Reflexionant sobre els primers dies de pràctiques (vaig els dimarts), penso que el primer contacte amb el centre ha estat molt positiu.

La meva rebuda a LOAPSI, ha estat marcada per una acollida propera i accessible per part de l’equip professional. Des del primer moment m’he sentit integrada, amb espais per observar, preguntar i començar a comprendre la dinàmica del centre sense pressió. Aquesta manera d’acollir ha facilitat que pogués situar-me progressivament en el rol de pràctiques, reduint la incertesa inicial i afavorint una actitud més oberta i receptiva davant dels aprenentatges.

Al llarg d’aquests primers dies, he tingut l’oportunitat d’iniciar una primera aproximació a diferents espais d’intervenció, observant sessions amb infants, així com la relació que els professionals estableixen amb ells i amb les seves famílies. Aquest contacte inicial m’ha permès començar a entendre la importància del vincle, de l’escolta i de l’acompanyament emocional com a base de la intervenció psicopedagògica, aspectes que fins ara havia treballat principalment des d’un marc teòric.

Al mateix temps, aquesta experiència inicial també ha posat en relleu alguns dels meus dubtes i inquietuds, especialment en relació amb la sensació de no sentir-me del tot preparada i amb la dificultat de separar l’àmbit professional del personal en una feina amb una càrrega emocional elevada. Prendre consciència d’aquests aspectes des del principi em sembla clau per poder-los anar treballant al llarg del pràcticum, desenvolupant estratègies que em permetin establir límits i cuidar el meu propi benestar emocional.

Malgrat aquestes inquietuds, aquests primers dies també han reforçat la meva motivació i interès per l’experiència. Poder observar casos reals, començar a participar en sessions amb infants i apropar-me a la relació amb les famílies representa una oportunitat d’aprenentatge molt enriquidora que espero anar desenvolupant progressivament al llarg del procés.

En conjunt, la rebuda i acollida al centre ha estat un element facilitador que m’ha permès iniciar el pràcticum amb seguretat i confiança, alhora que m’ha ajudat a prendre consciència del meu punt de partida i dels aspectes que vull seguir desenvolupant com a futura professional de la psicopedagogia.

A l’hora de reflexionar sobre les meves expectatives, he arribat a la conclusió que l’inici del Pràcticum suposa per a mi un moment clau dins del procés formatiu en el que em trobo. Em permet començar a connectar els coneixements teòrics amb la pràctica real, i afronto aquesta etapa amb ganes d’orientar la meva trajectòria professional cap a l’orientació educativa amb infants i adolescents.

En aquest sentit, espero poder desenvolupar-me professionalment i posar en pràctica els coneixements adquirits durant la meva formació. Em fa especial il·lusió tenir contacte amb casos reals, observar intervencions, participar en sessions amb infants i adolescents i poder interactuar amb les seves famílies, ja que considero que aquestes experiències em permetran comprendre millor la complexitat de la intervenció psicopedagògica.

Al mateix temps, aquest inici també em porta a qüestionar-me el meu propi nivell de preparació. Tot i que considero que l’experiència m’ha donat habilitats comunicatives, competències per establir vincles sòlids i eines per fer un acompanyament emocional de qualitat, em plantejo si disposo de les estratègies i tècniques específiques per generar els canvis significatius i necessaris en els menors. Aquest dubte esdevé, alhora, un motor per al meu aprenentatge.

Des de la meva perspectiva, el rol de la psicopedagoga implica saber detectar necessitats i acompanyar des d’una mirada global, respectuosa i no estigmatitzadora. En aquest sentit, entenc aquest Pràcticum com una oportunitat no només per adquirir coneixements i eines, sinó també per continuar construint la meva identitat professional i conèixer millor les meves pròpies competències.

En definitiva, tinc ganes d’aprendre dels professionals que m’envoltaran i integrar aquestes experiències en la construcció de la professional que un dia jo seré.

Bona tarda,

Tinc moltes expectatives en aquestes pràctiques del Màster. El que més curiositat em genera és: com és estar a l’altre costat de la taula. M’explico jo soc Treballadora Social de formació i treballo a Serveis Socials d’Atenció Primària a un municipi petit de la comarca de la Selva.

Amb l’Educadora Social anem juntes a les coordinacions als diferents centres educatius del municipi, on ens coordinem entre altres amb la psicopedagoga tant de l’EAP com la del mateix centre. La veritat és que m’està costant agafar el rol de psicopedagoga i “oblidar-me” de la meva professió de tants anys, supongo que “la cabra tira al monte” i jo soc Aries así que de cabra voy servida.

Partint de la meva experiència patia per la poca presència, que de vegades, tenen les estructures familiars en els processos educatius dels alumnes. Amb la Marta, (Educadora Social) amb la que treballo, moltes vegades ens trobem que el centre educatiu no té una visió sistèmica de l’alumne i “s’oblida” que aquest pertany a una família.

