Bona tarda,

Tinc moltes expectatives en aquestes pràctiques del Màster. El que més curiositat em genera és: com és estar a l’altre costat de la taula. M’explico jo soc Treballadora Social de formació i treballo a Serveis Socials d’Atenció Primària a un municipi petit de la comarca de la Selva.

Amb l’Educadora Social anem juntes a les coordinacions als diferents centres educatius del municipi, on ens coordinem entre altres amb la psicopedagoga tant de l’EAP com la del mateix centre. La veritat és que m’està costant agafar el rol de psicopedagoga i “oblidar-me” de la meva professió de tants anys, supongo que “la cabra tira al monte” i jo soc Aries así que de cabra voy servida.

Partint de la meva experiència patia per la poca presència, que de vegades, tenen les estructures familiars en els processos educatius dels alumnes. Amb la Marta, (Educadora Social) amb la que treballo, moltes vegades ens trobem que el centre educatiu no té una visió sistèmica de l’alumne i “s’oblida” que aquest pertany a una família.

Aquest era un fet que m’angoixava i molt, i per sort el centre on estic fent les pràctiques tenen una visió sistèmica de l’alumne i de la seva família. Per altra banda, alumne i família estan al centre del procés educatiu i tots, juntament amb la resta de professionals caminen en la mateixa direcció, cosa que ajuda a aquell alumnat que pot presentar més dificultats.

L’objectiu principal que em plantejo és vincular amb una visió d’orientadora psicopedagoga i poder participar el màxim de les dinàmiques que es generen al centre educatiu. Penso que tot aprenentatge per petit que sigui m’ajudarà a construir aquesta nova mirada creant a la vegada una nova identitat professional.

Expectatives i curiositat a parts iguals i sobretot moltes ganes d’aprendre d’un món força desconegut per mi.

Gràcies

Lidia