A l’hora de reflexionar sobre les meves expectatives, he arribat a la conclusió que l’inici del Pràcticum suposa per a mi un moment clau dins del procés formatiu en el que em trobo. Em permet començar a connectar els coneixements teòrics amb la pràctica real, i afronto aquesta etapa amb ganes d’orientar la meva trajectòria professional cap a l’orientació educativa amb infants i adolescents.

En aquest sentit, espero poder desenvolupar-me professionalment i posar en pràctica els coneixements adquirits durant la meva formació. Em fa especial il·lusió tenir contacte amb casos reals, observar intervencions, participar en sessions amb infants i adolescents i poder interactuar amb les seves famílies, ja que considero que aquestes experiències em permetran comprendre millor la complexitat de la intervenció psicopedagògica.

Al mateix temps, aquest inici també em porta a qüestionar-me el meu propi nivell de preparació. Tot i que considero que l’experiència m’ha donat habilitats comunicatives, competències per establir vincles sòlids i eines per fer un acompanyament emocional de qualitat, em plantejo si disposo de les estratègies i tècniques específiques per generar els canvis significatius i necessaris en els menors. Aquest dubte esdevé, alhora, un motor per al meu aprenentatge.

Des de la meva perspectiva, el rol de la psicopedagoga implica saber detectar necessitats i acompanyar des d’una mirada global, respectuosa i no estigmatitzadora. En aquest sentit, entenc aquest Pràcticum com una oportunitat no només per adquirir coneixements i eines, sinó també per continuar construint la meva identitat professional i conèixer millor les meves pròpies competències.

En definitiva, tinc ganes d’aprendre dels professionals que m’envoltaran i integrar aquestes experiències en la construcció de la professional que un dia jo seré.