Aquest era un fet que m’angoixava i molt, i per sort el centre on estic fent les pràctiques tenen una visió sistèmica de l’alumne i de la seva família. Per altra banda, alumne i família estan al centre del procés educatiu i tots, juntament amb la resta de professionals caminen en la mateixa direcció, cosa que ajuda a aquell alumnat que pot presentar més dificultats.

L’objectiu principal que em plantejo és vincular amb una visió d’orientadora psicopedagoga i poder participar el màxim de les dinàmiques que es generen al centre educatiu. Penso que tot aprenentatge per petit que sigui m’ajudarà a construir aquesta nova mirada creant a la vegada una nova identitat professional.

Expectatives i curiositat a parts iguals i sobretot moltes ganes d’aprendre d’un món força desconegut per mi.

Gràcies

Lidia

Realitzo les meves pràctiques al Centre Educatiu Santa Maria Manyanet de Blanes. La veritat és que compaginar feina i pràctiques presencials és una mica estressant.

Ja fa uns dies que soc present al centre, però el fet de no poder ser-hi de seguit em genera dificultat a l’hora de connectar amb l’espai pràcticum.

Plantejo les pràctiques com un aprenentatge global i sistèmic de la figura i el paper de la psicopedagoga dins del centre educatiu.

Penso que no només és important poder atendre i connectar amb els alumenes sinó que també és important poder portar a terme i conèixer totes aquelles funcions que no tenen a veure amb l’atenció directa i personal, però que esdevenen principals a l’hora de poder portar a terme la nostra feina.  

De fet, el primer dia (04/03/2026) tot i no ser encara període lectiu vaig poder acompanyar la tutora de pràctiques, la mestra de l’aula d’acollida de secundària i un grup de joves de 4t de l’ESO a la 1a Fira de Formació de Blanes (Jornada d’Orientació Professional) destinada a què els alumnes de 4t de l’ESO puguin conèixer de primera mà aquelles ofertes formatives més properes.

Va ser una jornada molt interessant i vaig poder veure una perspectiva diferent de la feina que podem arribar a desenvolupar dins un centre educatiu.

Per altra banda, poder veure les dinàmiques i les relacions que s’estableixen entre professionals i alumenes fora del centre va ser del tot enriquidor i com aquesta petita “excursió” serveix per continuar treballant.    

Des del primer moment, la rebuda al centre ha estat molt bona per part de tothom. Tot i així, els primers dies m’he sentir una mica nerviosa, ja que tot era nou per a mi i no coneixia ni el funcionament del centre ni les persones que hi treballen. Però, poc a poc, m’he anat sentint més còmoda. Tant l’equip directiu com l’equip docent s’han mostrat molt propers i disposats a ajudar-me, cosa que m’ha facilitar molt l’adaptació. M’han explicat diferents aspectes del funcionament del centre i, sobretot, he començat a entendre el paper del psicopedagog dins l’institut.

Durant aquests primers dies, he tingut l’oportunitat d’observar com es treballa de manera coordinada entre els diferents professionals, sobretot en relació amb l’atenció a la diversitat i el seguiment de l’alumnat. Això m’ha ajudat a veure la importància de la mirada psicopedagògica dins el centre.

Pel que fa a l’alumnat, he intentat apropar-m’hi des de l’escolta i el respecte, intentant generar un clima de confiança. Crec que aquest aspecte és molt important per poder entendre millor les seves necessitats i poder-los acompanyar en el seu procés d’aprenentatge.

En general, aquests primers dies han estat una experiència molt positiva, que m’ha ajudat a anar perdent els nervis inicials i a començar a situar-me dins del meu rol com a estudiant en pràctiques de psicopedagogia.

La realització del Pràcticum representa una oportunitat molt valuosa per a la meva formació i per apropar-me a la realitat professional del psicopedagog dins un centre educatiu.

Un dels meus principals objectius és aproximar-me al funcionament d’un institut des d’una mirada psicopedagògica, observant el paper de la psicopedagoga, les seves funcions i la importància de treballar coordinadament amb l’equip docent i altres professionals del centre.

També espero aprendre a identificar les necessitats educatives de l’alumnat i a conèixer diferents mesures d’atenció a la diversitat, així com estratègies d’acompanyament que afavoreixin el seu desenvolupament acadèmic i personal.

Un altre objectiu és començar a desenvolupar una mirada orientadora, observant i participant, en la mesura del possible, en processos d’acompanyament a l’alumnat en el seu aprenentatge i en la presa de decisions acadèmiques.

Finalment, em proposo adoptar una actitud reflexiva sobre la meva pròpia experiència, identificant aprenentatges i aspectes de millora per continuar construint la meva identitat professional dins l’àmbit de la psicopedagogia.