’alumnat, cada una fent referència i treballant aspectes diferents, però totes quatre sessions estan interconnectades entres si, ja que el projecte d’intervenció té un fil conductor i el que es vol és donar una resposta integral a les necessitats detectades i que justifiquen la nostra proposta.

Seguint la perspectiva educativa del centre es pensen sessions que permetin a l’alumnat a partir de l’experiència constructivista i amb una metodologia d’ensenyament – aprenentatge, el seu desenvolupament i creixement personal.

Es creen sessions originals i independents tot i que interconnectades entre elles, ja que el que es pretén és acostar a l’alumnat participant aquells conceptes relacionats amb l’educació emocional, millorar el seu autoconcepte i autoestima i en la mesura que sigui possible incrementar el benestar emocional i desenvolupament integral dels participants.

REFLEXIÓ PERSONAL: Al llarg del procés de planificació i preparació de la implementació del projecte d’intervenció he observat la quantitat de feina interna de preparació i disseny d’activitats.

Dissenyar una sessió de treball pensant en els objectius que es volen aconseguir, crear les activitats específiques a portar a terme, contemplar totes les possibles variants que es poden donar, etc. Sort que durant les sessions comptaré amb el suport de la psicopedagoga “titular”.

Tot i que hi ha molt de material creat jo he volgut dissenyar sessions pròpies i originals adaptades a les característiques del grup, del centre, als tempos que teníem per a poder portar a terme i desenvolupar un projecte realista i amb capacitat de portar-lo a terme.

Aquest moment previ a la passada a l’acció i la intervenció directa m’ha servit per adonar-me de la feinada de despatx que hi ha prèvia a la intervenció pròpiament dita. Feina que és igual o més important i que moltes vegades queda en un segon terme, o no se li dona la importància necessària.

Pensar, investigar, crear, dissenyar actuacions o intervencions específiques per al grup o alumenes concretes és de vital importància per tal que esdevinguin intervencions d’èxit.

Caldria incorporar de manera fixa, en els horaris dels professionals del departament d’orientació, unes hores destinades a poder pensar i planificar propostes d’intervenció concretes per tal de cobrir les necessitats pròpies dels alumnes. He pogut detectar que hi ha molt de material ja creat, però la realitat és que si no es pensa, dissenya i proposen activitats pròpies adaptades a les especificitats de l’alumnat amb qui volem treballar o amb el professorat que les hauran de materialitzar, ens podem trobar amb fracàs a l’hora d’aplicar-les i amb uns resultats gens beneficiosos per a les parts implicades.

Poder pensar, planificar i proposar activitats o intervencions “a mida”, partint de les necessitats detectades i després d’escoltar les demandes del professorat ajudarà a garantir l’èxit de la nostra proposta. Per aquest motiu penso que és de vital importància reservar aquest espai a l’horari de les professionals de psicopedagogia dels centres.

Plantejar una proposta d’intervenció des de zero implica un procés de CREACIÓ i d’autoconeixement de les nostres pròpies limitacions i pors, però a la vegada ens ajuda a veure les nostres capacitats i habilitats més amagades.

És important tenir i seguir una guia a l’hora de plantejar una proposta d’intervenció, ja que la quantitat d’elements que s’han de tenir en compte implica una manera de fer molt protocol·litzada. En aquest cas, els protocols i les guies d’ús són de gran utilitat per no oblidar cap element important.

Per altra banda, penso que és de vital importància a l’hora de plantejar una proposta d’intervenció, partir de la necessitat real expressada. De vegades observar ens dona una imatge del que pot estar passant, però aquesta imatge o visió és esbiaixada. Partir de la necessitat expressada i construir la proposta a partir d’aquest ens serà de gran utilitat per tal d’aconseguir la implicació de tots els agents implicats i perquè sigui el màxim de beneficiosa possible.

En el cas de la proposta que plantejo al centre, partim per un costat de l’observació pròpia de la necessitat durant els dies de presencialitat al centre i, per altra banda, de la verbalització explicita de la necessitat per part dels professionals del centre. Resulta que la nostra observació i l’expressió explicita de la necessitat coincideix i, per tant, aquest fet ha facilitat l’acceptació de la proposta.

Adjunto el Canva de la infografia i la informació bàsica del projecte

https://canva.link/q5du554y9gpscuv

Ara fa uns dies que hem tornat a les pràctiques després de les vacances de Setmana Santa.

Com ja he comentat anteriorment, la meva intenció és aprofitar al màxim les hores de pràctiques al centre assignat i, per tant, a part del projecte d’intervenció pròpiament dit, estic podent observar molt de prop la feina que fan els psicopedagogs i els orientadors als centres educatius.

Les hores de pràctiques són les hores que són i la veritat és que plantejar una intervenció i fer una immersió total en les funcions a desenvolupar és enriquidor i esgotador a parts iguals.

En aquests sis dies que porto de presencialitat al centre, he pogut observar i participar de:

–          coordinacions de centre amb els tutors per articular PI i parlar d’aspectes que preocupen en relació amb alguns estudiants.

–          CAEI Socials

–          Coordinació amb la tècnica d’absentisme de l’Ajuntament

Pel que fa a l’atenció directa amb l’alumnat, he pogut:

–          Acompanyar la meva tutora de pràctiques a fer observació a l’alumnat de I3, I4 i I5.

–          Assessorament amb adolescents de 4t de l’ESO.

–          Acompanyament i observació d’en relació amb la realització de testos tipus wisc-iv o sena.

Gràcies a aquesta “altre” feina he pogut per un costat fer-me una idea de tota la feina que es fa des del departament d’orientació dels centres educatius i, per altra, és el que m’ha servit per poder pensar i planificar el projecte d’intervenció que portaré a terme. L’observació directa que ofereix el fet d’estar de “pràctiques” dona una visió i una informació privilegiada a l’hora de pensar i planificar intervencions, ja que no tenim la “contaminació” d’estar treballant.

Abans de finalitzar les pràctiques, també participaré en les proves predictives dels alumnes de I5, proves que ajuden a detectar possibles necessitats en els alumenes abans d’iniciar l’etapa de primària i si cal incorporar els instruments necessaris perquè aquest pas d’infantil a primària sigui el més sa possible.

Gràcies

Lidia Vázquez Sánchez